Lladres més violents, reincidents i que esquiven la presó preventiva

Barcelona5.310 robatoris violents al carrer, 83.472 furts i 12 homicidis. És el balanç criminal d’aquest any –fins al 15 d’agost– a Barcelona. Els delictes mencionats han augmentat respecte al 2018, però els Mossos d’Esquadra consideren que les dades delinqüencials “no són alarmants ni excepcionals” si es comparen amb les seqüències anuals de criminalitat a llarg termini. “Estem lluny d’un escenari d’alarmisme”, valoren a la Prefectura dels Mossos, que admeten que les dades “no són bones”. Des de la cúpula de la policia catalana diuen que el creixement de l’activitat delinqüencial a Barcelona és multifactorial, però apunten que els lladres que actuen a la ciutat són més violents i reincidents i esquiven la presó preventiva.

“Ha pujat el grau de violència”, asseguren els Mossos. Aquest dimecres al matí es van reunir el director de la policia i els comandaments del cos per valorar la seguretat de la ciutat, i van situar els robatoris amb violència i intimidació com una de les problemàtiques. Fins al 15 d’agost, els robatoris violents que passen a la via pública (amb 5.310 casos) s’han incrementat un 30,3% aquest any a Barcelona –respecte al 2018–. Aquest juliol hi va haver 763 robatoris violents, 87 més que el juliol del 2018. No són tots els robatoris violents de la ciutat: entre el gener i el juny ja se n’havien denunciat 7.423, perquè aquesta xifra també inclou els casos que han passat en un domicili, en un establiment o en un altre espai.

Els Mossos expliquen que “hi ha molta varietat” entre els lladres que actuen al carrer, i que una tendència que “fluctua” és que casos que abans eren furts ara s’han convertit en robatoris violents. Aquest any hi ha hagut 100 incidents amb armes blanques a Barcelona –entre robatoris violents, baralles i homicidis o intents–, però des de la policia catalana diuen que en els dispositius que fan al carrer no han detectat cap augment de persones que en portin. En canvi, admeten que hi ha un percentatge –que aquest dimecres no es va concretar– de lladres reincidents i que treballen amb rànquings de 'top ten' dels més actius. De fet, el percentatge d’interns reincidents –que tenen condemnes prèvies– a les presons catalanes ha crescut els últims anys: si el 2010 hi havia un 34,4% d’interns reincidents, el 2018 van ser un 40,9%.

Tot i que els delictes han augmentat a Barcelona –fins al 15 d’agost s’han incrementat un 6,9% respecte al 2018–, els comandaments dels Mossos defensen que el percentatge d’activitat policial és superior. La policia exemplifica el seu argument amb els robatoris violents i els furts. Si bé els robatoris violents al carrer han crescut un 30,3%, els Mossos asseguren que han fet un 80% més de detencions. En el cas dels furts, que han augmentat un 5,4%, la policia explica que ha fet un 30% més de detencions.

Efectivitat judicial

Dels 1.529 detinguts per robatoris violents al carrer a Barcelona aquest any, 165 han entrat en presó preventiva. Són només un 10,79% dels arrestats i la resta queden en llibertat a l’espera del judici. És un percentatge gairebé similar al de l’any passat: en tot el 2018 hi va haver 1.627 detinguts per robatoris violents a la via pública a la ciutat i 159 van ingressar a la presó (un 9,77% dels arrestats). Els Mossos expliquen que encara que facin detencions per robatoris amb violència i intimidació –que poden ser condemnats amb fins a cinc anys de presó–, quan arriben a la fiscalia i al jutjat no sempre es manté aquest delicte: alguns casos al final es tramiten com a furt o intent de robatori violent.

Pel que fa a la possibilitat d’atribuir als detinguts per robatoris violents el delicte de formar part d’una organització criminal, la policia assegura que no es pot imputar per un fet puntual i que els grups de lladres que actuen no són estructures rígides sinó més flexibles. De cada quatre detinguts per robatoris violents, tres són adults i un és menor. El departament d’Interior insisteix en demanar canvis legislatius per facilitar la presó preventiva en aquest tipus de delictes, als quals vincula la percepció d’inseguretat. Recorda que una sentència del Tribunal Suprem de fa dos anys va anul·lar un article del Codi Penal que permetia aplicar una pena de presó als lladres multireincidents.

La comparativa amb Madrid

Amb les dades del primer trimestre d’aquest any –les últimes del ministeri de l’Interior–, Barcelona supera Madrid en robatoris violents però no en furts. Els dos delictes han augmentat a les dues ciutats, però el percentatge és més alt a la capital catalana. Els Mossos subratllen que els turistes que rep Barcelona –més que Madrid– generen un efecte crida dels lladres. Una situació que ajunten amb les problemàtiques socials (com la dificultat de les persones per accedir al mercat laboral) i una legislació “amable” amb els lladres reincidents.