BarcelonaEl nou curs escolar serà molt més similar a un curs habitual del que podria semblar. Almenys aquesta és la previsió del Govern que, amb el lema "Escoles obertes i escoles segures", ha anunciat que tots els alumnes de totes les etapes obligatòries podran fer classe presencial el curs que ve sense haver de mantenir la distància física ni portar mascareta dins el seu grup classe. Tot i això, el curs 2020-21 serà excepcional i, per tant, el Govern creu que necessita "inversions excepcionals". Segons han quantificat al matí tres consellers d'ERC -el vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès; el d'Educació, Josep Bargalló; i la de Salut, Alba Vergés- , s'invertiran 370 milions d'euros extra en educació per contractar almenys 5.000 professionals als centres. Una estona després, en un acte a Cerdanyola, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha elevat les xifres i ha dit que "d'entrada" es farà una inversió extra de 450 milions d'euros i es contractaran "entre 6.000 i 10.000 professors més" per al curs que ve.
Segons fonts del departament d'Economia, la despesa extra prevista per al curs 2020-21 són els 370 milions, que sumen un total de 450 si se sumen als 80 milions de despesa extra ja gastats en educació des que va començar la pandèmia i que són als quals es referia Torra. Les mateixes fonts indiquen que la previsió al Govern és que "com a mínim" es contractin 5.000 nous professionals, i que si acaben sent 6.000 o 10.000, com ha dit el president, dependrà tant de la negociació amb els sindicats com de les necessitats concretes a cada centre.
Així doncs, dels 370 milions d'euros extra per al curs que ve, 234 es destinaran a contractar "un mínim de 5.000 professionals" –tant personal docent com no docent, com auxiliars, tècnics d'educació especial o personal d'administració– per reforçar els centres públics i concertats d'infantil, primària i ESO. És el primer cop que des de la conselleria es posa una xifra a la contractació de personal de cara al curs que ve. Fins ara el conseller, Josep Bargalló, havia admès que caldria "més personal". Sí que s'hi va atrevir la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, que va dir que caldrien uns 9.000 docents més. Tant la xifra de Budó com la que ha donat el vicepresident Pere Aragonès és molt inferior a la demanen els sindicats. USTEC-STEs va dir, per exemple, que en caldrien 44.500. Bargalló ha dit que ara s'obrirà una negociació amb els sindicats per determinar com es reparteixen i quin perfil i especialització han de tenir tots aquests professionals, que s'hauran d'afegir als 700 nous docents que ja estaven previstos en els pressupostos de l'any que ve.
Més enllà de la contractació, el Govern preveu invertir fins a 103 milions d'euros extres més per implementar en els propers 3 anys un pla d'educació digital a les aules que servirà per donar resposta a "possibles confinaments" que seran "esporàdics i molt localitzats" i 33 milions es destinaran a combatre la segregació escolar amb un pla d'equitat de millora de l'atenció educativa per a l'alumnat més vulnerable. "Després de superar l'emergència sanitària hem de superar l'emergència educativa", ha afirmat Aragonès, que ha dit que tant des del punt de vista pedagògic com emocional sis mesos sense anar a escola "és molt de temps". Per això el vicepresident ha deixat clar que "el curs es reprendrà amb normalitat". "És el compromís del Govern", ha afirmat.
En grups estables
Els centres ara hauran de preparar i aprovar a través del consell escolar un pla de reobertura abans del 23 de juliol. Per fer-ho tindran unes directrius molt àmplies, i una de les més importants és que el Govern no obligarà a complir cap distància mínima ni ràtio determinada, sinó que cada centre es podrà organitzar com vulgui amb una única ordre: fer grups "estables de convivència". "No hi haurà el nivell de ràtios elevades del curs passat, però no establirem cap nombre per quantificar aquests grups estables de convivència. La cosa més important és que siguin estables", ha afirmat Bargalló. A la pràctica, i tot i que es va arribar a parlar de classes amb 15 alumnes, això significa que les ràtios seran les mateixes que fins ara: com a màxim 20 alumnes a infantil, 25 a primària i 30 a l'ESO, i només es canviaran en casos en què sigui "molt elevada".
En aquests grups es permetrà que alumnes i docents es relacionin sense mascareta ni distància física de seguretat, però si ha d'entrar un especialista a l'aula sí que haurà de complir les mesures de seguretat bàsiques. Els plans passen perquè a primària cada grup estable tingui almenys dos mestres estables i cada grup d'ESO cinc. "És fàcil d'organitzar. Els caps d'estudi tenen una experiència increïble", ha dit Bargalló.
Segons la consellera de Salut, Alba Vergés, aquest funcionament permetrà fer quarantenes selectives i no haver de tancar tot un centre educatiu si hi ha un contagi. En cas que es confirmi un positiu en un grup estable, s'aïllarà aquell grup però la resta del centre educatiu podrà mantenir el funcionament habitual.
Classes presencials als centres
Per tot plegat, doncs, el curs que ve es podrà reprendre "en condicions de normalitat". Això significa que les classes presencials seran "indiscutibles" per als ensenyaments obligatoris, tot i que en alguns cicles d'FP "pot haver-hi excepcions" si és més difícil de mantenir les mesures d'higiene i salut. I seran presencials als centres educatius previstos: malgrat que el departament va parlar d'habilitar espais públics i privats "al voltant dels centres" on fer classe, ara la conselleria diu que "si es fa, serà molt puntual".
Bargalló ha assegurat que no hi haurà "centres engabiats". I Vergés li ha donat l'argument sanitari: s'ha constatat que tancar els centres educatius ha tingut un "impacte poc important en el curs epidèmic". La consellera de Salut ja havia dit fa alguns dies que, "sabent el que sabem ara, tancar les escoles no hauria sigut la primera mesura a prendre".
Les preguntes que queden per respondre
1. Què passarà als patis i als menjadors?
Una de les incògnites és com es garantirà que els alumnes d’un centre no es barregin als espais comuns. “Haurem de veure com encaixa la traçabilitat de l’horari escolar amb el temps del migdia i les extraescolars”, avisa Núria Mora, directora de l’institut-escola Catalunya, de Sant Cugat.
2. A què es destinaran els 33 milions per combatre la segregació?
Dels 370 milions anunciats, 33 es destinaran a mesures contra la segregació escolar, sobre la qual Bargalló no va donar massa detalls. Només va dir que el pla arrencarà el curs que ve i durarà dos o tres anys, amb inversions en activitats extraescolars, d’oci o acompanyament.
3. Què passa ara amb els docents de risc?
En el pla de reobertura del juny es prohibia el retorn al personal de risc, és a dir, les embarassades, les persones de més de 60 anys o les persones amb malalties cròniques. Ahir, en canvi, no es va parlar de cap d’aquests requisits, sinó que Bargalló va dir que es farà una avaluació mèdica als professors i que, en cas de ser no apte, es contractarà un substitut des del primer dia. No va quedar clar quan algú no serà apte per fer classe.
4. D’on es trauran els nous professionals ?
Els “almenys” 5.000 nous professionals que es contractaran al setembre seran mestres, professors, tècnics d’educació infantil o auxiliars, entre d’altres. Falta per veure d’on es trauran, quins criteris es prioritzaran i per a quant de temps se’ls farà un contracte.
5. Com s’actuarà si hi ha rebrots i contagis?
El sindicat USTEC-STEs va alertar que, tot i fer grups estables, tots quedaran “connectats per germans”, cosa que dificultarà molt l’aïllament selectiu. La Fapac tem que, en cas de rebrots, s’opti de nou per la docència híbrida. El Govern no va fer referència a aquests casos.