Un Sant Fèlix més àgil i atractiu per als espectadors

La diada de Sant Fèlix, a més de ser una de les més seductores de l’any, és de les que fan més esforços per fer atractiva la tradició d’aixecar torres humanes. Enguany l’actuació comptarà amb una quinzena de propostes, nascudes del neguit ciutadà i madurades en conjunt amb les colles castelleres, que es posaran en marxa amb l’objectiu d’agilitzar l’exhibició i de fer-la més entenedora per als espectadors.

Un dels màxims responsables de fer aquest pas endavant és Jordi Bertran, filòleg i expert en l’àmbit de la gestió cultural i la cultura popular, que enguany exercirà el paper de “cap de plaça”, una nova figura que serveix de pont entre els diversos actors de la diada.

“A mitjans de juliol els administradors i l’alcalde, Pere Regull, em van explicar la voluntat de crear aquesta nova funció amb la idea que la diada de Sant Fèlix segueixi demostrant per què és la plaça més castellera”. Tot i la gran responsabilitat que suposa aquest nou càrrec, Bertran, que no s’ha perdut cap diada de Sant Fèlix des del 1983, afirma com és d’especial per a ell l’encàrrec, “tant pel que significa la diada com pel conjunt de la festa major de Vilafranca”.

Menys intents desmuntats

Les noves mesures s’han consensuat amb les quatres colles castelleres que participaran enguany a la diada de Sant Fèlix, ja que des de l’inici es va plantejar que si l’organització podia millorar només podria fer-ho “amb el treball conjunt emprès amb les colles”. Enguany es retallaran els pilars d’inici de l’actuació, es reforçarà el cordó de seguretat que ha de permetre als castellers accedir amb comoditat fins a la façana de l’Ajuntament, es limitarà el nombre de peus desmuntats i es modificarà el sistema d’ordre i de rondes de l’exhibició. Les colles disposaran de cinc rondes per completar tres castells, a les quals se n’hi afegirà una sisena destinada només als pilars de comiat de sis o més pisos. També s’incidirà en punts indirectes com l’espai en el qual s’hauran d’enfaixar els castellers, el lloc destinat a la canalla de les colles o la preparació prèvia dels castells.

Tot i que no totes les decisions han satisfet a tothom, el consens ha sigut molt ampli, “si de la quinzena de propostes només n’hi ha una que no és per unanimitat crec que anem bé”, explica Jordi Bertran. Seguint la dinàmica del Concurs de Castells, enguany les colles només podran desmuntar un cop el peu d’un castell abans d’alçar la construcció, si el desmunten per segon cop es veuran obligades a passar ronda. El document inicial de la ciutadania i de l’Ajuntament només preveia un intent per ronda i tot i que es va decidir ampliar a dos, “dues colles van veure bé l’opció intermèdia i les altres dues que acceptarien el que determinés l’organització”, finalment els administradors van decantar la balança.

A Jordi Bertran li tocarà fer d’àrbitre, cosa que, entre d’altres, implicarà esperonar les colles perquè comencin a preparar un castell abans que acabi un altre. Bertran explica que són els castellers els que han de fer més atractiva la diada per als espectadors, i que els membres de les colles han d’entendre que ells són els protagonistes de l’espectacle, i que els espectadors són la resta de persones de la plaça.

Les colles es preparen per tornar a batre rècords

Tres colles preparen per avui castells de deu pisos. Els Castellers de Vilafranca, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Minyons de Terrassa atacaran el tres emmanillat. La colla local hi afegirà també el quatre, una construcció que no descarta tampoc la Vella. La Joves de Valls es decanta pel quatre de nou sense folre, que també podrien provar els rosats. El dos de vuit sense folre dels Verds completa el grup dels castells de gamma superior. L’èxit total arribarà si tres de les quatre colles descarreguen el pilar de vuit amb folre i manilles.