“En la meva detenció hi va haver un component racial”

BarcelonaLa repercussió sobtada del documental Ciutat morta ha agafat per sorpresa fins i tot els seus protagonistes. “No sé gaire bé què sento, la veritat és que no m’ho creia fins ahir, i fins ara que veig totes les càmeres aquí”, explicava ahir emocionat Rodrigo Lanza, un dels condemnats pel cas 4-F, en una roda de premsa multitudinària al Col·legi de Periodistes de Barcelona. “Per mi, la venjança és que se sàpiga que aquestes coses passen i que es posi en dubte la versió oficial”, va afegir Lanza.

Lanza va aprofitar per denunciar que en la seva detenció “hi va haver un component racial”. “Jo vaig sentir la frase «On són els putos sudaques de merda?»”, va detallar. Després de complir la pena de presó, a més, encara té pendent pagar una indemnització per responsabilitat civil: “Ara estic a l’atur, no tinc feina, i no puc pagar perquè no tinc ni un duro, però és que és més d’un milió i mig d’euros: ni que pagués 1.000 euros al mes durant tota la vida no podria pagar-ho”.

Al seu costat hi havia la seva mare, Mariana Huidobro, que ha encapçalat la lluita per defensar la innocència dels condemnats, i que ahir es va mostrar “molt emocionada” per les novetats. “Fa nou anys que, com a família, estem cridant contra un mur”, va lamentar, abans de detallar els mateixos arguments que han estat repetint durant tot aquest temps. Damunt de la taula, una pila de papers amb tota la documentació que han anat presentant durant aquest temps, sense que cap instància els hagi fet cas.

En la roda de premsa també hi va intervenir Sílvia Villullas, amiga de Patricia Heras, la condemnada que es va suïcidar. Villullas va recordar que “la mort de la Patri és irrecuperable”, però va afegir que “el millor homenatge és que es reconegui la veritat”. Tot i això, va lamentar que el cas tindrà conseqüències per a tota la vida per a persones com Lanza o ella mateixa. “Estem molt exposats”, va lamentar. Segons va denunciar, l’empresa on treballava com a advocada la va acomiadar dilluns per aparèixer a Ciutat morta.

Reobrir el cas immediatament

Els afectats van reclamar a la Fiscalia que actuï d’ofici i reobri el cas sense esperar a l’aparició d’hipotètiques noves proves. Dilluns, després que l’Ajuntament de Barcelona anunciés que enviaria el documental Ciutat morta a la Fiscalia perquè valorés si contenia noves proves que permetessin reobrir el cas, el ministeri públic va respondre que el documental no era una nova prova i que no podia reobrir el cas si no n’apareixia cap. “No és que es necessitin més proves, des del principi totes les proves van ser anul·lades”, es va queixar ahir Mariana Huidobro.

A la petició s’hi van sumar representants de diverses organitzacions de defensa dels drets humans. Laia Serra, membre de la comissió de defensa dels drets de la persona del Col·legi d’Advocats de Barcelona, va subratllar que al marge de les iniciatives que puguin emprendre els advocats dels condemnats, “la Fiscalia en aquest i en tots els casos pot actuar d’ofici”, i va reivindicar que “l’impuls de la reobertura d’aquest cas no ha de correspondre tan sols a les persones que en el seu dia van ser acusades i als seus familiars”.

Andrés García, portaveu de la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura, va defensar que “el que han de fer tots els operadors jurídics és obrir immediatament una investigació d’ofici”. Va exigir una investigació municipal a nivell polític i a nivell de la Guàrdia Urbana, argumentant que allà hi ha “la clau per poder reobrir el cas”, i també va demanar a la Fiscalia i als Mossos d’Esquadra que prenguin la iniciativa.

A banda, García va reclamar: “A partir d’ara, fem cas dels organismes internacionals quan diuen que a l’estat espanyol hi ha un problema greu amb els maltractaments i les tortures”. Dani Vilaró, portaveu d’Amnistia Internacional Catalunya, va lamentar que “hi ha una impunitat de facto ”.

Incògnites sobre el testimoni

Sobre el suposat testimoni que diu que sap qui va ferir l’agent de la Guàrdia Urbana, un dels directors de Ciutat morta, Xapo Ortega, va assegurar ahir que “la Fiscalia és conscient des de fa molt temps que aquest testimoni existeix i no ha volgut fer res en aquest sentit”. Ortega va revelar que, en una primera versió, al documental s’hi havia inclòs una entrevista amb aquesta persona, que sortia amb la cara tapada i la veu distorsionada. “En els pròxims dies decidirem si fem pública aquesta entrevista”, va afegir.

Ortega no va resoldre la incògnita sobre si la Fiscalia coneix la identitat d’aquest testimoni, o si té manera de contactar-hi. Els responsables del documental, que no hi han tornat a parlar des que van gravar l’entrevista, sí que tenen les seves dades de contacte, però entenen que ha de ser aquesta persona qui decideixi si vol abandonar l’anonimat. “Tenim el seu contacte, però haurà de ser ell qui faci el pas, no depèn de nosaltres”, va sentenciar un dels directors del documental.

El cas arriba al Parlament

El diputat de la CUP Quim Arrufat va anunciar ahir que el seu partit promourà una declaració institucional del Parlament en què es demani la reobertura de la investigació del cas 4-F. En paral·lel, el grup parlamentari d’ICV-EUiA va registrar una proposta de resolució sobre el cas que també demana que es reobri la investigació i que s’haurà de debatre en la comissió d’Interior. També ahir ERC de Gavà va demanar la destitució del cap de la Policia Local, l’exresponsable d’informació de la Guàrdia Urbana de Barcelona Víctor Gibanel, que apareixia a Ciutat morta però va aconseguir que un jutjat obligués a retallar aquell fragment.