Espanya fa un pas més cap a la despenalització de l'eutanàsia

El Congrés rebutja les esmenes a la totalitat del text de PP i VOX, que s'han quedat sols

La tramitació de la llei s’havia truncat dues vegades.
Núria Rius
10/09/2020
3 min

MadridLa llei de l'eutanàsia ha tornat al Congrés de Diputats per quart cop en tres anys. El debat d'aquest dijous ha estat marcat per les esmenes a la totalitat del text presentades pel Partit Popular i VOX, que la cambra espanyola finalment ha tombat. Tots dos partits s'han quedat sols titllant la llei de "suïcidi assistit". Unes declaracions que diputats com Joseba Agirretxea, del PNB, han assenyalat de "barbaritats" que creen a més a més "un fals dilema" entre eutanàsia i cures pal·liatives, en paraules del diputat d'EH Bildu, Iñaki Ruiz.

La llei socialista ja va rebre al febrer l'aval de tots els partits, menys el PP, Vox, Navarra Suma (la coalició conservadora del PP, Cs i UPN) i Fòrum Astúries. Ara, la tramitació de la normativa seguirà endavant, després de la seva paralització fruit de la pandèmia. La cambra espanyola ha rebutjat l'esmena a la totalitat del PP amb 203 vots en contra, 143 vots a favor i 2 abstencions. Al seu torn, l'esmena de VOX ha estat rebutjada per 204 vots en contra, 143 a favor i 1 abstenció. Tots dos textos estaven centrats en les cures pal·liatives, per això se'ls ha acusat de debats "falsos", ja que no són "contraposats", han defensat des del PSOE.

Tots els partits han criticat els discursos de VOX i el Partit Popular. El grup dirigit per Pablo Casado, han titllat la normativa de "bogeria" comparant-la amb altres lleis com la de l'avortament "que aposten per la mort, en lloc de per la vida", ha dit el diputat del PP, José Ignacio Echániz. La resta de partits, i en concret el socialista, han exigit a PP i VOX que no "segueixin posant través a la normativa", en paraules de la diputada del PSOE, María Lusia Carcedo. "Que cada ciutadà ho utilitzi si ho desitja i si no que continuï amb el seu patiment, però és un dret que aquest parlament li deu a la ciutadania", ha dit Carcedo. Al seu torn, el diputat de la CUP, Albert Botran, ha apuntat que "l'alternativa a no regular l'eutanàsia significa la continuació de les vies clandestines".

Amb aquesta llei, Espanya seria el cinquè estat europeu a legalitzar l'eutanàsia. La normativa no només persegueix la despenalització de la pràctica –a través d'una modificació del Codi Penal–, també busca que l'eutanàsia sigui un dret individual reconegut a Espanya. En concret, la llei recull el dret a rebre ajuda a morir a persones majors d'edat amb malalties incurables o greus amb un patiment físic o psíquic "intolerable". "Estem parlant d'un dret humà", ha defensat Carcedo durant el debat. Carcedo, durant la seva etapa com a ministra de Sanitat, ja va avançar cap a la regularització d'aquest dret.

La normativa recull que qualsevol persona amb nacionalitat o residencia espanyola pot sol·licitar l'ajuda sempre i quan estigui "conscient" en el moment de la sol·licitud. A més, la persona demandant té dret a rebre tota la informació sobre el procés mèdic, així com les alternatives per tal que sigui una "decisió informada i meditada". Aquesta haurà de presentar dues sol·licituds en un temps de "quinze dies naturals" o un període menor si el metge ho considera. Una Comissió d'Avaluació i Control serà l'encarregada de donar l'aprovació final de l'eutanàsia un cop rebi tota la documentació i el sol·licitant podrà revocar la seva decisió en qualsevol moment del procés. La persona malalta tindrà el dret de rebre assistència sanitària "fins al final de la seva mort". Amb tot, el procés estarà cobert pel Sistema Nacional de Salut i serà de finançament públic, segons la llei.

"Preveiem que PP i VOX la portin al TC"

Qui celebra com un "pas de gegant i molt positiu" la decisió d'avui és l'Associació Dret a Morir Dignament (DMD). Tanmateix, la seva presidenta, Isabel Alonso, preveu que PP i VOX portaran la llei, en cas que s'aprovi, al Tribunal Constitucional. "L'utilitzaran com en d'altres ocasions però no creiem que suposi un entrebanc", apunta Alonso, qui recorda que en cas que sigui així "la llei estarà vigent tot i el possible recurs", explica a l'ARA.

"Per nosaltres el més important és garantir que la decisió sigui respectada, lliure i sense pressions. És el punt fonamental", apunta la presidenta de DMD. Des de l'associació també reconeixen que hi ha "punts a millorar". "Ens preocupa la Comissió de Control", assenyala Alonso. La presidenta creu que "posa en discussió la professionalitat mèdica i pot burocratitzar la demanda". Per contra, defensa que hauria de ser una "comissió a posteriori, com en d'altres països.

Un cop rebutjades les esmenes a la totalitat només queda discutir els articles de forma parcial i tornar a presentar el text, ja definitiu, al Congrés espanyol. Si la llei s'aprova, seria la primera gran norma del govern de coalició que té com a objectiu "donar una resposta jurídica, sistemàtica, equilibrada i amb garanties a una demanda social".

stats