Deu anys de l’adeu als toros: un triomf de l’organització popular
El Parlament va aprovar el 2010 la ILP per abolir les corrides
BarcelonaDimarts es compleix el desè aniversari del dia que el Parlament va decidir posar punt final a les corrides de toros a Catalunya. Ho va fer aprovant una iniciativa legislativa popular (ILP) de la plataforma Prou!, que va sumar més de 180.000 suports, i amb un resultat prou còmode de 68 vots favorables, 55 en contra i 9 abstencions, i un debat intens. La prohibició es feia efectiva l’1 de gener del 2012, però a la pràctica l’última corrida es va celebrar a la Monumental de Barcelona durant les festes de la Mercè del 2011, quan el torero José Tomás va aconseguir omplir per última vegada el recinte. Dudalegre es va convertir en l’últim toro mort en una corrida al país i aquell dia la festa va acabar a cops a fora de la plaça.
Des de llavors, tot i que el Tribunal Constitucional va acceptar el recurs del PP contra la ILP antitaurina, a Catalunya no s’hi han celebrat més corrides. Leonardo Anselmi, com a portaveu de Prou!, recorda el moment de la votació com un dia “històric” en què Catalunya es va posicionar tant pel que fa a la defensa dels drets dels animals com a la salut del seu sistema democràtic: “Vam demostrar al món que quan la societat civil s’organitza i desenvolupa un discurs transversal té capacitat de canviar el seu propi futur”.
Aquell dia els diputats d’ERC i ICV-EUiA van votar en bloc a favor de l’abolició i els del PP i Cs hi van votar en contra, també en bloc, mentre que CiU i el PSC van donar llibertat de vot als seus. Quan va arribar al Parlament, el debat, que naixia del moviment animalista, va començar a sumar components identitaris. Alguns van presentar la ILP com un atac a Espanya i a la seva cultura.
“El discurs que deia que era una qüestió contra Espanya només el defensaven els protaurins, no hi va haver ni un sol argument dels antitaurins en aquesta línia”, remarca Anselmi, que considera que el que era realment “estrany” a la Catalunya de fa deu anys no era voler prohibir els toros, sinó que encara s’hi celebressin corrides. “És una comunitat molt avançada en temes de protecció dels animals”, remarca, i assegura que, a la pràctica, ha sigut “més difícil” lluitar per frenar els reiterats intents de fer caure la llei abolicionista que no la mateixa tramitació.
L’anul·lació per part del Constitucional, el 2016, que va considerar que la tauromàquia era competència de l’Estat perquè des del 2015 està qualificada com a patrimoni cultural, els va posar en guàrdia. Però els toros no han tornat i, segons la plataforma, a Catalunya no s’hi faran corrides amb independència del que digui el TC per raons com que continua vigent la llei que prohibeix construir noves places o fer-ne servir de portàtils i, per tant, només es podrien fer toros a la Monumental de Barcelona i la ciutat té prohibides les corrides per ordenança.
“Hi hauria un debat legal molt profund si es volguessin fer toros de nou i comptem amb la connivència de la Generalitat i l’Ajuntament perquè això no passi. I el més important: hi ha una força social que garanteix que si a algú se li acudís fer una corrida, la cosa no aniria bé. La gent no ho acceptaria”, defensa Anselmi, convençut que el 28 de juliol del 2010 es va fer un pas de gegant per dir que “hi ha coses que com a societat no acceptem”.
Un tema a part, però, és el dels correbous, que el 2010 van quedar fora de l’abolició i que durant l’última dècada han marcat el debat animalista. “ Quan debatíem sobre les corrides també es parlava dels correbous i els bouers garantien que ho podien fer sense maltractament. L’evidència ha demostrat que no”, assegura Anselmi, que veu els partits “molt decidits a no mantenir la incoherència dels últims deu anys”. Des de la plataforma Prou Correbous, Aïda Gascón coincideix que aquest estiu -amb les restriccions pel covid-19- podria ser “el primer d’un futur lliure de correbous”.
Debat pendent
El Parlament va aprovar al setembre una proposta de resolució de Catalunya en Comú - Podem que insta el Govern a prohibir totes les modalitats de correbous. Una iniciativa que, en el context d’inestabilitat política i de crisi sanitària, encara no ha tingut concrecions. La plataforma que en defensa l’abolició va néixer després que un bou saltés la barrera durant els correbous de Vidreres, a principis de setembre de l’any passat, i causés 19 ferits abans de ser abatut per la policia, i ara confia que quan es recuperi certa estabilitat el debat s’entomarà de manera definitiva.
