Desxifren el genoma dels goril·les més amenaçats al món
L’aïllament d’aquesta espècie l’ha fet més forta
BarcelonaEl genoma és el llibre de la vida, i el dels goril·les de muntanya explica que malgrat que siguin una espècie en perill d’extinció abocada a la consanguinitat durant anys a causa del seu aïllament, la selecció natural ha fet que els pocs que avui sobreviuen, uns 800, siguin els més forts i preparats per viure en el seu entorn. Aquesta conclusió es desprèn de l’estudi amb el mapa genètic complet d’aquesta subespècie que aquest divendres publica Science, en el qual científics catalans de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) -un centre mixt entre el CSIC i la Universitat Pompeu Fabra- i del Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG) a Barcelona han tingut un paper molt important. “Els gens amb mutacions que afecten de manera negativa la salut han desaparegut i s’han seleccionat els més beneficiosos, i això no és un fenomen nou, sinó que fa centenars d’anys que és així”, explica Tomàs Marquès, investigador Icrea de l’IBE i el CNAG, que està al capdavant del projecte.
Aquesta fortalesa, però, és al mateix temps el seu taló d’Aquil·les. “La consanguinitat fa baixar la diversitat genètica, i això fa que com a espècie estiguin menys preparats per fer front a les adversitats”, explica Marquès. És a dir, que estan poc preparats per als canvis i, per tant, davant d’una eventual crisi si la seva configuració genètica no està preparada la situació afectaria tota la població i no hi hauria individus que sobrevisquessin. Alguns perills són l’increment de temperatures pel canvi climàtic, la pèrdua d’hàbitat davant la desforestació i l’exposició a virus humans. “Ara per ara la principal amenaça és l’impacte de la pèrdua d’hàbitat”, explica Marquès. L’ONG World Wild Fund (WWF) ha alertat de l’impacte sobre el medi i sobre aquests simis de l’extracció de petroli per part d’una multinacional britànica a la Reserva Natural de Virunga, la més antiga d’Àfrica, on viuen una quarta part dels goril·les de muntanya.
Del Congo a Barcelona
El 2013 l’equip de Marquès ja va publicar el mapa genètic més complet dels grans simis: els goril·les, els ximpanzés, els orangutans i els bonobos. La conclusió era ben diferent de l’actual, ja que l’estudi afirmava que tenien una gran biodiversitat. A aquest mapa genètic, però, li faltaven mostres biològiques de goril·les de muntanya, que ara demostren que aquesta conclusió no es pot extrapolar a aquesta subespècie en perill.
Per obtenir les mostres de sang dels goril·les han hagut de passar tres anys. Ha sigut possible gràcies a la col·laboració amb l’ONG Gorilla Doctors, formada per veterinaris que atenen la salut dels goril·les de la Reserva Natural de Virunga, que s’estén per les fronteres entre Ruanda, Uganda i la República Democràtica del Congo. El problema no ha sigut l’extracció, sinó la burocràcia que ha calgut superar per poder enviar les mostres des d’allà fins als centres de Catalunya i el Regne Unit, on s’ha seqüenciat el genoma de set goril·les de muntanya i set goril·les de plana de l’est, i que s’ha comparat amb el mapa genètic de referència que es va completar el 2013. Així s’ha apreciat la fortalesa d’aquesta subespècie, ja que el seu genoma ha purgat les variants genètiques relacionades amb les febleses de la salut del goril·la.
Els simis, més diversos que els humans
Els ximpanzés són entre ells molt més diferents genèticament que els 8.000 milions d’humans que hi ha a la Terra. El mateix passa amb els goril·les, els orangutans i els bonobos. I és que entre els grans primats hi ha una diversitat genètica que és tres cops més gran que entre els humans. Així ho indica un treball que l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) va publicar el 2013 a la revista Nature, que presentava la biblioteca genètica de primats més gran que s’havia fet mai fins llavors. Ara el nou estudi que presenta el grup de l’investigador Icrea Tomàs Marquès indica que aquesta diversitat no és igual en totes les subespècies i que ha sigut marcada pel curs de la història del territori on habiten. Amb el desenvolupament de les eines genètiques també es vol combatre el tràfic il·legal de grans simis, ja que permetrien detectar l’origen dels exemplars que es recuperen.