La Diagonal de Colau: dos carrils per sentit i el tramvia al mig

És una de les patates calentes que des de fa anys han tingut els alcaldes de Barcelona sobre la taula, i ara Ada Colau ha decidit agafar-la sense subterfugis: enllaçar el tramvia per la via més recta, la Diagonal. Com més aviat millor i restant protagonisme al trànsit privat en aquesta avinguda. De fet, el seu equip treballa, com ha pogut saber l’ARA, amb la idea inicial –pendent de debats i estudis– de deixar dos carrils de circulació per sentit i situar el tramvia a la part central de l’avinguda; i canviar la configuració de l’autobús, que podria passar a compartir espai amb el Tram o a circular pels laterals. Amb aquest esquema es mantindria l’amplada de les voreres de la reforma iniciada per l’anterior govern municipal i es guanyaria espai per als vianants i les bicicletes també a la zona central, al costat del tramvia. Seria una nova configuració urbana per a l’avinguda entre la plaça de Francesc Macià i la de Glòries, que és el tram de prop de quatre quilòmetres que actualment separa la xarxa del Trambaix de la del Trambesòs. De moment és només un punt de partida sobre el qual cal treballar.

Però perquè el projecte tiri endavant Barcelona en Comú requerirà el suport del Govern –al juliol Mas va donar el vistiplau a l’enllaç– i caldrà trobar aliats polítics dins mateix del consistori. El primer pas és esperar els resultats dels estudis previs que ja s’han encarregat per acabar de dimensionar el projecte i esbossar el dibuix definitiu.

Un equip format per una cinquantena de tècnics treballa des de l’estiu en l’abordatge dels diferents aspectes relacionats amb la reforma. Des de l’encaix geomètric del tramvia fins a veure com, seguint el compromís del govern, aquest transport podria passar a ser explotat –si més no, en part– per un operador públic, ja que ara l’explotació del tramvia està en mans privades.

Col·locar el Tram al centre permet –com remarca Ricard Riol, de l'Associació de Promoció del Transport Públic– salvar inconvenients com la possibilitat dels girs, la càrrega i descàrrega o l’accés als pàrquings que s’ha de fer des dels laterals. Ara el procés tot just és al punt inicial i el consistori va informar a finals de setembre –complint al límit el termini de cent dies que Barcelona en Comú s’havia marcat en el seu pla de xoc– que encarregava a l’empresa municipal BIMSA la dotzena d’estudis que han de servir per assegurar la viabilitat tècnica de l’enllaç.

Per això la regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, apunta que és “precipitat” parlar de dibuixos concrets, tot i deixar clar que l’itinerari serà la Diagonal i que el cotxe perdrà espai. Apunta que cal estudiar quina modificació representarà en la demanda l’entrada en servei del nou tram per valorar el nombre de cotxes per als quals caldrà buscar vies alternatives a la Diagonal.

Descartar altres itineraris

El procés, segons apunten fonts coneixedores del projecte, es vol fer de manera “pulcra” i també intentant seduir els aliats polítics necessaris perquè el tramvia posi fi a la separació que té ara. El primer que es fa és comparar tots els itineraris que durant aquests anys de debat –i de grans declaracions d’amor i odi al reintroduït tramvia– s’han anat posant sobre la taula per demostrar que, com creu el govern, el traçat recte de la Diagonal és el més eficient i permet un guany mediambiental i de qualitat en el transport públic. S’estudia, però, el traçat que va per Urgell i la Gran Via, el que va per Urgell i Provença i, el més costós, el de fer el recorregut per la Diagonal però subterrani. És a dir, en un túnel. Tots se sotmetran a comparació.

Però l’equip de Colau no té dubtes que l’enllaç en superfície per la Diagonal és el recorregut més fàcil i cap al qual cal avançar. Els càlculs interns passen per presentar el projecte executiu l’any que ve i poder engegar les obres el 2017, sempre que s’aconsegueixin els suports necessaris. Això ja permetria deixar algun tram en funcionament dins del mandat. Possiblement el que va de la plaça Francesc Macià al passeig de Gràcia, perquè tot i que tècnicament seria més senzill començar per l’altre extrem –on ja hi ha les obres de la plaça de les Glòries– la capacitat de la cotxera a hores d’ara fa més viable allargar el Trambaix.

La idea més optimista de deixar tota la connexió feta abans de les pròximes eleccions municipals sembla cada cop més inviable. No obstant això, ara tot està en una situació de fragilitat pel canvi de Govern, ja que la Generalitat ha de ser una part activa del projecte. De fet, en el mateix debat polític municipal CiU i PP ja han deixat clara la seva oposició frontal a la connexió per la via recta, recordant el referèndum frustrat de l’alcalde Hereu.

Tres posicions

Un cop posat el focus a la Diagonal, els tècnics que ja treballen en el projecte tenen clar que el tramvia s’ha de situar a la part central i es dóna per fet que l’ampliació de voreres que va impulsar el govern de Trias entre Francesc Macià i el passeig de Gràcia es podrà aprofitar. De fet, el que hi ha sobre la taula és desplaçar el carril bici del lateral on el va situar l’última reforma i permetre que a cada costat hi hagi dos carrils de circulació de 2,5 metres, de manera que quedaria la gran vorera i a continuació els dos carrils. La part central es podria dedicar en exclusiva al tramvia, la circulació de bicicletes i els vianants. Hi ha diverses opcions a l’hora de plantejar on es col·loca el tramvia dins d’aquesta part central. Es pot plantejar centrat o desplaçat a un dels laterals, i també cal estudiar si es col·loca una andana entre les dues línies. Aquests serien a priori els elements tècnics, però els estudis i les negociacions s’hauran d’acabar de perfilar.

El tramvia passaria així a concebre’s com una línia més de la nova xarxa de bus, però caldria garantir que per l’avinguda hi circulen amb condicions els busos que en recorren un tram per girar. Un pas bàsic seran els canvis que s’hauran de fer a la malla de l’Eixample perquè pugui absorbir el nou flux de trànsit. Podrien entrar en joc modificacions com la de canviar el sentit de l’avinguda de Sarrià entre la Diagonal i París i també el tram final d’Urgell.

Els autobusos, en alerta per l’aposta pel tram

L’aposta decidida del govern de Barcelona en Comú pel tramvia per la Diagonal ja ha trepitjat els primers ulls de poll. D’una banda, el grup municipal de CiU, que havia fet bandera de la seva oposició al projecte, va retreure al president Mas que –en una reunió amb l’alcaldessa– s’avingués a donar-hi suport, tot i que després el Govern va matisar que no s’havia concretat que l’enllaç es faria per la Diagonal. I, de l’altra, els tres sindicats d’autobusos –CGT, Actub i COS– van convocar dimecres una aturada parcial del servei per pressionar en la negociació del conveni col·lectiu i retreure al govern municipal que s’aposti per un mitjà de transport d’explotació privada com és el tramvia. En concret, els sindicats critiquen que els tramvies que ja circulen per Barcelona “han resultat un negoci excel·lent” per a les multinacionals que l’exploten i detallen que, entre les dues xarxes –Trambaix i Trambesòs–, van declarar el 2014 uns beneficis de més de 19 milions d’euros. A més, algunes de les línies de bus que passen per l’avinguda, com la 7 i la 33, són de les més utilitzades. També l’associació de comerciants Diagonal Centre s’oposa a l’enllaç. Denuncia el possible “efecte barrera” del tramvia a l’avinguda recentment reformada.