Detectats quatre casos de legionel·losi al Vallès Occidental
Salut Pública investiga l'origen dels brots, que han causat almenys quatre hospitalitzacions
BarcelonaDetectats almenys quatre casos de legionel·losi a Castellbisbal, Rubí, Sant Cugat i Sant Quirze del Vallès, tres municipis veïns del Vallès Occidental. Segons ha pogut saber l'ARA, l'Agència de Salut Pública de Catalunya està estudiant aquests brots comunitaris –un sol cas de legionel·losi activa tots els mecanisme d'investigació epidemiològica com si fos un possible brot–, que han provocat l'ingrés d'una persona a l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa i de tres més a l'Hospital de Terrassa (Consorci Sanitari de Terrassa). En aquest cas, els tres pacients eren treballadors de les poblacions afectades i van desenvolupar pneumònies greus, però ja han rebut l'alta hospitalària.
La legionel·losi, causada per un bacteri anomenat legionel·la, es transmet per inhalació d'aigua polvoritzada o aerosols i no de persona a persona. Pot produir símptomes lleus semblants als de la grip, com ara dolor muscular, tos, mal de cap i nàusees (en aquest cas la malaltia s'anomena febre de Pontiac) o causar una infecció pulmonar greu, amb febre, dolor toràcic i dificultat en respirar.
Segons ha confirmat a l'ARA l'Agència de Salut Pública de Catalunya, la xarxa de vigilància epidemiològica territorial està buscant l'origen dels brots notificats al Vallès Occidental, un "procediment habitual quan es produeix un cas d'aquest tipus". La legionel·losi és una malaltia de declaració obligatòria a Catalunya des del 1989 i qualsevol sospita o confirmació de cas ha de notificar-se immediatament a Salut Pública, que activa la cerca de les causes i l'origen. Per exemple, si existeixen vincles, com ara laborals, entre els afectats.
Malgrat que cada any es detecten a Catalunya alguns casos provocats per aquest bacteri, el brot més important es va registrar el 2014 a Sabadell: va arribar a afectar 41 persones i va causar la mort de sis.
Normalment, el bacteri viu en aigües superficials (llacs, rius, estanys...) i es propaga a les ciutats a través de la xarxa de distribució d'aigua, quan colonitza, per exemple, els sistemes d'aigua freda o calenta o els d'aire condicionat. Aquestes són instal·lacions on s'acumulen productes que esdevenen nutrients per a la legionel·la i que afavoreixen, en combinació amb la temperatura de l'aigua, el seu estancament i la presència d'altres contaminants (inclosa la brutícia) al seu interior en concentracions suficients per infectar l'ésser humà.
Ara bé, contreure la legionel·losi només és possible per la inhalació d’aigua en pols, no per beure aigua de l’aixeta, dutxar-se o rentar els aliments. Des del 2004 Catalunya compta amb un protocol d’actuació que obliga a netejar cada any els focus potencialment més perillosos, amb un llistat d’empreses homologades.