Madrid / BarcelonaDesprés de quinze intents fallits durant tres dècades, el Congrés de Diputats fa el primer pas per despenalitzar l’eutanàsia en casos terminals o quan es preveu que el dolor, tant físic com psíquic, sigui permanent. I enceta aquest difícil camí, finalment, a instàncies del Parlament de Catalunya. La majoria de la cambra baixa espanyola va comprometre’s ahir a prendre en consideració la proposició de llei catalana aprovada l’estiu de l’any passat per reformar el Codi Penal. La votació no serà fins demà –perquè ahir hi havia sessió de control al Senat i hi participaven ministres que són diputats i que han de votar–, però la iniciativa té el suport de tots els grups menys el del PP, que s’hi pronunciarà en contra, i el de Ciutadans, que s’abstindrà.
Tres diputades del Parlament, Alba Vergés (ERC), Assumpta Escarp (PSC) i Marta Ribas (En Comú Podem), van defensar la reforma de l’article 143.4 del Codi Penal i van agrair la lluita de l’Associació Dret a Morir Dignament de Catalunya, que va seguir “esperançada” el debat des de la tribuna de convidats. Actualment practicar l’eutanàsia està penat amb fins a cinc anys de presó. La intenció de la reforma és que ningú s’enfronti a un procés penal per practicar una “mort segura, pacífica i sense dolor”. Per a Vergés, l’objectiu és tan simple com respondre al sentir majoritari de la societat. “Ja no és tabú decidir sobre la pròpia mort”, va assenyalar.
Per no donar suport a la iniciativa tant el PP com Cs es van escudar en el fet que el Congrés ja està ultimant una llei sobre mort digna. Però Escarp va demanar “no confondre les cures pal·liatives amb l’eutanàsia”. “En l’eutanàsia la decisió és del pacient, però l’autonomia de la persona depèn d’un tercer i per això és necessari regular-la”, va aclarir. El tret de sortida a la tramitació al Congrés de la despenalització de l’eutanàsia ha coincidit amb el registre la setmana passada d’una proposta de llei del PSOE per convertir el suïcidi assistit en un dret inclòs a la Seguretat Social. Per això els socialistes van reclamar ahir que la tramitació de la seva proposta sigui simultània a la despenalització per dotar de contingut la reforma.
Tant Podem com el PNB –que juntament amb el PDECat ha enterrat velles reticències a l’eutanàsia i permet que tiri endavant la tramitació per majoria absoluta– els van recollir el guant, però reclamen que no es converteixi de nou en una batalla partidista. De fet, és simptomàtic que la iniciativa que ha obert el meló sigui d’un Parlament autonòmic i no d’un partit del Congrés. La diputada dels comuns Marta Sibina va recordar que el PSOE ja va tombar la seva proposta d’eutanàsia fa gairebé un any, i va alertar dels riscos que la reforma del Codi Penal “quedi en un calaix” a l’espera d’una llei que reguli les condicions per practicar el suïcidi assistit.
Suport del 80% de la població
“És molt important que, per primera vegada, una proposta sobre l’eutanàsia hagi passat el tràmit del Congrés”, va defensar ahir la presidenta de l’Associació Dret a Morir Dignament de Catalunya, Isabel Alonso. Alonso va recordar que prop del 80% de la població espanyola està a favor de regular l’ajuda a morir: “Els recels són d’una minoria que vol limitar la llibertat de les persones i imposar el seu criteri a la majoria”. Alonso va comparar aquesta oposició amb la mateixa que va sorgir contra la llei de l’avortament i la del matrimoni homosexual.
El president del Comitè de Bioètica de Catalunya, Marc Antoni Broggi, també doctor en medicina i cirurgia, va afegir ahir que l’eutanàsia “és una demanda legítima” per raons humanes, socials, mèdiques i constitucionals. Però va apuntar que, a part de la despenalització, falta un reglament –com proposa el PSOE– per regular el dret a morir. “La societat està preparada per discutir i acceptar” en quines malalties o situacions es pot aplicar l’eutanàsia, va assegurar Broggi, que va subratllar que ja existeix l’experiència d’altres països. Tant Broggi com Alonso van posar d’exemple Bèlgica, Holanda, Suïssa i Luxemburg.
Tot i que encara s’ha de veure quin recorregut tindrà la proposició de llei socialista, el president del Comitè de Bioètica de Catalunya va destacar que els últims anys s’ha treballat per fer unes cures pal·liatives “universals”, per donar a conèixer els drets dels malalts al final de la vida i l’opció de rebutjar tractaments, i per defensar les actuacions “útils” en la lluita contra el dolor. “Així ja es pot ajudar la majoria de la gent”, va dir Broggi, que va pronosticar que poques persones –com ja passa als països on s’aplica– acabarien optant per l’eutanàsia.
La majoria de diputats sortien ahir “satisfets” d’haver aconseguit el suport de 180 escons d’un total de 350. Ara comença una difícil tramitació, tot i que en aquesta reforma es tracta només de canviar un punt en un article del Codi Penal.
La proposta de canvi al Codi Penal
El Codi Penal castiga actualment amb cinc anys de presó qui practiqui l’eutanàsia. La proposta de reforma al Congrés preveu canviar el punt 4 de l’article 143 del Codi Penal per aquest text: “Està exempt de responsabilitat penal el qui, per petició expressa, lliure i inequívoca d’una persona que pateixi una malaltia greu que el conduirà necessàriament a la mort o a una patologia incurable que li provoqui patiment físic o psíquic greu, i que es preveu que serà permanent, causi amb actes necessaris la mort segura, pacífica i sense dolor d’aquesta persona o hi cooperi, dins del marc legal establert”.
Les claus del nou camí que emprèn el Congrés
Què s’aprova exactament aquesta setmana?
A instàncies del Parlament de Catalunya, el Congrés ha començat la tramitació perquè practicar l’eutanàsia no estigui penat amb fins a cinc anys de presó en el Codi Penal. És una petita reforma a aquesta norma, però no regula totes les condicions per a un suïcidi assistit.
Implica convertir l’eutanàsia en un dret?
No. Implica que no sigui un crim. El PSOE va registrar la setmana passada una proposició de llei perquè, justament, es reconegui l’eutanàsia com un dret en casos de pacients terminals o amb afeccions molt greus de per vida i s’inclogui en la cartilla de serveis de la Seguretat Social. Aquesta norma encara no s’ha debatut al Congrés.
Ja hi ha alguna llei que reguli la mort digna?
Sí, hi ha multitud de lleis i disposicions autonòmiques per a les cures pal·liatives. Però igualment el Congrés està ultimant una llei proposada per Ciutadans per crear un marc comú que alguns partits opinen que trepitjarà competències.