"La DGAIA em va dir que renunciés a la tutela de la meva filla per pagar-li una teràpia"

MartorellA Montse Vergés la desesperació per la seguretat de la seva filla la va dur a escriure un fil a Twitter. Hi explicava com la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) li havia plantejat que renunciés a la potestat de la menor perquè així pagaria els 4.000 euros mensuals que costa l'estada en un centre de salut mental per poder-la tractar de la patologia greu que l'ha dut a fer diversos intents de suïcidi. "No els tinc, els diners, ni vull que la J. es mori, però tampoc no vull perdre els drets com a mare", es queixa aquesta professora i mare d'una família monomarental de tres fills. Després del rebombori pel missatge a les xarxes, se sent més tranquil·la perquè el departament de Salut s'ha posat en contacte amb ella per oferir-li un altre recurs per a la nena.

A mitjans d'agost de l'any passat, la J., que llavors tenia 12 anys, va tenir un primer brot que els metges van interpretar com un trastorn psicòtic, tot i que Vergés matisa que a hores d'ara encara no hi ha un diagnòstic definitiu. La nena va estar ingressada uns dies a l'Hospital Clínic de Barcelona, on va rebre atenció psiquiàtrica i d'on va sortir amb una forta medicació que la deixava grogui. Al setembre, poc després de començar el curs escolar, va tornar a ser hospitalitzada per un segon episodi i, per recomanació mèdica, quan li van donar l'alta mare i filla van anar a la muntanya, on la nena li va manifestar desitjos suïcides. Hi va haver una tercera estada al mateix centre, però posteriorment va ser derivada a l'Hospital Benito Menni de Sant Boi preveient que seria un ingrés llarg. Com que la J. va millorar amb el tractament psicològic que rebia, es va acordar que sortís deu dies per Nadal.

A casa, poc abans del canvi d'any la nena es va llançar pel balcó i va patir diversos traumatismes que van obligar a ingressar-la a l'hospital. Encara amb algunes seqüeles físiques produïdes per la caiguda, la J. ha tornat a ingressar al centre de Sant Boi, on segons explica la seva mare l'equip psicològic està "fent una feina excepcional". No obstant això, en posteriors sortides, la menor ha tornat a expressar el desig d'acabar amb la seva vida. "La J. va anar a l'esplai i quan va tornar a casa ja estava malament. Qualsevol estrès l'afecta", resumeix la mare.

Protocol d'ofici

En paral·lel, la DGAIA va activar el protocol d'ofici arran de l'intent de suïcidi i va investigar si dins del nucli familiar hi havia algun problema o desajustament que hagués propiciat l'acció de la menor. Segons Vergés, les professionals de l'EAIA (Equip d'Atenció a la Infància i l'Adolescència) han respost amb sensibilitat i molta cura, tant en el tracte amb ella com, sobretot, amb els seus dos altres fills, que també han rebut un fort impacte psicològic per l'estat de salut i l'evolució de la seva germana.

L'estada màxima al centre de Sant Boi és d'un mes i mig, afirma Vergés, i com que la J. ja supera aquest període haurien de buscar-li un centre psicoterapèutic per poder continuar amb el tractament. Aquí va arribar la sorpresa i la segona part del malson per a la família: una falta de recursos públics fa que l'única alternativa siguin centres privats molt costosos. "No puc pagar els més de 4.000 euros que costen", exclama.

La solució que, afirma, li ha donat la DGAIA és iniciar els tràmits per desemparar la filla, cosa que suposa que la tutela passaria a mans de l'administració, que seria l'única responsable de la tutela i podria decidir des de "les visites fins al tractament" que ha de seguir. Sobretot, suposaria que seria l'administració qui pagaria les despeses de l'ingrés. "És un sistema pervers", denuncia la mare, que afirma que un cop el seu tuit d'aquest cap de setmana ha tingut ressò a les xarxes i atenció mediàtica, sí que ha tingut resposta del departament de Salut, que, a través d'un alt càrrec, li ha ofert "buscar un abordatge integral perquè la J. no hagi de deixar la família". L'opció, sempre segons la mare, és que la menor vagi a un centre de dia i a fora tingui un educador social de referència. Per la seva banda, la DGAIA insisteix que els desemparaments es fan "només" en cas de negligència o desatenció.

"Hi ha un problema d'informació, perquè en tot aquest temps ningú m'havia parlat sobre alternatives", afirma Vergés, que subratlla que només un cop ha fet la denúncia a través de les xarxes l'administració li ha ofert ajuda. "És molt bèstia que tot això no es fes abans", indica. Des de l'hospital, la J. està informada de tots els passos que està fent la seva mare per ajudar-la. "Hi està d'acord i em diu que vol que continuï, tant per ella com per totes les persones que estan passant pel mateix que ella", explica.

Un sistema poc àgil

Des de la Federació per la Salut Mental, la seva directora, Marta Poll, indica la manca de llits públics per a estades mitjanes i llargues per a pacients pediàtrics i, en aquest sentit, descriu un sistema que, si bé és capaç de donar una resposta a la urgència d'un brot, no és capaç de fer un seguiment i un acompanyament tant per al malalt com per a la família. "Si una mare fa un missatge a Twitter com aquest és que se sent molt sola", indica. Un cop s'ha tractat aquest urgència, la resposta no és "ni àgil ni immediata ni intensiva", subratlla Poll, que afirma que hi ha una llista d'espera massa llarga que obliga a espaiar el temps entre visita i visita, però també que es fa molt difícil l'atenció comunitària de l'adolescent malalt.

Poll assegura que des de Salut s'estan introduint millores i més recursos, però no prou per donar a l'abast davant dels nous casos que ja estan arribant a les consultes per l'augment de trastorns i malalties mentals entre adults i menors, segons constaten els experts, que aconsellen als progenitors estar "atents" als canvis de conductes dels fills i fer-los un "acompanyament" psicològic. Els CSMIJ, els centres de salut mental infantil i juvenil, estan "saturats", indica la responsable de la Federació, i com a alternativa apunta que caldria potenciar els hospitals de dia i estendre els programes de seguiment individualitzats, coneguts per les sigles PSI, al col·lectiu adolescent, per evitar "treure'ls de la seva comunitat i de la família". A més, estima que amb el reforç dels programes de prevenció, de control i d'acompanyament "es podrien evitar el 99% dels ingressos de menors".

Hi ha diversos recursos telefònics i online on informar-se i buscar assessorament, com el Telèfon per la Prevenció del Suïcidi (900 925 555) o la Federació de Salut Mental.