El després de la sentència

BarcelonaLa conseqüència immediata: es perfila què és intimidació i consentiment i s’empodera les víctimes

A falta que es conegui el fons de la sentència del Tribunal Suprem, el comunicat emès per la institució ahir anticipa que el pronunciament tindrà una doble conseqüència immediata: la de perfilar com s’han d’entendre el consentiment i la intimidació. Segons l’advocada Carla Vall, la sentència renova el concepte de consentiment ; l’adapta al context actual i n’estableix una definició “en positiu”. “La tesi de la defensa era molt fluixa, partia de la base que les dones hi estem sempre predisposades”, diu Vall.

Per al professor de dret penal de la Universitat Oberta de Catalunya Albert González, la sentència perfilarà què és una situació d’intimidació incloent-hi les “agressions ambientals”, de manera que no faci falta una violència o una amenaça explícita perquè es consideri que hi ha intimidació.

Més enllà de la jurisprudència, Vall considera que la sentència crea “un precedent” sobre la interpretació que fins ara es feia del comportament d’una víctima; es deixa de pressuposar que ha de manifestar algun tipus de rebuig o oposició per ser considerada víctima d’una agressió. De fet, ahir la Fiscalia es mostrava satisfeta pel fet que el Suprem hagués acceptat el que el ministeri públic ja plantejava al seu recurs: “No és admissible forçar el dret fins a l’extrem d’exigir a les víctimes actituds heroiques que inexorablement les conduirien a patir mals majors”. Vall afegeix que la resposta del Suprem empoderarà les víctimes i les animarà a denunciar els seus casos.

El repte d’ampliar el concepte de ‘violència masclista’

Més enllà de la redefinició dels delictes sexuals, la realitat és que a hores d’ara els jutjats de violència contra les dones només concentren els casos de maltractament en l’àmbit de la parella, i es deixa fora la violència sexual. Carla Vall explica que no només cal que els jutjats de violència contra la dona contemplin tot l’espectre de la violència masclista, sinó que també cal dotar els forenses de més eines, i ampliar la formació de la judicatura i la policia en general sobre conceptes com ara la psicologia o la victimologia. Per a l’advocada, però, la clau és aconseguir que “el primer contacte de les víctimes amb la justícia, les hi vinculi, no que les qüestioni”.

Tant Vall com Albert González destaquen les particularitats del pronunciament, tenint en compte que ahir es va fer una sessió de revisió de recursos amb publicitat -es va poder seguir per televisió-, que el tribunal es va pronunciar en poques hores i que la seva decisió es va publicitar. El professor de la UOC és prudent i creu que caldrà esperar a llegir els termes exactes del pronunciament de fons. Per a Vall, la sentència obre la porta a “donar una segona oportunitat a la justícia”. L’advocada penalista confia que el pronunciament obri els ulls a tota la judicatura “sobre la dimensió estructural de la violència sexual”. Vall també recorda que cal “estar molt agraïts” a la valentia de la denunciant del cas de la Manada. “Si ella no s’hagués atrevit a denunciar aquestes persones seguirien en llibertat”.

Amb el projecte de revisió dels delictes sexuals sobre de la taula

La comissió de codificació del Codi Penal fa temps que treballa en la redefinició dels delictes sexuals, un encàrrec que el govern espanyol li va fer després de la primera sentència de la Manada. De moment els experts han recomanat al govern espanyol fer desaparèixer el concepte d’ abusos sexuals i que tots els delictes contra la llibertat sexual passin a ser considerats agressions, que la violació sigui la condemna més greu i que en el cas dels atacs sexuals en grup, com en el de la Manada, es doni per feta l’existència de violència i intimidació. La condemna per violació aniria dels 6 als 15 anys en funció dels agreujants i dels fets, així com del nombre d’autors. Les agressions més lleus es condemnarien com a mínim a un any de presó, en lloc dels sis mesos actuals. El govern de Pedro Sánchez encara ha de pronunciar-se, però, sobre la qüestió.

L’expert en dret penal Albert González creu que no hauria calgut la revisió perquè el Codi Penal ja dona elements i agreujants per interpretar els fets i castigar adequadament els delictes sexuals. L’advocada Carla Vall considera que, d’entrada, amb la definició actual “hi podria haver sentències millors”, però assegura que, més enllà dels termes en què s’ha pronunciat la comissió de codificació del Codi Penal, caldria entrar en els abusos a menors i també en els anys de prescripció dels delictes, ja que segons l’advocada penalista moltes víctimes de la violència sexual “necessiten un procés d’anys” per denunciar els seus casos.