Detecten residus fàrmacs, plastificants i metalls en hortalisses de l'area metropolitana
Les concentracions, que varien segons les hortalisses, no són un perill per a la salut segons el CSIC
BarcelonaUn equip d'investigadors de la Universitat Politècnica de Barcelona (UPC) ha confirmat la presència de fàrmacs, plastificants, metalls i altres compostos en hortalisses cultivades a l'àrea metropolitana, tot i que en concentracions baixes, que no suposen un risc per la salut humana. L'estudi ha revelat també que aquesta concentració més alta de residus no depèn de l'origen de l'aigua de reg, sinó del tipus d'hortalisses. Per exemple, els tomàquets són els que presenten concentracions més elevades de metalls pesants i contaminants orgànics.
El treball, publicat aquest dimecres a la revista 'Environment', ha analitzat i comparat els nivells contaminants a les parts comestibles d'enciams, tomàquets, coliflors i faves de tres parcel·les, dues de periurbanes regades amb l'aigua del Llobregat i una altra al Parc Natural del Garraf regada amb aigua de pou.
Les dades recollides han revelat concentracions que van des de nivells no detectables fins als disset mil·ligrams per quilo de pes fresc en el cas dels metalls pesants, i fins als 256 micrograms per quilo en el cas dels contaminants orgànics. El director de l'estudi i professor d'investigació del CSIC, Josep Maria Bayona, ha remarcat que "els nivells de contaminants són baixos i no suposen un perill per a la salut".
Els experts demanen més estudis
L'estudi ha conclòs també que les pràctiques agronòmiques influeixen en la presència de contaminants com els fungicides –que s'apliquen a plantes– o plastificants com el bisfenol A –presents en tubs de reg–. Una altra font de concentració de residus químics en les hortalisses pot ser la contaminació acumulada d'anys passats, especialment la presència de plom, relacionada amb l'ampli ús d'aquest metall i la seva dispersió en el medi ambient.
Els científics demanen que es facin més investigacions per detectar l'acumulació de productes potencialment perillosos i incloure'ls en el control de qualitat d'aliments, com ja es fa amb els agents fitosanitaris. També són necessaris els estudis per avaluar el risc sanitari per presència de microorganismes, virus i bacteris resistents a antibiòtics.