Una de cada deu platges catalanes pot haver desaparegut d'aquí 15 anys
Només el 20% de la costa té prou espai perquè es pugui reaccionar davant la pujada del nivell del mar
Barcelona¿Fins quan el litoral català pot ignorar les conseqüències ja evidents de la pujada del nivell del mar? La regressió de la façana costanera és palpable i s'accelera: des del 2017 hi ha platges metropolitanes que han assolit taxes de retrocés que van dels 7,5 metres anuals a Montgat als prop de 10 metres a l'any perduts de mitjana a Badalona. I la situació encara és més crítica en punts com la desembocadura del delta de l'Ebre. Un 9% de les platges del país poden haver quedat "totalment erosionades" el 2035. I aquest és l'escenari optimista, per als científics. A més, prop de la meitat estan abocades a pèrdues d'amplada que posaran en risc l'activitat turística i de lleure que permeten ara mateix. És una situació "crítica", segons la diagnosi que fa l'extens informe Un litoral al límit encarregat pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), depenent de la Generalitat.
La costa viu les conseqüències d'un còctel perillós cuinat les últimes dècades en una zona que representa el 7% del territori però en la qual viu un 43% de la població de Catalunya. La pressió urbanística ha transformat la major part del litoral –s'hi han fet habitatges, passejos, equipaments, ports i carreteres–, i tot plegat ha canviat la morfologia de rius i rieres, cosa que ha tallat l'arribada dels sediments que arrossegaven i que servien per alimentar les platges. Ara, amb la cirereta de la crisi climàtica, el mar menja terreny a la façana marítima i els temporals (i inundacions) es tornen més recurrents. "Assistim a un tsunami a càmera lenta", insisteix Carles Ibáñez, un dels coordinadors de l'estudi i investigador i director científic del centre de resiliència climàtica Eurecat. L'informe proposa també una sèrie de solucions, començant per la creació del Conservatori del Litoral, que ha de servir per desplegar una estratègia d'adaptació, que serà costosa i a llarg termini perquè afectarà els 70 municipis costaners. "La diagnosi la tenim i és exhaustiva, ha arribat el moment d'actuar", ha instat el director del CADS, Arnau Queralt.
El retrocés dels deltes
Per començar, la factura de la regressió que ja pateixen les platges creix i es tornarà insostenible: entre els anys 2002 i 2010 es van aportar aproximadament 775.000 metres cúbics de sorra cada any al litoral català, principalment a les platges de l'àrea de Barcelona. Els costos econòmics, però també ambientals, d'aquestes operacions "no són viables", subratlla Ibáñez. Per garantir la sorra a les platges –el 61% han perdut les dunes– cal actuar més amunt, als cursos dels rius i en les alteracions de la seva morfologia, que han interromput els últims anys l'arribada de sediments a la costa.
Aquest fenomen, particularment agreujat en zones com el delta de l'Ebre, és el que provoca que la costa en aquest punt hagi retrocedit més de 10 metres per any a la desembocadura. Al delta del Llobregat el retrocés és de gairebé un quilòmetre, segons els treballs del catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya Juan Pablo Martín-Vide.
Avui només un 20% del litoral té prou espai per enretirar-se i esquivar els efectes de la pujada del nivell del mar. "¿Fins quan ens podrem permetre reaccionar només davant d'episodis?", es pregunta Ibáñez en declaracions a l'ARA, quan no fa ni deu dies de les imatges d'inundacions al Montsià i encara amb la factura de 75 milions d'euros que va deixar el temporal Glòria fa poc més d'un any i mig. L'informe insta les administracions a preparar-se i "repensar l'urbanisme" tenint en compte aquesta amenaça i avisa que és inviable pensar que tot el que actualment està construït es pugui protegir. El 60% de la façana marítima del país (el 80% si no es compten el cap de Creus i el delta de l'Ebre) està urbanitzada en els primers 100 metres a tocar del mar.
Comprar terrenys, traslladar equipaments
El patrimoni en perill, avisa Ibáñez, són, d'entrada, les platges, però també cal pensar en altres construccions que quedaran afectades per la crescuda del mar i són en zones inundables o d'especial vulnerabilitat. L'informe assenyala el cas paradigmàtic de la línia R1 de Rodalies al Maresme, que diversos informes proposen que es traslladi en el futur. "Entrem en un període en què algunes infraestructures quedaran obsoletes i caldrà pensar on hem de fer les noves tenint en compte aquesta realitat", insisteix. S'hauran de prioritzar les zones més crítiques i optar per la compra de terrenys i el trasllat d'equipaments per generar espais d'adaptació. Aquesta és precisament una de les prioritats que ha d'entomar el Conservatori del Litoral, que s'havia d'haver creat ja aquest estiu i està pendent. "No podem protegir tot el litoral amb espigons, que són molt costosos i ineficients des del punt de vista ambiental. Cal un urbanisme adaptatiu com el que ja estan fent França o el Regne Unit", corrobora el professor de dret administratiu de la Universitat de Girona, Josep Maria Aguirre.
La diagnosi dels científics també obliga a repensar els plans urbanístics futurs, que proposen la construcció de 120.000 habitatges nous i que ara la Generalitat vol revisar perquè reconeix que bona part del litoral "ha superat la seva capacitat de càrrega", segons explica el director de Polítiques de Muntanya i Litoral, Albert Alins. Aquest mateix mes ha d'engegar els tràmits per a un nou pla urbanístic que afectarà tota la façana litoral entre Malgrat de Mar i Alcanar seguint els passos del que es va fer a la Costa Brava, on es van autoritzar 15.000 nous habitatges dels 31.000 potencials que preveien els diferents plans municipals. L'informe fa una crida a sumar totes les administracions, també l'estatal i els ajuntaments, perquè revisin els seus plans i detectin què està en risc –passejos marítims, equipaments, infraestructures...– per poder-hi actuar.
El cost d'adaptar quilòmetres i quilòmetres de façana marítima amenaçada serà molt elevat, i el mateix informe fa propostes com que una part de la recaptació de la taxa turística es destini a nodrir el Conservatori del Litoral (dels 19 milions de visitants que van venir a Catalunya el 2019, un 90% es van allotjar a la costa). També planteja gravar totes les activitats que facin un ús del litoral o crear nous impostos sobre les segones residències en aquestes zones.