Els diagnòstics de càncer cauen un 12% el 2020 a causa del coronavirus
També es van diagnosticar tumors en fases més avançades, sobretot de pulmó i pàncrees
BarcelonaL'efecte de la pandèmia sobre el càncer ja es pot xifrar a Catalunya. El 2020 es van diagnosticar un 12% menys de casos de càncer que el 2019 i la disminució va ser més accentuada durant els mesos de març i abril, coincidint amb el confinament total, en què el nombre de diagnòstics es va reduir un 37,9%, segons dades del departament de Salut. Durant la primera onada els hospitals es van dedicar gairebé en exclusiva a l'atenció dels malalts de covid i es van desprogramar la resta d'activitats, cosa que va impactar en moltes altres malalties perquè es van haver d'ajornar proves, visites o cirurgies, motiu pel qual alguns càncers o no es van diagnosticar o es van diagnosticar tard.
La disminució dels diagnòstics de càncer va començar el març, va arribar al pic a l’abril i va començar una certa recuperació a partir del maig. Segons dades de Salut, durant la primera onada els diagnòstics es van reduir un 37,9% i a partir de la segona onada es van recuperar, tot i ser un 10,5% inferiors al 2019. Globalment, durant tot l’any 2020 el nombre de diagnòstics es va reduir un 12,2% quan l'evolució natural és un augment anual de la incidència. "Com que el càncer afecta més la gent gran, hi ha malalts que es van morir pel covid que estaven en processos de diagnòstic de càncer però que mai en van ser diagnosticats", explica Josep Tabernero, cap del Servei d'Oncologia Mèdica de la Vall d'Hebron i director del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO).
En la frenada dels diagnòstics també hi va tenir un pes important l’aturada temporal dels programes de detecció precoç de càncer de mama i de càncer colorectal. Alguns d’aquests càncers no diagnosticats corresponen a casos que s’haurien detectat amb aquests programes de cribatge. Com que són tumors que es diagnostiquen més precoçment, l'impacte d'un o dos mesos de retard en el diagnòstic "no té tanta importància" com en altres càncers, indica Josep Tabernero. Els programes de cribatge es van recuperar a l'estiu i a finals del 2020 ja s’havia pogut convidar a participar-hi al 60% de les persones previstes aquell any. "Si les coses van bé aquest 2021 diagnosticarem més malalts que l’any 2019 perquè, a part de l’augment anual de la incidència de càncer, recuperarem alguns casos del 2020", assenyala Tabernero.
A més, s’han diagnosticat també tumors en fases més avançades, sobretot en càncer de pulmó i pàncrees. "I això s'ha degut a l’endarreriment que hi va haver durant els primers mesos de la pandèmia", diu el director del VHIO, perquè s'haurien d'haver detectat abans. No obstant això, encara és "massa aviat" per saber si es traduirà en un augment de la mortalitat, perquè s’han de mirar els efectes a més llarg termini.
Aquestes dades són lleugerament inferiors a les previstes, reconeix Tabernero, que s'esperava un descens del 20% dels diagnòstics de càncer en la línia del que indicaven alguns estudis preliminars a l'Estat, com el de l'Associació Espanyola contra el Càncer (AECC). "Hem d’estar satisfets de com ha reaccionat el sistema sanitari per recuperar el temps perdut", diu Tabernero. A diferència del que va passar la primavera passada, durant la segona i la tercera onada no s’ha hagut d’aturar ni el diagnòstic, ni el tractament ni les operacions de càncer. "Ens hi hem pogut adaptar molt bé", afegeix. Si bé reconeix que s’ha fet "un esforç" per recuperar l’activitat no covid, alerta que "si això passa diversos cops a l’any el sistema, que ja està molt tensionat, no podrà recuperar-se".
Perdre la por d'anar al metge
Coincidint amb el Dia Mundial contra el Càncer, aquest dijous, el cap d’oncologia de la Vall d'Hebron ha fet una crida a la població a anar al metge en cas de sospita de càncer. "Qualsevol símptoma que duri més de quinze dies s’ha de consultar. Que la gent no tingui por d'anar a l’atenció primària o als hospitals perquè les malalties no s’aturen perquè hi hagi covid. Els infarts, els càncers o els ictus continuen, i ens hem trobat que per saturació del sistema i per por els malalts no venen".
La primera onada també va afectar els assajos clínics, molts dels quals es van haver d'aturar, però a finals d’abril es van reprendre i s’ha acabat l’any amb més pacients participants. De fet, la Unitat d'Investigació de Teràpia Molecular del Càncer (UITM) - Fundació La Caixa del VHIO va assolir el 2020 una xifra rècord amb 1.262 pacients en 256 assajos clínics. Això suposa 140 pacients més tractats respecte a l'any anterior. Aquests assajos són per a molts pacients l'única alternativa terapèutica perquè es poden tractar amb fàrmacs que encara no s'han aprovat. "Són oportunitats úniques per als malalts, a alguns els van bé i a uns altres no tan, però per als qui els funciona són oportunitats molt bones". També el nombre de publicacions ha sigut superior que el 2019. La recerca s’ha adaptat a la nova normalitat i s’ha fet teletreball i fins i tot s’ha treballat en torn de nit als laboratoris.
Des que es va obrir la unitat s’han aprovat més de 30 fàrmacs per tractar el càncer.