Els botellons s'enquisten

"Explosió d'incivisme" i un "punt preocupant d'inflexió". Així ha definit aquest dilluns el tinent d'alcaldia de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, les aglomeracions del parc de l'Espanya Industrial de matinada durant les Festes de Sants. A les cada vegada més habituals imatges de grups multitudinaris de joves bevent sense distància ni mascareta s'hi han afegit baralles i agressions a la policia i acumulació de deixalles als carrers. "Cal fer una reflexió al voltant de com volem organitzar l'activitat de la nit a la ciutat i al país", ha afirmat Batlle. I l'Ajuntament de Barcelona no és l'única autoritat que ha expressat la seva "preocupació" per l'enquistament dels botellons un cap de setmana darrere l'altre. El Govern insisteix que Catalunya encara no ha sortit de la cinquena onada –es detecten un miler de contagis diaris i hi ha 399 malalts crítics de covid als hospitals– i que el retorn de la població a la feina i l'inici del curs escolar és imminent, de manera que un sol error pot desencadenar una sisena onada.

Per això, per minimitzar els riscos, la Generalitat vol continuar limitant l'activitat nocturna, i aquest dimarts presentarà un nou informe davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per defensar el manteniment de les restriccions a discoteques i bars musicals. "La situació epidemiològica exigeix que siguem molt prudents a l'hora de fer qualsevol pas", assegura la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja.

Sense la possibilitat d'aplicar el toc de queda, però, les alternatives són escasses i obren una finestra d'oportunitat per a la proliferació dels botellons. Només l'última setmana els Mossos han aixecat 41 actes per infraccions de les restriccions a Barcelona, i la Guàrdia Urbana ha imposat un miler de sancions, ha informat Batlle. Els botellons són un problema d'ordre públic, però ara també sanitari. "És important destinar esforços a incidir en aquests grups minoritaris però descontrolats que poden generar brots de contagi molt importants", alerta el cap clínic de malalties infeccioses de l'Hospital de Sant Pau, Joaquín López-Contreras.

El diagnòstic és clar, però no ho són les eines que es poden fer servir per aturar-los sense deixar de banda el control epidemiològic. Mentre que el Govern ha reiterat aquest dilluns la necessitat de mantenir l'oci nocturn tancat, Batlle ha obert la porta a un debat sobre reobrir-lo. No ha parlat explícitament de tornar a obrir bars i discoteques més enllà de la mitjanit, però ha demanat que es faci "una reflexió" sobre la reorganització de l'activitat nocturna per buscar espais de "descongestió" per al jovent. I ell mateix, ha assegurat, posarà el tema sobre la taula del Procicat proposant, per exemple, l'allargament del servei de metro i dels horaris de la restauració a les nits.

Beure en locals o al carrer?

En canvi, per al Govern la resposta als botellons passa per reforçar el mecanisme policial i mantenir les restriccions. El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha anunciat que s'augmentaran els efectius policials amb 300 agents més i el president Pere Aragonès ha descartat ampliar els horaris de la restauració més enllà de la 1.30 h o reobrir les discoteques. "Hem d'intentar no cometre els mateixos errors. Superem l'inici del curs i deixem passar unes setmanes", ha afirmat en una entrevista a TV3. Aquestes declaracions no han agradat a la patronal catalana de l'oci nocturn Fecasarm, que ha qualificat de "cop baix" la intervenció del president. Creuen que se'ls atribueix la responsabilitat de la cinquena onada quan "el sector demana des del març una reobertura amb múltiples mesures sanitàries i de seguretat, a anys llum dels botellons i festes il·legals".

L'infectòleg Joaquín López-Contreras subratlla que tolerar els botellons no és una opció millor que obrir les discoteques, ni viceversa. "Obrir l'oci nocturn, sabent que majoritàriament són entorns tancats, no és la solució", diu. Recorda que al juny diversos locals van decidir voluntàriament tancar perquè no podien fer complir les mesures de prevenció, com controlar la proximitat entre clients o l'absència de mascaretes. "I tot i que els botellons se celebren a l'aire lliure, acumulen molts desavantatges –afegeix–, perquè hi ha grups massius que beuen sense distància de seguretat i sense cap mena de comportament higiènic", explica.

Les conductes de risc "més visibles"

El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, també ha admès que les imatges de violència contra la policia a Sants no li agraden "gens" però subratlla que els incidents anaven "més enllà dels elements de la pandèmia i la salut". "Abans de l’estiu sí que es veien mobilitzacions i grups que sortien al carrer perquè no compartien la necessitat de determinades restriccions o perquè volien enfrontar-se a les autoritats. Ara sembla més una reacció d’alliberament, que és un comportament molt humà", planteja Jordi Mir, professor de bioètica a la Universitat Pompeu Fabra i membre del Centre d'Estudis sobre Moviments Socials (CEMS).

Tot i que no hi ha cap dubte que els botellons són un obstacle per al control epidemiològic, Mir també els considera "les conductes de risc més visibles". "Són joves d'entre 15 i 30 anys esgotats de les restriccions, amb una vida alterada de soca-rel des del confinament, que fan vida fora de la casa familiar i alguns amb poques responsabilitats. Aquestes actituds reflecteixen l'impuls de girar full", apunta. Però també subratlla que els comportaments "perillosos" de cara al covid passen en totes les franges d'edat i espais. "Els botellons ho són. Però pensem també en la terrassa d'un bar on l'amo no diu res si hi ha grups que superen les deu persones. La gent fa el mateix que en un botellon, però asseguts en una taula", afirma.