La detecció d’alumnes vulnerables es multiplica per cinc des del 2018
Segons el Síndic de Greuges, el 42% dels municipis no ha creat les unitats de detecció de problemes socioeconòmics que estableix la llei
BarcelonaDes que fa gairebé quatre anys el Síndic de Greuges i el departament d’Educació van signar el Pacte contra la Segregació Escolar a Catalunya (PSEC), la detecció d’alumnes amb necessitats educatives específiques per risc de pobresa i exclusió social s’ha quintuplicat. En les sol·licituds d'inscripció d'I3 del curs 2018/2019 es detectava un 3,4% d’alumnes socialment vulnerables, mentre que en el curs 2022/2023 el percentatge s'ha enfilat fins al 17,3%. En el mateix sentit, a secundària la detecció d’alumnat amb aquest tipus de dificultats –partint de les dades d'inscripció a primer d'ESO– ha passat del 3,7% fins al 19,6% en l’últim curs escolar. "Tenim més alumnat vulnerable que abans de la pandèmia i el que ja ho era, ara ho és més", admetia el conseller d'Educació, Josep González-Cambray durant la presentació de les conclusions davant la comissió de seguiment del Pacte.
Més enllà de fins a quin punt aquest increment es pot relacionar amb un empitjorament de la situació econòmica i social de les famílies catalanes, des del Síndic de Greuges es veu l’augment de la detecció com un “salt qualitatiu molt significatiu” pel que fa al compliment dels objectius que van establir l’any 2019. La síndica, Esther Giménez-Salinas, ha defensat que "s'ha demostrat que els municipis que tenen bones pràctiques i s’ho creuen tenen bons resultats".
Tot i això, alerta que el nombre d’alumnes vulnerables detectats es troba molt lluny de la realitat. Mentre que a l’inici d’aquest curs la proporció d’alumnes amb dificultats socioeconòmiques detectats no arribava als dos de cada deu, segons l’índex de risc de pobresa a Catalunya, la xifra real d'alumnes en aquesta situació als centres catalans és d'un 60%. Entre els factors que hi ha darrere d’aquest infradiagnòstic, segons el Síndic, hi ha una dada preocupant: gairebé la meitat dels municipis catalans (42%) no ha creat les unitats de detecció que, des de fa un any i mig, preveu la llei. Això fa que una tercera part dels pobles i ciutats catalanes no detectin ni el 10% dels alumnes vulnerables que hi ha als centres escolars.
Matadepera i Tona, els que més han reduït la segregació
Des que Educació i el Síndic van signar l’acord per reduir la segregació, el nivell d'aquesta discriminació a Catalunya s’ha reduït poc més del 15% globalment. Per mesurar la segregació es calcula la proporció d'alumnes estrangers que s'haurien de canviar de centre per garantir un equilibri perfecte entre els centres d'un territori. Tenint en compte aquest índex, el curs 2018/2019 calia canviar de centre el 44% d’alumnes estrangers de primària i el 35% a secundària. Aquest curs, en canvi, la proporció per garantir una escolarització equilibrada es troba al 36% a primària i al 30% a secundària. Tot i això, tant el departament com el Síndic subratllen que quan es comparen centres d'un mateix municipi, la reducció arriba al 28%. De fet, al podi d’aquesta evolució positiva hi ha Matadepera, on el percentatge d’alumnes de primària que haurien de canviar de centre per evitar la segregació ha passat del 36% al 7% des del 2018. La segueixen Tona, Palafolls, Sant Fruitós de Bages i Polinyà. A secundària, el municipi que més ha millorat és Sant Joan de Vilatorrada, que té un 3% d’alumnes que hipotèticament haurien de canviar de centre, quan fa 5 anys el percentatge s’enfilava fins al 23%. Al municipi del Bages el segueixen Centelles, Sant Cugat del Vallès, Tona i Salt.
A l’altre cantó de la balança, una tercera part dels municipis catalans han vist com el nivell de segregació escolar ha augmentat. En aquest sentit, pel que fa als cursos de primària, Viladecavalls és la població que té una tendència més negativa, amb una segregació que ha passat del 7% al 26%. En el cas de secundària, el poble que més ha empitjorat aquest índex és les Franqueses del Vallès, que té un 31% dels alumnes que haurien de canviar de centre, mentre que el 2018 en tenia un 12%. El podi de poblacions on l’evolució ha estat més desfavorable el completen Cabrils i Santa Eulàlia de Ronçana a primària i Navàs i Piera a secundària. Aquest lleu descens global de la segregació escolar a Catalunya, sumat al fet que només s’han complert 8 de les 30 mesures que establia el PSEC fa que la valoració del Síndic de Greuges sigui positiva per l'augment de conscienciació, però denota que queda molta feina per fer i que el sistema continua tenint mancances. En el mateix sentit, el conseller d'Educació ha assegurat que en quatre o cinc anys el departament canviarà "completament la segregació a les escoles del país i tendirà a disposar d’escoles i instituts amb equivalència" pel que fa a la vulnerabilitat de l'alumnat.
Incompliments en finançament
L'informe del Síndic de Greuges també denuncia que no s’estan complint els compromisos de finançament que es van pactar amb Educació. Expliquen que els ajuts que es preveuen al decret de la programació de l'oferta educativa que va entrar en vigor fa un any i mig encara no s’han transferit. El document indicava que per al curs 2021/2022 el finançament per a l’escolarització d’alumnat amb necessitats educatives específiques havia de ser de 31 milions d’euros per als centres públics i de 17,5 milions d’euros en el cas dels centres concertats. En aquest sentit, tot i que a les escoles concertades el nombre d’alumnes socialment vulnerables ha augmentat un 103% en els últims anys, durant el curs 2021/2022 només van rebre 17,5 milions d’euros, que és un 31,4 % menys del que estava previst. Des del Departament d’Educació asseguren que està previst que les subvencions es facin arribar durant aquest curs, però només per als alumnes d’I3 i 1r d’ESO. La previsió és fer-ho amb una transferència directa a través del pressupost d’escoles i instituts de 384,6 euros per alumne vulnerable en el cas dels centres públics i de 988,11 euros en el cas dels centres concertats.
