Més diners i mestres als centres pobres

BarcelonaEls centres educatius sempre reclamen més professorat i recursos, però hi ha 350 escoles i instituts -bàsicament públics- en què la demanda es torna una urgència: són els anomenats centres de màxima complexitat, és a dir, els centres socialment molt desfavorits, que veuen com la seva situació condiciona els resultats acadèmics dels alumnes, amb mitjanes a matemàtiques de prop de dos punts menys que els centres ordinaris. Ara reben un petit reforç en els efectius de professorat, però directors i experts avisen que és insuficient: necessiten un 30% més de pressupost que la resta de centres i donar incentius als docents perquè escullin treballar-hi i quedar-s’hi. El departament d’Educació diu que “compra” les propostes, però ho vincula a l’aprovació dels pressupostos, que no està garantida.

“No hi ha cap compensació, ni en finançament ni en horari”, lamenta Alfons Espinosa, director de l’escola Drassanes, de Barcelona. Diu que “fan el que poden”, afectats per una enorme mobilitat dels professors, la difícil situació econòmica de les famílies i un excés de burocràcia que els ofega. En un acte sobre els centres desfavorits organitzat per la Fundació Jaume Bofill, Espinosa va explicar ahir que tot i rebre més recursos que la resta d’escoles, la situació encara està lluny de l’equitat.

El sector, de fet, demana discriminar positivament aquests centres. “Cal fer una política de recursos humans específica i sobrefinançar els centres que més ho necessitin”, va reclamar Xavier Bonal, catedràtic de Sociologia de la UAB. Des de la Fundació Bofill proposen deixar de finançar els centres en funció del nombre d’alumnes i fer-ho en funció de les necessitats: calculen que caldria un 30% més d’inversió en les escoles més pobres. Des del món local, Teresa Sambola, de la Diputació de Barcelona, també va reclamar “mesures a mida i singulars” per compensar els centres que més ho necessiten.

I més enllà de la inversió directa, calen polítiques per reflotar la imatge d’aquests centres, que estan molt estigmatitzats. Bonal va afirmar que la intervenció del professorat és “decisiva” i que, per això, és clau atraure els millors docents amb alguns privilegis, com reduir les ràtios, tenir més autonomia o incentivar-los econòmicament, mesures que han funcionat en altres països.

A propòsit d’això, el departament va apel·lar al decret d’admissió que s’aprovarà ben aviat com a eina per ajudar aquests centres, que prohibirà, per exemple, que hi arribin nous alumnes a mig curs. El secretari de Polítiques Educatives d’Educació, Carles Martínez, va deixar clar que també està a favor d’un “repartiment més equitatiu” dels recursos, però va condicionar aquestes mesures a l’aprovació d’uns nous pressupostos. Segons va dir, la lluita contra la segregació escolar és fonamental perquè “les desigualtats són un caldo de cultiu per al populisme”, en una al·lusió implícita a Vox.