El dinosaure més gran i ferotge es fa real al Museu Blau

BarcelonaUns 15 metres de llarg, gairebé 7 tones de pes i unes mandíbules i unes urpes de les quals no s’escapava cap presa. Aquesta és la carta de presentació de l’ Spinosaurus, el dinosaure més gran i ferotge que ha existit mai a la Terra, segons els registres trobats fins ara pels paleontòlegs. Desbanca el Tyranosaurus rex, el protagonista principal de pel·lícules i novel·les sobre el món dels dinosaures, ja que el supera en dos metres, però la mida no és l’única diferència destacable entre els dos dinosaures. Els experts saben que l’anatomia de l’ Spinosaurus indica que estava perfectament adaptat al medi aquàtic i, a més, tenia una espectacular cresta dorsal de més de metre i mig, amb la qual espantava tant com lligava. Així doncs, la fera més ferotge de tots els temps és aquest gegant, del qual National Geographic ha fet una rèplica impressionant i rigorosa a mida real, os a os, amb l’ajuda d’una impressora 3D. El resultat es pot veure a l’exposició temporal que allotja el Museu Blau de Barcelona.

La mostra reconstrueix l’anatomia, la vida i el medi natural del dinosaure, que va viure fa 90 milions d’anys al nord d’Àfrica. També la insòlita història al voltant de la seva troballa. Un paleontòleg alemany, Ernst Stromer, va descobrir el 1912 al desert del Sàhara, a Egipte, les primeres restes fòssils d’una antiga i estranya criatura de llargues espines i proporcions descomunals. L’esquelet es va dipositar i exposar al Museu de Baviera, a Alemanya, on era molt popular. Però el 1944, amb els bombardejos de la Segona Guerra Mundial, va desaparèixer. Només van sobreviure les notes de camp del científic, dibuixos i fotografies, que es poden veure a l’exposició i que han sigut bàsiques perquè els experts que hi han treballat hagin pogut fer la reconstrucció.

Un esforç col·lectiu

Eren molt pocs els que es recordaven de l’ Spinosaurus, fins que el 2009 un comerciant de fòssils va donar al Museu d’Història Natural de Milà un esquelet parcial de dinosaure provinent del comerç il·legal i originari d’algun indret desconegut del Marroc. Els investigadors del museu italià van contactar amb un paleontòleg marroquí, Nizar Ibrahim, especialista en fòssils que recorria les col·leccions del món intentant seguir les pistes del paleontòleg alemany Stromer. Ibrahim va confirmar que es tractava d’un Spinosaurus, encara més complet que el que s’havia perdut durant la guerra, i fins i tot va arribar a identificar el mercat on es va comprar al Marroc, a Erfoud. A partir d’aquí va iniciar-se una història plena de misteri i casualitats, fins que un equip de científics britànics i americans van unir forces per trobar a la regió del Kem Kem, al sud del Sàhara, restes que confirmen el lloc d’origen dels fòssils, i per reconstruir l’esquelet amb tot el puzzle de fragments que havien trobat. Després de fer moltes tomografies computades, prendre mesures i analitzar les imatges que va deixar Stromer, el 2014 es va donar a conèixer a la revista Science els resultats de la recerca. Els científics creuen, doncs, que on ara hi ha el desert hi havia un delta on probablement confluïen diferents rius. El morro del dinosaure, la mandíbula i les dents s’assemblen a les dels cocodrils actuals, especialment útils per atrapar peixos. També té unes obertures nasals petites a la part posterior d’aquest morro, que se suposa que utilitzava per respirar amb la resta del cap submergit.

L’exposició l’ha dissenyat National Geographic, però també inclou fragments de Spinosaurus provinents d’una col·lecció que va donar un particular, el doctor Josep Antoni Vela, al Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Arran de l’organització de la mostra, els paleontòlegs del museu han recuperat aquest material per estudiar-lo i, en col·laboració amb el Museu de Milà, han pogut constatar que també es tracta de restes d’aquest gegant del Cretaci.