El dia en què Punset i Cruyff es van trobar a l’ARA
"Quan vam saber la coincidència, en Carles i jo vam tenir el mateix pensament simultàniament: una trobada entre dos tipus tan originals s’havia de gravar perquè els resultats eren imprevisibles"
BARCELONAUn dia d’octubre del 2013 en Carles Capdevila em va comentar que entrevistaria Eduard Punset a la redacció del diari i jo li vaig dir que precisament a l’hora que ell havia de començar, jo estaria acabant una entrevista amb Johan Cruyff. Quan vam saber la coincidència, tots dos vam tenir el mateix pensament simultàniament: una trobada entre dos tipus tan originals s’havia de gravar perquè els resultats eren imprevisibles, de manera que vam avisar la Marta Masdeu que tingués la càmera a punt.
No ens vam equivocar: després d’encaixar mans i d'escoltar-se una estoneta, Punset li va explicar a Cruyff el seu astorament pel fet que els humans fóssim bípedes i no quadrípedes, i Cruyff va compartir amb Punset la seva idea sobre la bona obra que es multiplicava exponencialment, i tots dos van concloure que, en aquesta vida, s’ha de ser optimista.
Avui, quan s’ha sabut la notícia de la mort de Punset, m’ha vingut al cap immediatament aquell moment tan exuberant que, d’altra banda, tinc immortalitzat en fotografia a la meva taula del diari.
Personalment, i com es poden imaginar, avui el record d’aquella seqüència va molt més enllà de la nostàlgia, passa pel dolor personal i em recorda que fràgil que és la vida. Però em convida a concloure a mi mateix, quasi sis anys després, que en aquesta vida s’ha de ser optimista.
