A la rampa de pujada de l’escola bressol municipal Caspolino han exposat portades de llibres infantils enganxades sobre un fons de color lila. Daniela la pirata, per exemple, on es pregunten: “Ser pirata és només cosa de nois?” També la història d’una elefanta a Rosa caramel i Les nenes seran el que vulguin ser, l’aventura de la Violeta, la Ximena i la Martina imaginada per Raquel Díaz Reguera. Així fins a una dotzena de portades de llibres, acurada selecció de l’escola que avui acull els infants amb serveis mínims però amb l’entusiasme intacte: “Per una educació lliure d’estereotips”, exclama un cartell. Molt a prop, l’Escola Josep Maria Jujol també ha tunejat la façana. Hi ha una gran banda morada que la presideix, i uns cartells molt instructius i reveladors que conviden a ser llegits. Al món hi ha només deu dones caps d’estat que contrasten amb els cent vuitanta homes. El 2020 a Catalunya les dones van guanyar de mitjana 530 euros menys que els homes. I el mateix any i al mateix país, van morir set dones al mes per culpa de la violència masclista. Dades que parlen, que expliquen coses a qui les vulgui escoltar. Històries que val la pena explicar als nens.
A la manifestació estàtica del passeig de Gràcia la Sabine i la Nathalie hi han anat amb la Marge, la seva filla de dos anys. N’esperen una altra, que es dirà Clara, i tenen molt clar quin món desitgen per a elles: “Un món millor, més igualitari, menys podrit per tot arreu”. Els trams de la concentració es respecten amb disciplina. Al Marcel li ha costat bastant trobar una mascareta lila. En cinc basars se’ls havien acabat, però al final ha tingut sort. Les mesures de seguretat han sigut decisives perquè la Carla es decidís a venir: “La meva mare volia venir tant sí com no, quasi li hem hagut de canviar el pany del pis per impedir-l'hi”, relata amb recança. La Dúnia, la Raquel i la Jara tenen 16 anys i portaven setmanes esperant el dia d’avui. També han tret el cap a tres o quatre concentracions contra l’empresonament de Hasél. Estan incendiades d’entusiasme i de protesta.
La Marga té dolor acumulat. Va perdre la feina per culpa de la pandèmia i no perdona la criminalització que el 8-M va partir l’any passat: “¿Es va ser inconscient? Segurament, però qui tenia tota la informació? Per què se’ns carrega la responsabilitat a nosaltres? Quan canviarà això d’una vegada?”
Triomfa una pancarta: “On és la vacuna contra el patriarcat?” No sé si cal afegir-hi gaire res més.