Les curiositats de la Grossa de Cap d’Any (que potser no sabies)

BarcelonaCom ja és tradició des de fa més de deu anys, el 31 de desembre se celebra la gala de la Grossa de Cap d'Any. Organitzat per Loteries de Catalunya, aquest sorteig reparteix cinc grans premis. Aquest any, la gala de la Grossa començarà a les 12.55 h i la presentarà la periodista Anna Simon, amb l'acompanyament dels humoristes Fel Faixedas i Carles Xuriguera. Repassem, a continuació, tretze curiositats que potser no sabies d'aquesta loteria organitzada per la Generalitat. 

1. Quants anys fa que se celebra el sorteig?

El 31 de desembre del 2013 va ser la primera vegada que la Generalitat va organitzar el sorteig de la Grossa de Cap d'Any, que s’afegia als altres formats de joc impulsats per l’entitat Loteries de Catalunya. El seu objectiu –segons van exposar a la presentació– era “reforçar econòmicament programes i serveis de prevenció destinats a infants i adolescents en situació de risc a Catalunya”.

2. Quants diners et poden tocar?

Depèn del premi. Amb la Grossa es reparteixen 200.000 € per butlleta, amb el segon premi 65.000 i amb el tercer 30.000 €. Amb els dos quarts pots guanyar 10.000 €, i amb el cinquè 5.000 €. Aquest 2023 s’han emès 100.000 números a 10 euros la butlleta, amb una tirada de 50 milions d’euros: 45 en paper i 5 en suport virtual (a través de terminal i per a compra en línia).

3. ¿Sempre s'ha repartit la mateixa quantitat de diners?

Sí, la Grossa sempre s’ha premiat amb 20.000 € per euro jugat, però ha canviat el preu de la butlleta. Els primers anys valia 5 €, però va augmentar fins als 10 € actuals. Per això, en els primers sortejos es repartien 100.000 € per cada butlleta amb el número de la Grossa i, en els últims anys, 200.000 €.

4. Encara s'hi pot participar?

Les butlletes es poden comprar fins a les 11.00 hores de dissabte mateix, una hora i mitja abans que comenci el sorteig, en els punts de venda habituals, com estancs, quioscos, llibreries, bars o supermercats, entre d'altres. Loteries de Catalunya també mantindrà oberta fins a la mateixa hora la venda en línia.

5. On es pot cobrar el premi?

El cobrament dels premis, que caduquen al cap de 90 dies després del sorteig, es pot fer en diversos punts, segons la quantitat monetària guanyada:

• Establiments de venda autoritzats amb terminal: poden pagar premis de fins a 120 euros. Per decisió pròpia, tenen l'opció de pagar premis de fins a 1.999 euros.
• Oficines de CaixaBank: poden pagar premis a partir de 50 euros.
• Oficina de Loteries de Catalunya (carrer d'Enric Granados, 33, Barcelona): poden pagar tots els premis sense tenir en compte la quantitat.
• Compte moneder o bancari: si has jugat en línia i has obtingut un premi de fins a 600 euros, l'import s'ingressa al teu compte moneder. Si el premi és superior a aquesta xifra, s'ingressa al compte bancari que vas facilitar quan et vas registrar.

6. A quins llocs ha tocat el primer premi en edicions passades?

L'any passat la Grossa de Cap d'Any va somriure a Barcelona. El primer premi, el 03829, es va vendre en un supermercat del barri de Gràcia i el segon, el 04232, a Sant Just Desvern. Un altre cas curiós és el del 2017. Aquell any, els afortunats van ser els Pastorets de l'Ametlla de Merola, un nucli de prop de 200 habitants dins del municipi de Puig-reig, al Berguedà. L'entitat va repartir 8 milions d'euros del primer premi, amb el número 56795. Aquesta era la primera edició que els Pastorets jugaven a la Grossa, ja que abans ho feien a la loteria espanyola.

7. Alguna vegada s’ha quedat algun premi desert?

Sí, el 2014. El número de la Grossa, el 92484 –premiat amb 32.500 € per butlleta– no es va vendre enlloc i els diners es van destinar a fons socials. 

8. Qui és la imatge de la Grossa?

És un capgròs d'Alella inspirat en Roser Arenas, exjutge de pau al municipi entre el 1998 i el 2007. El capgròs original es va fer el 1986, imitant la fesomia d'Arenas, que va morir a finals d'agost del 2014.

9. Qui l'organitza?

Loteries de Catalunya, que depèn del departament d’Economia. Va néixer l’any 1986 amb la creació de l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat, però justament el 2020 va iniciar un procés de transformació per convertir-se en una societat anònima de naturalesa unipersonal. Amb aquest canvi, la societat –si volgués– podria incorporar altres socis i capital extern i, a més, té una mica més de flexibilitat pel que fa a control administratiu que si fos entitat autònoma. Les dues modalitats estan sotmeses a la llei de contractes, però en les societats els mecanismes de control s’efectuen a posteriori. 

10. Quants jocs ofereix Loteries de Catalunya?

En total comercialitza cinc jocs de loteria convencional (El Rasca Ràpid, La 6/49, el Trio, l’Express i la Grossa) i un de destinat a les sales de bingo (El SuperToc). Durant el 2020, a conseqüència de la pandèmia, totes les modalitats de joc van patir una davallada en les quantitats jugades que, de mitjana, se situa en el 40%.

11. Quants beneficis ha obtingut?

A la web s'hi poden consultar les memòries des del 2011, que recullen els beneficis obtinguts cada any amb el conjunt de jocs i sortejos. L’any 2020 van ser 8,9 milions, un més que el 2019. Entre el 2011 i el 2020, l’exercici que més beneficis va registrar és el del 2014, amb 12 milions, i el que menys, el del 2018, amb 5,2 milions.

12. Qui es queda els guanys?

Des de la seva creació, Loteries de Catalunya destina "el 100% dels beneficis" al pressupost del departament de Drets Socials. Segons consta en la seva pàgina web, aquests diners s’han destinat a diferents actuacions, com ara plans de protecció a la infància, a la tercera edat i a persones amb discapacitats, o a revertir situacions de vulnerabilitat i sensellarisme.

13. En quins projectes s’han invertit els diners recaptats?

Les memòries publicades a la web no ho especifiquen. L'any 2020, l'ARA va preguntar concretament en quins projectes es van invertir els 8,9 milions de beneficis d'aquell any, que s'havia anunciat que es destinarien “a persones afectades pel covid-19”. La resposta del departament de premsa, però, va ser genèrica: "Els diners s’han destinat a dues grans línies: ajuts a l’alimentació per a famílies amb infants i adolescents en situació de vulnerabilitat, i reforç de residències de gent gran i persones amb discapacitat per pal·liar els efectes del covid".