Detecten més menors que mai al CIE de la Zona Franca aquest 2018

BarcelonaBarcelona, any 2018: quatre joves que es troben al centre d'internament d'estrangers (CIE) de la Zona Franca al·leguen que són menors. El jutjat de control desestima que els facin la prova de determinació d'edat i els manté al centre, perquè quan la policia els va arrestar a Màlaga ja se'ls va practicar i es va determinar que tenien 19 anys, tot i que el Defensor del Poble al·legava que les proves mèdiques fetes als quatre nois no reunien les condicions mèdiques necessàries. És un dels casos denunciats per la Fundació Migra Studium i el Servei Jesuïta a Migrants (SJM) –una de les poques entitats que té permesa l'entrada al CIE–, que l'any passat va detectar la presència de 42 possibles menors al centre d'internament de Barcelona. Una vintena de casos estan reconeguts pel ministeri d'Interior.

Tot i que es tracta d'una xifra baixa en comparació amb el conjunt de persones migrants que van haver d'ingressar en aquest centre perquè no tenien la seva situació regularitzada, l'entitat alerta que això no s'hauria de produir en cap cas, per protegir els interessos del menors, tenint en compte que les persones que entren al CIE no ho fan perquè hagin comès cap tipus de delicte sinó perquè no tenen papers. El volum de menors és el més elevat que s'ha registrat fins ara al CIE de Barcelona, ja que l'any 2017 s'hi van detectar 12 menors.

Segons l'informe, casos com els d'aquests quatre possibles menors s'haurien d'haver resolt ordenant la seva sortida del CIE i possibilitant la seva entrada al circuit de la direcció general d'Atenció a la Infància (DGAIA), que és qui es fa càrrec dels menors estrangers no acompanyats. De fet, això és el que va acordar en un altre cas molt similar al d'aquests quatre nois una jutge de Tenerife.

Denuncien traves per demostrar l'edat

Un dels autors de l'informe anual dels CIE, Josep Buades, ha denunciat que la Fiscalia -que és qui assumeix els casos de menors no identificats- "no fa cas" de la documentació presentada pels menors que no tingui fotografia i, en unes declaracions recollides per l'agència ACN, ha reclamat que s'acceptin altres proves de reconeixement de l'edat. Un altre dels autors de l'informe, Jose Javier Ordoñez, ha denunciat "deficiències en els procediments de determinació de l'edat dels joves".

Recentment el Comitè de Drets dels Nens de Nacions Unides ja va sol·licitar a l'estat espanyol que paralitzés el procés d'expulsió d'un menor documentat amb un passaport que estava al CIE de la Zona Franca i que el traslladés a un centre de protecció de menors. Entenia que l'expulsió del nen contravenia les obligacions internacionals subscrites per Espanya com a estat membre de la Convenció dels Drets dels Nens. El Defensor del Poble va suggerir a la Fiscalia General de l'Estat que aturés els tràmits d'expulsió del menor.

El CIE de Barcelona, el segon on els migrants passen més dies

L'any passat, la Fundació Migra Studium es va entrevistar amb 156 persones que estaven al CIE de la Zona Franca. Segons l'informe, de mitjana hi van passar 30 dies i mig, el segon període de temps més llarg de tot l'Estat, tot i que el màxim establert per la llei és de 60 dies.

Les queixes principals dels interns (un 39,5% dels casos) van ser per la manca d'un intèrpret que els ajudés a comunicar-se amb les autoritats. Segons l'entitat, una vintena de persones també es van queixar de manca d'atenció mèdica i una quarantena van denunciar la vulneració del dret a una tutela judicial efectiva. L'entitat destaca també la queixa de set possibles menors que "se sentien intimidats pels adults amb qui havien de compartir habitació".

L'entitat té constància de la sortida del centre sense expulsió de 37 de les persones que va atendre, nou de les quals van sortir quan els van reconèixer la minoria d'edat, cinc perquè s'havia completat el període màxim de 60 dies i tres més per impossibilitat d'obtenir la documentació. En 20 casos més no es va poder determinar la causa d'aquesta sortida.