“La Mina ha retrocedit 30 anys”

Sant Adrià De Besòs / Barcelona17.38 h de la tarda. Un noi de poc més de 30 anys, assegut en un banc davant d’un col·legi, a tot just 30 metres d’un parc infantil, fa la primera esnifada. Amb un bitllet de 10 euros. Ho fa al mig del carrer del Mar de Sant Adrià de Besòs, al centre de la Mina. Abans de la segona ratlla, passen per davant seu la Desiré i l’Ainoa amb dos cotxets de criatures i una nena petita caminant. La primera gira el cap. Ho ha vist. La segona, que està parlant per telèfon, no se n’adona. Un cop les noies passen de llarg, el noi torna a acotar el cap. Tot cap a dins.

Durant aquesta primera meitat d’any, els delictes al barri de la Mina s’han disparat un 12% respecte a l’any anterior, sobretot per l’augment de la venda d’heroïna, que ha provocat el creixement de l’activitat delictiva. Per això, els Mossos d’Esquadra i el govern de Sant Adrià de Besòs es van reunir ahir per abordar la situació que viuen els veïns i impulsar un pla de xoc que es començarà a aplicar d’immediat per incrementar la pressió policial.

El pla comptarà amb dues furgonetes permanents dels antiavalots (de la Brigada Mòbil) i més efectius, que recorreran el barri a les tardes i les nits. També es faran més controls als accessos de la Mina per dificultar l’entrada dels compradors. “La presència sobretot de venda d’heroïna està transformant l’activitat delictiva al barri: ha fet que comportaments criminològics que feia temps que no vèiem hagin tornat”, va explicar el comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent, que va enumerar l’augment tant de furts com de robatoris amb violència, atacs a establiments comercials per aconseguir diners i prostitució de toxicòmanes.

Del Raval a Sant Adrià

El José és un dels molts comerciants que ho han patit últimament. Fa quinze dies van entrar-li a robar al bar. L’endemà van fer el mateix en una fleca pròxima, a menys de cent metres. Dels dos comerços es van endur només la caixa registradora després de reventar la porta amb el mateix sistema. “A la Mina hem tirat 30 anys enrere”, sentencia el José. I ho diu amb coneixement de causa: porta tota la vida al barri, des que a principis dels anys 70 es van començar a aixecar els primers edificis per acabar amb el barraquisme que hi havia tant a Barcelona com a la perifèria.

A l’altre costat del carrer, mentre el José serveix un cafè amb llet, una vintena de persones esperen per entrar a la sala de venopunció, que està envoltada d’una escola, un institut i una escola bressol. “Cada dia en passen no menys de 300”, diu el José. I lamenta que tot l’entorn de la narcosala està ple de xeringues. Al descampat del costat s’hi compten desenes de plàstics que els toxicòmans s’han endut del centre per punxar-se fora.

En una plaça pròxima, dues tècniques recullen les xeringues de l’interior d’un parc infantil. La feina no se’ls acaba: el de la Mina és el centre de venopunció que atén més gent de tot Catalunya i ara, a més, està assumint molts usuaris provinents del Raval. Un dels tècnics ho confirma: molta gent prové de la sala Baluard de Ciutat Vella. Després de la macrooperació policial contra els narcopisos de l’octubre passat al centre de Barcelona, molts consumidors es van veure obligats a desplaçar-se a altres llocs per obtenir la droga. A la Mina obtenen l’heroïna amb més facilitat, i això implica més usuaris al centre de venopunció: els toxicòmans acudeixen a les narcosales més pròximes del lloc on obtenen la droga.

L’alcalde de Sant Adrià, Joan Callau, feia temps que advertia d’aquest fenomen: les operacions antidroga no fan desaparèixer els addictes, només els desplacen, i això és el que ha passat amb les batudes que es van fer a Barcelona la tardor passada: han empès els consumidors a altres barris, especialment a la Mina. “És bàsic recuperar l’espai públic”, sentenciava Callau, conscient de la degradació que ha patit el barri durant els últims mesos. Les dades de l’Ajuntament ho confirmen. El 67,2% dels usuaris atesos a la sala són barcelonins i només el 2,5% són de Sant Adrià, mentre que la resta provenen d’altres municipis.

Por a sortir al carrer

El José ho confirma. La majoria dels toxicòmans que acudeixen a la narcosala són de fora. “Del barri en són quatre, que es prenen la metadona aquí al darrere. La resta són tots de fora”, explica. I puntualitza que molts d’ells són de “l’Europa de l’Est”. Ho corrobora el José Antonio, que lamenta que la poca il·luminació que hi ha a la zona -plena de descampats- afavoreix tant el consum de drogues com la delinqüència.

“No em deixen sortir sola a la nit, al parc del Besòs ja no podem ni anar-hi, està ple d’agulles”, diu la Magdalena, que surt del CAP del barri acompanyada de la Damiana i la Maria. Totes tres, acompanyades de les seves criatures, han vist com la inseguretat ha crescut en els últims mesos, però sobretot la presència de consumidors, que alguns cops es tornen violents per obtenir diners per comprar la droga. Elles se senten menys amenaçades, perquè als gitanos els “respecten més”, però, tot i així, ja han tingut algun episodi perillós amb algun delinqüent que els ha intentat robar. “Abans al barri ho teníem tot. Ara tot i més”, ironitza la Maria sobre la situació que arrossega el barri des de pràcticament la seva creació: “És el pitjor estiu en molts anys”.

Fins al punt que la Desiré no deixa que la seva filla vagi “a cap parc infantil” del barri per por que es punxi amb alguna de les xeringues que els toxicòmans tiren per terra. “És una vergonya. Sempre hi ha hagut droga, però que un noi estigui drogant-se a ple dia en un banc... Almenys abans s’amagaven”, lamenta la Desiré, referint-se al noi que esnifava davant l’escola. L’Ainoa és poc optimista: “No canviarà res. En els 25 anys que tinc sempre ha sigut així. Tota la vida”.