Quan els deures de l'escola són l'últim dels problemes del confinament

BarcelonaNúria Ramon riu, mig incrèdula, quan sent que hi ha gent preocupada per si aquest serà un curs perdut per als alumnes. "Reprendrem el que estàvem fent. Ara l'important és com sortim d'aquí", explica la directora de l'Escola Gabriel Castellà d'Igualada, l'únic centre de màxima complexitat de la ciutat. Ella riu perquè sap que per a moltes famílies de l'escola l'últim problema ara mateix són els deures o les activitats que des del centre proposen als alumnes per evitar que perdin el fil d'un curs escolar interromput per la crisi del coronavirus.

"Tenen altres prioritats. Hi ha famílies en què tant el pare com la mare han quedat a l'atur, s'han vist afectats per l'ERTO a Funosa [una empresa d'Òdena que dona feina a moltes famílies de l'escola] o han d'anar a treballar a les adoberies d'Igualada. O les famílies d'ètnia gitana, que no poden fer la parada al mercat i no tenen ingressos", diu la Núria, que sentencia: "No tenir ordinador no és la seva preocupació ara mateix".

A l'escola, però, no abaixen els braços i fan el que està al seu abast perquè tots els alumnes tinguin feina a fer. "Hem agafat les recomanacions del departament i les hem adaptat perquè siguin activitats que puguin fer a casa seva: una redacció, un diari del que fan... Però és difícil, perquè nosaltres hem de tenir en compte que són activitats que han de poder fer els nens sols". Per això, cap activitat serà obligatòria ni avaluable. "Moltes famílies no miren mai el correu electrònic. De les 207 famílies de l'escola, més de la meitat no l'obriran mai", assegura la Núria.

Per suplir-ho, l'equip directiu ha aprofitat les trucades per avisar que poden passar a recollir les targetes moneder de les beques menjador per posar al dia els pares i mares. A l'altra banda del telèfon, la Núria s'ha adonat un cop més de l'enorme distància que hi ha entre famílies d'una mateixa ciutat. "Els diem que no estem de vacances, però ells tenen altres prioritats. I és normal. El món viu d'esquena a la pobresa. La pobresa no és no tenir ordinador o tauleta digital. Va molt més enllà: és no saber com entrar al correu, no poder ajudar el teu fill, és haver de treballar en una ciutat confinada".

Telèfon per salvar la bretxa digital

També el telèfon ha servit als tutors de l'Escola Ferrer i Guàrdia, de Ciutat Meridiana, per salvar la desconnexió digital que viuen moltes famílies. Bona part tenen accés a telèfons mòbils i ordinadors amb internet, però això no vol dir que sàpiguen obrir els correus electrònics o els documents compartits que pengen a la intranet de l'escola. "El 30% de les famílies directament no hi poden accedir", apunta Toni Camacho, director del centre, també de màxima complexitat.

Per als primers quinze dies, els alumnes tenien quadernets per treballar, fotocòpies i llibres per llegir, però vist que el confinament s'allarga han decidit enviar per correu electrònic més activitats. També que els tutors trucaran cada 15 dies a les famílies sense internet per dir-los les activitats que poden fer els seus fills i, sobretot, per preguntar-los com estan. "No sabem com tornaran. Un daltabaix així els influirà molt. No serà un curs perdut, però estaran tocats", avisa el Toni. L'única alternativa serà "accelerar els cursos següents". "No podem fer res més".

El Toni i la Núria dirigeixen escoles en les quals els problemes que el confinament provoca a les famílies són d'una altra magnitud. "Diria que només un 2% o un 3% de les famílies s'han interessat pels deures i per què s'ha de fer", diu el Toni, que afegeix: "A l'escola hi ha famílies en què d'un dia per l'altre tots els adults estan a l'atur i no tenen res. No tenen res per menjar". Aquest dimarts, el pati de l'Escola Ferrer i Guàrdia s'obrirà per repartir les targetes moneder a les 300 famílies de l'escola que tenen beca menjador.

Cap dels dos es resigna, només expliquen una realitat més habitual del que pot semblar. "No podem caure en la frustració –diu la Núria–, però hem de pensar que no podem arribar a tots".