Ni xifra de desapareguts ni canvis en el nombre de víctimes per la DANA: què hi ha darrere?

BarcelonaLa informació sobre la devastació al País Valencià està arribant amb comptagotes. Segons l'última dada oficial per part de les autoritats, actualment consten 211 defuncions al País Valencià; 215 sumant-hi les de Castella-la Manxa (3) i Andalusia (1). Ara bé, el balanç de víctimes mortals per la catàstrofe pràcticament no varia des de fa 48 hores i cap autoritat ha donat una xifra provisional de desapareguts; una manera d'actuar que està provocant indignació i incertesa entre molts ciutadans que reclamen respostes. A més, el fet que les dades governamentals no hagin coincidit fins aquest dilluns al vespre tampoc ajuda. A través del Centre de Cooperació Operativa Integrat (Cecopi), la Generalitat Valenciana ha mantingut durant 48 hores que hi ha hagut 210 morts a la comunitat autònoma, mentre que l'executiu espanyol deia que n'eren 211. I aquest dilluns encara hi ha hagut més disbauxa, perquè el ministeri de l'Interior ha elevat per error la xifra de víctimes mortals fins a les 215 i ha hagut de rectificar. A més, aquest vespre dos ministres espanyols han assegurat que la xifra de desapareguts amb què es treballa és "força baixa" i que es donarà "els propers dies", però sense concretar quina podria ser la magnitud d'aquesta dada.

Tot i que es desconeixen els motius concrets darrere d'aquesta discordança i de l'hermetisme comunicatiu, els experts apunten a quatre hipòtesis: la precaució a l'hora de donar dades, la dificultat per trobar víctimes sobre el terreny, certs errors comunicatius i una possible estratègia política.

"El principal criteri que hi ha d'haver en la comunicació de crisis és el fet d'intentar donar el màxim d'informació el més ràpid possible", detalla el professor de comunicació i expert en comunicació de crisis de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Carles Pont. "En principi el que has de fer és no donar informació que pugui empitjorar la situació, però en el cas del País Valencià la cosa no pot ser pitjor, per tant, haurien de donar totes les dades des del minut zero", adverteix Pons. Hi coincideixIngeborg Porcar, responsable de la unitat de trauma, crisi i conflicte de Barcelona de la UAB (UTCCB): "S'ha de dir la veritat com més aviat millor i, si no la saps, has d'explicar que estàs fent per saber-ho".

Pel que fa al fet que el balanç de víctimes mortals no hagi variat en les darreres hores, Pons assegura que "és estrany que amb les xifres de morts no es doni una informació més clara, tenint en compte que sembla que hagi de ser una xifra tan gran". Sense posar en dubte de manera directa les dades que està donant el govern valencià, Porcar insisteix que, en el cas de no tenir dades, s'ha d'explicar a què es deu aquesta falta d'informació i què s'està fent per aconseguir-la. "La pitjor cosa que pots fer en un cas així és generar suspicàcies", reconeix.

Una opció que planteja Pons és que el govern valencià s'hauria d'haver plantejat fer una comunicació diària de dades, no només de víctimes, sinó també de com s'està actuant. "Has de comunicar l'organització, els damnificats i els mitjans que hi destines i què estan fent de manera clara, sobretot quan tens tanta gent assegurant que no els arriba l'ajuda. Has d'explicar què estàs prioritzant. Has d'informar per respecte a les víctimes", apunta.

Més enllà de l'eficiència comunicativa, Porcar també posa sobre la taula una de les crítiques que fa dies que estan prenent força: "En tot això, cal sumar-hi els interessos polítics i pensar a qui pot beneficiar la imatge que es dona de la catàstrofe". En aquest sentit, Pons admet que no sap si darrere de la poca informació hi ha una estratègia política, però és molt clar sobre les conseqüències que comportaria una maniobra d'aquest tipus. "Si tu no dius la veritat tard o d'hora se sabrà. Si amagues alguna cosa perquè consideres que això et beneficiarà políticament acabaràs generant una subcrisi que pot ser molt més gran que la crisi inicial. De fet, en la majoria de les crisis que no es gestionen bé els responsables acaben dimitint més per la subcrisi que no pel motiu inicial", detalla.

Nombre de desapareguts

La gestió comunicativa del govern valencià també ha rebut fortes crítiques perquè des de l'inici de la catàstrofe, fa gairebé una setmana, en cap moment s'ha donat la xifra ni un balanç provisional que indiqui quantes persones desaparegudes consten a causa de la DANA. En aquest cas Pons adverteix que aquesta actuació seria correcte si no tenen clara la dada, perquè això pot magnificar la crisi i que després l'executiu s'hagi de retractar. Ara bé, també adverteix: "Si la tinguessin clara i no la donessin, aleshores és evident que hi hauria una estratègia política".

De nou, tots dos experts insisteixen a dir que la millor opció –i evidentment, la més justa– és ser transparent. "La veritat implica dir allò que saps i allò que no saps. Quan no saps una cosa, ho has de dir", insisteix Pons. "Tothom pot entendre les coses si les expliques bé. En un cas com aquest, has d'explicar que una catàstrofe natural és diferent que un altre tipus d'accident i que el fet que les infraestructures estiguin afectades també dificulta el procés per conèixer i verificar la situació de les persones desaparegudes", detalla Porcar.

Els obstacles de la nova fase de rescats

Aquest dilluns la delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, ha explicat que s'ha acabat de buscar "a la superfície" i que, com que no s'han trobat més persones, la xifra de víctimes no ha crescut. En aquest sentit, l'expert en salvament marítim especialitzat en rescat en rius, inundacions i cabals d'aigua, Ramsés Martí explica que "el context és molt complex", perquè les víctimes que s'han trobat fins ara són les últimes que es van veure afectades per les riuades. Ara queda trobar les primeres persones que es va emportar l'aigua i que poden estar molt més "enterrades" sota el fang, però també sota la runa i els cotxes.

"El cos humà és molt flexible i poden haver-hi víctimes en llocs on no esperaries com els baixos dels cotxes o les canonades, per això per trobar-les has de ser molt més minuciós i, per tant, és un treball més lent", descriu. Explica que aquestes víctimes es poden trobar en espais on "normalment no hi cabria una persona", cosa que fa que la recerca només es pugui fer de forma manual i amb la unitat canina, perquè si s'utilitza maquinària és fàcil que algun cos passi desapercebut. "Poden estar sota diversos nivells de fang, però també de canyes i cotxes, per la qual cosa la tasca de rescat és més perillosa perquè és més probable que els professionals es facin un tall o es lesionin. Tot plegat fa que aquesta segona fase de rescat sigui molt més lenta que la primera", lamenta.

Martí també adverteix que l'aigua es podria haver emportat moltes persones cap al mar, on la recerca és més complicada i on, en moltes ocasions, cal esperar que un cos suri per localitzar-lo. "Hem de pensar que hi haurà gent que tardarem molt a trobar-la i que alguns potser no s'arribaran a localitzar mai", reconeix.