Una Catalunya independent seria el segon estat amb el parlament més paritari de la UE

Brussel·lesMai tantes dones havien estat protagonistes de la primera línia política. Les quotes paritàries que molts governs han adoptat en els últims anys n'han fet incrementar el nombre. Fins al punt que, si Catalunya fos independent, seria el segon estat de la Unió Europea en paritat a la política. Amb un 43% de diputades al Parlament, les dades de Catalunya només serien superades per les de Suècia (44,7%) i, arran dels canvis de diputats des de l'inici de la legislatura, ja supera Finlàndia (42,5%). Tot i que té un 33% de dones al Bundestag, Alemanya és un altre dels exemples clars del creixent protagonisme polític femení europeu. Al seu capdavant, la cancellera Angela Merkel omple les portades dels diaris mundials com a representant d'un dels estats més poderosos de la UE.

Fins no fa gaire, els grans esdeveniments històrics només es representaven amb encaixades de mans entre homes. Pocs seients de les sales parlamentàries eren ocupats pel gènere femení. Per primera vegada a la història, al segle XXI les dones apareixen i intervenen sense complexos a la primera línia de la política. Els precedents, com el de la primera ministra d'Sri Lanka Sirimavo Bandaranaike, la britànica Margaret Thatcher o la israeliana Golda Meir, sovint es van considerar excepcionals o exemples de dones "masculinitzades".

Avui, a Catalunya, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ocupen dos dels càrrecs institucionals de més rellevància al país. A l'Estat espanyol, la mà dreta del president i encarregada d'explicar bona part de les decisions del govern és Soraya Sáenz de Santamaría. A nivell internacional, la secretària d'Estat nord-americana, Hillary Clinton, o la presidenta argentina Cristina Fernández de Kirchner tenen una gran visibilitat. D'entre els estats de la UE, Alemanya és el gran exemple de lideratge femení.

Des de l'any 2005, Merkel és al capdavant del govern alemany i s'ha convertit en una de les figures clau de l'escenari polític europeu. Un lideratge femení que, des de fa pocs mesos, comparteix amb Helle Thorning- Schmidt, primera ministra de Dinamarca i actual presidenta de torn de la UE. La britànica Catherine Asthon, per la seva banda, és l'alta representant de la diplomàcia europea. Però, tot i els augments en la presència femenina a la política dels darrers anys, els experts i les organitzacions de dones coincideixen que encara no s'ha fet prou i queda molta feina perquè tothom consideri amb el mateix prestigi un primer ministre que una primera ministra.

Les quotes per la paritat

La quotes en alguns parlaments estatals i regionals han fet que la paritat hagi incrementat en els últims anys. Tot i les crítiques que ha aixecat la imposició d'aquests percentatges, que alguns consideren "injustos", molts experts defensen les quotes com la solució per aconseguir una igualtat política real i trencar amb les tendències del passat, que han afavorit a l'home. En declaracions a l'ACN, les eurodiputades alemanyes Nadia Hirsch, Franciska Brantner i Silvana Koch-mehrin s'han mostrat a favor dels cànons igualitaris i, fins i tot, de les sancions pel seu incompliment.

"És impossible aconseguir una aportació adequada de dones sense quotes", assegura Franziska Brantner, que l'any passat es va vestir d'home per anar al Parlament Europeu coincidint amb el Dia de la Dona. L'alemanya posa l'exemple de Noruega, on actualment cinc dels set líders polítics són dones. L'exemple francès, en què els partits polítics poden ser multats si no compleixen amb la llei paritària, també serveix a Koch-mehrin per defensar les sancions pels estats que incompleixen les quotes.

L'eurodiputada Franciska Brantner també s'ha emmirallat en el cas francès, assegurant que el panorama "ha canviat radicalment en els últims anys" i ha permès posar cara i ulls a dones que fins ara treballaven darrera la primera línia de la política, sovint a l'ombra dels polítics de sexe masculí. L'any passat Brantner es va vestir d'home per anar al parlament europeu coincidint amb el Dia de la Dona Treballadora. "Ara mateix, les dones estem millor qualificades pel que fa a l'educació, la formació", sentencia Brantner.

"Si les dones som majoria, perquè no podem ser-ho al parlament?", es qüestiona l'eurodiputada alemanya Nadia Hirsch en una conversa amb l'ACN. "Necessitem tenir l'oportunitat d'aportar les nostres perspectives, les nostres idees. Les dones haurien de ser encoratjades a entrar en la política", ha afegit Hirsch.

Però amb una paritat política del 32,9% al Bundestag, Alemanya no és ni de bon tros el país europeu amb més representació femenina, segons dades del 2011 publicades per l'IPU, la Unió Interparlamentària que reuneix els parlaments de més de 140 estats. Lideren la llista els estats del nord d'Europa: Suècia (44,7%), Finlàndia (42,5%), Holanda (40,7%) i Noruega (39,6%), on quatre de cada deu diputats són dones.

El Parlament de Catalunya té més del 41% de dones diputades, superant el 36% del Congrés espanyol

Catalunya i l'Estat espanyol també presenten diferències en la paritat dels diputats. Si Catalunya fos un Estat membre de la UE, el Parlament català seria el segon en igualtat de gènere, d'acord amb les darreres dades disponibles. Amb l'inici de l'actual legislatura catalana, a finals del 2010, el Parlament ha estat el més paritari constituït fins ara, amb 56 diputades que representen el 41,5% dels 135 membres de la Cambra, tot i que aquesta xifra ha creixent fins als 43% amb els canvis de diputats, que han incrementat la presència femenina. El parlament català s'apropa més que mai al percentatge de paritat de Suècia, i fins i tot, s'avança a Finlàndia, Holanda i Noruega. Amb tot, encara queda lluny del d'Andalusia, on una forta llei de la paritat va permetre un 45,8% de dones l'any 2008.

La xifra de la cambra catalana és força més positiva, però, que la del congrés espanyol, en què només el 36% dels membres són dones. L'entrada al capdavant del govern espanyol de José Luís Rodríguez Zapatero, l'any 2004, va significar la creació del primer govern paritari a l'Estat i va portar, també per primera vegada, una dona a la vicepresidència. Maria Teresa Fernández de la Vega va ser la mà dreta de Rodríguez Zapatero fins gairebé el final del seu mandat. El nou govern del popular Mariano Rajoy també ha comptat amb una dona com a vicepresidenta. En aquesta ocasió, Soraya Saénz de Santamaría n'ocupa el càrrec, tot i que s'ha perdut la paritat a l'executiu. De fet, el PP qüestiona la validesa de la llei d'igualtat socialista, que va recórrer sense èxit al Tribunal Constitucional. Pels contraris de la paritat, és "dubtós" que es beneficiï un determinat sexe. La mateixa Saénz de Santamaría va anunciar a l'inici de la legislatura que l'equip de govern de Rajoy es va fer "pensant en els millors, no en els homes i les dones". El gabinet inclou nou homes i quatre dones.

La paritat tampoc es trasllada a l'executiu català. El govern de la Generalitat liderat per Artur Mas només té tres conselleres. A més de la vicepresidència, Joana Ortega ocupa el càrrec de Consellera de Governació i Relacions Institucionals; Irene Rigau és al capdavant de la conselleria d'Educació i Pilar Fernández Bozal és la titular de Justícia. Tot i que l'escenari polític recent suggereix que encara queda molt per fer en paritat a la cúpula, les qui fan campanya per la igualtat, com l'eurodiputada Nadia Hirsch, conviden totes les dones que així ho vulguin a participar i dir la seva per canviar la realitat del seu poble, comarca o país. "Si les dones som majoria" al carrer, també "podem ser-ho" a la política, asseguren. "Encara que calgui una empenta".