Barcelona pregunta a 4.000 alumnes sobre el seu benestar

BARCELONA"M'agrada que s'interessin pels nostres problemes, per solucionar les coses que ens van malament" explica el Víctor que, amb 11 anys, és un dels 4.000 nois que ha participat a l'enquesta impulsada per l'Ajuntament de Barcelona, per millor el benestar dels menors. És la primera vegada que es realitza aquest qüestionari, que s'ha adreçat a alumnes d'entre 10 i 12 anys, i que s'ha realitzat a 50 centres de la ciutat. "Jo no sabia que els nens teníem drets", afegeix pensatiu el seu company Dídac de l'escola Doctor Ferran i Clua de Sant Andreu, tot just després de completar el qüestionari de 50 preguntes.

"Es tracta de donar veu als nois i noies, preguntant-los com estan i com és la seva vida a casa, a l'escola i al barri, per tal d'elaborar propostes a partir de l'anàlisi d'aquesta informació i elevar-les a l'àmbit de la política pública", explica la directora de l'Institut Infància i Adolescència de Barcelona, Maria Turró. A través d'aquest projecte pioner, el consistori pretén donar compliment als drets de l'infant -els mateixos que en Dídac acaba de descobrir-, que reivindiquen que els més petits han de ser escoltats.

Un diagnòstic per a fer propostes

El qüestionari, inspirat en l'enquesta internacional Children's World i realitzat a través de dispositius iPad, pregunta sobre les relacions familiars, les condicions de la llar, la relació amb els amics i les amigues, la vida a l'escola i al barri i les activitats que realitzen els menors en horari extraescolar. Unes temàtiques a partir de les quals s'aborden qüestions com ara la solidesa de les relacions familiars, la violència entre germans, el 'bullying', la salut dels enquestats i la sensació de seguretat a l'escola, al barri i a la llar.

"Un cop s'hagin tractat les dades i tinguem la foto de la situació, els nois i noies hauran d'ajudar-nos a interpretar les conclusions i a fer propostes", precisa Truñó. Aquesta tasca es realitzarà a partir de la propera tardor i els resultats els traslladaran a la comunitat educativa perquè elevi les propostes que consideri adequades a l'Ajuntament de Barcelona.

Ells també pregunten

A la classe de sisè de primària del Dídac i del Víctor, el contingut del qüestionari ha donat pas a un torn de preguntes: "Per què no es diu res sobre com ens tracten els professors?", "Per què pregunten sobre les baralles a l'escola i no hi ha cap opció per respondre que no n'hi ha, de baralles?", inquireixen dos alumnes.

Dubtes i interrogants, però també comentaris i valoracions: "Trobo que preguntar sobre si els pares estan junts o separats és una cosa molt personal", comenta una noia respecte una de les qüestions plantejades a l'enquesta. Un company de classe li respon que l'enquestaés voluntària i anònima i que, per tant, sempre hi ha l'opció de no contestar. "També és veritat", clou un tercer.

El torn de preguntes s'acaba i les converses dels alumnes s'estenen pel passadís abans de la represa de les classes. Els enquestadors comenten la jugada a l'aula i expliquen, satisfets, la bona rebuda d'aquesta iniciativa per part de l'alumnat. Fins i tot n'hi ha hagut, diu Truñó, que en resposta a les qüestions de valoració de l'enquesta han escrit un "Gràcies per preguntar!".