La dificultat tècnica allarga el rescat de Julen

BarcelonaJa fa més de 72 hores que el Julen, de dos anys, va caure en un pou a Totalán (Màlaga) mentre passava el dia en una finca amb la seva família, que no va poder fer res per evitar que el menor es precipités per una perforació d’uns 100 metres de profunditat que no tenia permisos per ser excavat. Les tasques de rescat s’allarguen a causa de la complicada orografia del terreny, les dificultats tècniques per arribar fins a la zona on es creu que hi ha el nen i la necessitat d’anar assegurant tots els passos per evitar esllavissades que sepultin el petit, del qual encara es desconeix si segueix en vida. El principal avanç de la jornada de dimecres va ser la confirmació que els cabells trobats diumenge al pou són del Julen, de manera que hi ha “evidència científica que el menor està allà”, va dir la subdelegada del govern espanyol a Màlaga, María Gámez.

A la tarda es van començar a excavar dos túnels per arribar fins al petit. Un és una galeria horitzontal, amb una sortida directa a la pendent de la muntanya, que anirà avançant amb una petita tuneladora. L’altra via és obrir un nou pou, paral·lel a la prospecció per on va precipitar-se el nen. A uns 70 metres sota terra, els miners que s’han desplaçat des d’Astúries hauran d’obrir una galeria horitzontal d’uns quatre metres fins al nen.

Aquestes perforacions s’han hagut d’obrir vista la lentitud amb què avançava el primer mètode de rescat, que era succionar el tap de terra a 73 metres de profunditat (on es va trobar una bossa de llaminadures i un got) i que no permetia arribar fins al fons del pou. En dos dies i mig només s’havia aconseguit retirar un metre de terra i roca. Ahir aquestes tasques es van aturar, i per evitar despreniments de sorra pel moviment de terres que es produirà quan s’obrin els dos túnels, es va “encamisar” el pou amb un tub metàl·lic. Aquestes feines requeririen molts estudis i permisos previs però s’està agilitzant el procés per intentar trobar amb vida el nen.

“El vaig sentir plorar”

Ahir el seu pare, José Roselló, va dir que mantenen “l’esperança”. Va explicar que ell i la seva cosina van veure el petit precipitar-se pel pou i que van córrer a rescatar-lo: “Vaig apartar com vaig poder les pedres i vaig ficar el braç fins a l’espatlla, recolzant el cap a terra per intentar arribar-hi. No sabia quina era la profunditat del pou i pensava que ell era més a prop. Vaig sentir plorar el meu fill i li vaig dir que estigués tranquil”.

El pare va criticar la manca de recursos en l’operació. “No pot ser que el primer camió de bombers que va arribar no portés ni càmera i haguessin de ficar un mòbil. L’hi he dit al delegat i l’hi diré al president del Govern: no necessito piulades, necessito mitjans”, va lamentar.

A Espanya hi ha més d’un milió de pous

Espanya té més d’un milió de pous per treure aigua similars al de Totalán (Màlaga) on va caure el Julen. Aquesta estimació està recollida al Llibre Blanc de l’Aigua de l’aleshores ministeri de Foment, malgrat que les organitzacions ecologistes avisen que aquestes perforacions podrien ser moltes més perquè n’hi ha que es fan de manera il·legal. De fet, el 2006, el ministeri d’Agricultura va reconèixer que hi havia uns 510.000 pous il·legals que podrien arribar a abastar 40 milions de persones. El de Totalán s’havia fet per intentar treure aigua subterrània sense tenir els permisos oficials.