Tots els déus per a un sol poble sense por

BarcelonaEl títol, un d’aquells que algú ha escrit pensant a no ferir cap sensibilitat, no reflecteix l’emotivitat de la cerimònia: “Acte interreligiós i interconviccional en record de les víctimes dels atemptats i per la pau”. Resum: 800 persones de totes les creences reunides per repetir el clam contra el terrorisme, “No tinc por”.

L’acte comença amb una nadala que ha esdevingut un bàlsam en els moments de dolor, El cant dels ocells. El violinista en fa una versió continguda, sentida, aportant-hi reminiscències àrabs. És Mohamed Soulimane, el director de l’Orquestra Àrab de Barcelona: “És el que necessitem, i no només amb la música: cadascú ha d’agafar la cultura de l’altre i sentir-la; tocar la música, cuinar un plat, barrejar-se”, explica ja després de la cerimònia.

Barrejar-se, d’això tracta l’acte, amb una mescla de races i religions que recorda el bullici de la Rambla, la seva pluralitat. “És bonic i emotiu”, comenta Xantal Genovart, de l’Associació de Dones Musulmanes de Catalunya, que es queda amb les mostres d’escalf rebudes aquests dies en què s’ha assenyalat l’islam: “Hi ha gent que t’abraça, que et dona les gràcies per ser-hi”. També hi ha qui mira amb recel, però conclou resignada: “La societat és diversa en tots els sentits”.

La diversitat de què es parla al Museu Marítim és la que enriqueix: “Volem que la nostra diversitat i el nostre model de convivència sigui la nostra fortalesa. Amb el cap ben alt diem que no tenim por, des de les conviccions i maneres que conformen el món”, exposa des de l’escenari l’actriu Carme Sansa, mestra de cerimònies, que comença l’acte llegint el nom de les quinze víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils. “La pluralitat, el respecte i la inclusió és el que mereix Barcelona”, continua, abans de cloure amb una citació de Paco Candel: “Som un sol poble amb una identitat dinàmica, construïda des de la diversitat”.

Se l’escolten els polítics a primera fila: hi ha Carles Puigdemont amb alguns consellers del Govern, l’alcaldessa Ada Colau i el ministre de Justícia, Rafael Catalá. Però la política queda a la porta, i l’eco de la polèmica policial s’aparca amb mossos, policies nacionals i guàrdies civils asseguts junts.

En una banda, els diferents representants religiosos, amb els seus vestits característics. La trobada de totes les creences no sorgeix com un bolet. La Generalitat els reuneix dos cops a l’any, i hi ha una relació fluida entre els representats dels diferents cultes que ha permès gestionar en pocs dies un acte que defineixen com a necessari: “Està pensat per a la societat, que és plural en les seves creences”, explica el pare Martín, de l’Església ortodoxa. “Són moments per mostrar la solidaritat de les religions, hi són per a això”, afegeix el Gurseloak, un sikh que participa en l’Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós, una entitat que reuneix joves de diferents creences. També hi ha espais per a laics: “Hi hem vingut perquè era la nostra opció per mostrar el condol”, destaquen la Carla i la Valèria, de la Federació Catalana d’Escoltes i Guiatge.

El carrer més alegre del món

Els joves són els protagonistes. “Són el millor anticòs de l’odi, per creure en una societat oberta com a forma de vèncer la intolerància i la por”, els descriu Sansa. Després de la lectura de textos per la pau (de la Declaració dels Drets Humans, la Bíblia, l’Alcorà, els principis budistes i la Torà), quinze joves pugen a l’escenari amb flors, per formar un gran ram que, al final, portaran a la Rambla.

Malgrat el cop, la Rambla és “la calle más alegre del mundo ”, com la va definir Federico García Lorca al poema que tanca l’acte. L’Orquestra Àrab de Barcelona hi posa la cirereta amb País petit de Llach. Un país petit on caben tots els déus, però no la por.