"Quan dic que vaig al 8-M, els nois m'ataquen i em diuen: «M'estàs prenent els drets»"

BarcelonaEls joves catalans són els més masclistes i els més bel·ligerants amb el feminisme. Així feia saltar les alarmes una enquesta recent del CEO, i tornava a destapar la caixa dels trons (si és que s'ha tancat mai) del futur del moviment feminista. En un moment en què les xarxes estan tenint un paper fonamental a l’hora de difondre discursos misògins, demanem a cinc joves si han rebut educació sexual, si la violència masclista els toca de prop o què és per a ells el feminisme. En parlem amb Natàlia Fenollosa (22), estudiant de periodisme, Pol Aranda (25), treballador del Port de Barcelona, Álvaro Saldes (16), estudiant de grau mitjà, Lucía Roca (17), estudiant de segon de batxillerat i Violeta Torres (15), estudiant de quart d'ESO.

El feminisme és també un tema polèmic entre joves?

La Violeta explica que els nois l’ataquen quan diu que va a la manifestació del 8 de març, i li diuen: “Per què hi vas? Si m’estàs prenent els drets a mi”. Tant ella com els altres joves condemnen les conductes masclistes, però no són aliens a companys i entorns que repudien el feminisme.

La frustració contra el moviment neix de la “pèrdua de privilegis dels homes” perquè veuen que “ja no poden parlar sense límits", declara la Natàlia. També creu que els joves no coneixen prou el feminisme perquè "no se'n parla obertament", i explica que ella mateixa s’ha trobat amb casos on amics seus no volien abordar el tema en públic per ser massa polèmic.

Però, i entre homes, quina és la relació amb el feminisme? En Pol i l’Álvaro admeten que costa parlar-ne dins dels grups de nois i, sobretot, parar els peus a comentaris fora de lloc. L’Álvaro ho exemplifica: “Quan els amics fan una broma masclista i els hi dius «Ei, t’estàs passant», es riuen de tu i t’aparten, com si tu fossis estrany”.

"Com a noia, portes a dins que se't jutgi molt més que als homes"

La quantitat d’estímuls que reben els joves, especialment a través de les xarxes, fa que sigui molt fàcil adoptar els discursos de youtubers i creadors de contingut audiovisual que fan d’altaveu a proclames antifeministes. Però no només això: les pel·lícules i les sèries també han format les ments dels adolescents i, sobretot, de les noies, en la cerca de l’amor romàntic que reprodueix conductes masclistes. A la Natàlia li va costar molt sortir d’aquesta idealització marcada pels referents de la seva adolescència: “Hauríem agraït molt que des de petites se’ns hagués desconstruït la idea romantitzada de l’amor tòxic”.

Créixer amb aquests estímuls acaba creant una pressió, especialment sobre les dones, sobre com comportar-se, com vestir-se i en general, com ser: “S’espera que anem vestides de certa manera a les discoteques, però a la vegada si et passa qualsevol cosa és culpa teva. I dius, què faig em quedo a casa?”, declara la Natàlia, que també afegeix: “Com a noia ho portes molt a dins i t’esperes que se't jutgi molt més”. En aquest sentit, la Lucía també hi coincideix: “Sorties de festa, t'enrotllaves amb dos, el teu amic s'enrotllava amb cinc i tu eres la guarra". I afegeix: "Tu sempre eres la que s’havia passat de beure, la que s’havia passat de vestir curta… I el noi sempre era el “puto amo””.

Però els discursos masclistes de les xarxes i la televisió també afecten els homes: “Són una trampa, hi ha una pressió patriarcal cap a ells molt forta”, expliquen les joves. La Lucía ho comparteix: “Els meus amics em demanen: «I si no agrado a les noies perquè no soc prou dominant?»”.

L'antifeminisme també ve acompanyat de la idea de l'home com a proveïdor que torna amb força a les xarxes socials, i que crea unes expectatives irreals i misògines entre els adolescents. Els nois de la taula es mostren més reservats a l'hora de compartir experiències relacionades amb aquest discurs i, sobretot, es fa notar que la pressió estètica els hi queda més lluny: “Jo sempre m’he vestit com he volgut”, afirma el Pol. 

Que sigui "per tothom". Aquest és el moviment feminista ideal pels joves. Que s'allunyi dels discursos extremistes, i es basi en el respecte i la convivència. Si és suficient o no donar les mateixes oportunitats per tenir "igualtat de condicions", com defineix el Pol, depèn de quin d'ells respongui. Les noies s'inclinen per una equitat: prioritzen equilibrar la balança abans que una igualtat sense tenir en compte les mancances. I també apareix un nou concepte: la transversalitat. El feminisme ha de ser un moviment que comprengui totes les lluites socials, conclou la Natàlia: "Si no, no té sentit".

Parlar obertament d'agressions masclistes és revolucionari

“Quan em vaig adonar de la quantitat d’abusos i de víctimes que tenia al meu voltant, vaig flipar”. La Natàlia dona una afirmació alarmant: “He vist actituds masclistes en totes les relacions que tinc properes”, i afegeix que tant ella com totes les seves amigues han patit algun tipus d’agressió sexual. La paraula consentiment no ve de nou a cap dels joves de la taula, però són sobretot les noies les que en recalquen la importància. La Lucía, de 17 anys, explica que també ha vist i viscut situacions d’abús i que “cal treballar” per entendre que un sí no és només l’absència del no. La Natàlia afegeix: “Que les noies comencin a parlar d’això, ho diguin obertament i es donin suport, és una cosa revolucionària”.

Desgraciadament, viure actituds masclistes en parella no és aliè als nois i noies. Tot i això, continuen sent elles les que coneixen i parlen sobre aquestes experiències, mentre que a ells no els hi toca tan de prop. En Pol Aranda explica que encara hi ha “micromasclismes”, sobretot en la generació dels seus pares, en què perdura l'escena de l'home assegut al sofà i la mare rentant els plats. El jove, de 25 anys, es desmarca d'aquesta tradició: “Jo em considero bastant desconstruït, de fet, cuino i soc l’home de la casa”.

La pornografia, la gran enemiga de l’educació sexual

Abordar el problema del porno a l'escola és clau a l'hora d'avançar cap a un futur feminista, expliquen les joves. I és que la pornografia no ha deixat les aules, ni de bon tros. Però a cap dels nois i noies que hem reunit se'ls ha avisat dels perills de consumir-ne. L’Álvaro, de 16 anys, explica que ha vist fer la broma a classe d’obrir l’ordinador a un amic i posar-li vídeos explícits quan la professora surt de l’aula. “Els meus companys miraven vídeos porno amb 10 anys, és escandalós”, afegeix la Natàlia. L’estudiant creu que “no n’hi ha prou” amb fer xerrades a l’escola perquè el de l’educació sexual “és un tema estructural”. I afegeix, alarmada: “El consentiment no existeix en la pornografia”. La Lucía també recalca el problema de créixer veient un contingut que vincula plaer amb violència: “És molt perillós, quan et fas gran costa entendre si és aquest o no el teu plaer”.

Han rebut xerrades sobre la menstruació i el cos humà a la classe de naturals, però l'educació sexual que els ha ofert el sistema educatiu és quasi nul·la. Només a la Violeta, que estudia quart d'ESO, l’han format en aquest aspecte. Té 15 anys, és la més jove de la taula, i veu “un canvi molt important” en com s’educa sobre sexualitat. Aquest avenç, però, conviu amb les alarmants xifres de consum de pornografia entre els adolescents. Els espectadors cada vegada són més joves, i el problema no para de créixer davant de la indústria gegantina del porno i el seu soci perfecte: Internet.