El despertar de la Rambla

BarcelonaDesprés d’un any d’ensopiment pandèmic, la Rambla comença el lent despertar per recuperar la imatge de postal icònica de Barcelona. A les terrasses de set euros un cafè i un suc de pot hi ha moltes cadires buides i encara hi ha pocs clients interessats en una tassa amb el trencadís multicolor de Gaudí o en una samarreta del Barça. Tot i això, els comerciants confien que amb les noves facilitats per entrar a Espanya puguin començar a tancar ja un llarg parèntesi d’inactivitat i pèrdues. 

El relaxament de les mesures d’accés que ha dictat el govern espanyol coincideix amb un moment en què el bon ritme de la vacunació ha fet que se superin ja els tres milions de catalans amb almenys una dosi, és a dir, el 45% de la població de més de 16 anys. I ja s’han començat a immunitzar els de 40 a 49 anys amb la monodosi de Janssen, fet que permetrà fer un enorme salt i ampliar la cobertura immunològica davant del perill que la contagiosa variant Delta -la nomenclatura científica per a la coneguda com a índia- es faci forta. L’evolució de les dades epidemiològiques ajuda, a més, a mantenir l’optimisme perquè, si bé la transmissió del virus es manté estable, la protecció dels col·lectius més vulnerables es deixa notar i l’afectació als hospitals és més baixa que fa unes setmanes. 

Tot i que aquest ha sigut el primer cap de setmana en què els visitants estrangers -francesos, sobretot- han desembarcat de manera més evident per on abans del covid passejaven una munió de turistes, ara es pot contemplar el terra de la Rambla i aturar-se a qualsevol punt del camí sense el risc de ser devorat per la massa. “Fins que no vegi això ple de turistes no m’ho creuré”, diu Agustín Castro, del quiosc Martos, al costat de Colom. Amb 40 anys a la Rambla, admet que el dia “està mort” i que costarà ressuscitar el ritme vital prepandèmic, en part perquè hi ha un grapat de locals que no han resistit la crisi i han abaixat la persiana. D’altres tot just recuperen els horaris habituals, però mantenen els treballadors en ERTO a l’espera de què passarà els pròxims dies. Als primers creueristes no se’ls espera fins a finals de juny i són també un puntal per fer anar els datàfons i les caixes registradores.

Maite Collado -32 anys treballant a la Rambla- encara veu lluny la revifada del passeig. Com a signe de l’excepcionalitat de la situació, explica que a la parada de records que té al tram central han passat de vendre pins i postals a mascaretes contra el covid. Al tram lateral, Parminder Singh es distreu fent anar el mòbil a la seva botiga “perquè no hi entra ningú”. Les samarretes de Barcelona omplen els prestatges i, com altres comerciants, admet que ni l’arribada dels turistes farà que els propietaris del negoci comprin més gènere. “Els magatzems els tenim plens de tot el que vam deixar de vendre l’any passat”, indica. “Necessito els turistes, són el 90-95% dels meus ingressos”, clama Jordi Castro, al capdavant del quiosc Tallers, que no es planteja aixecar l’ERTO per a la plantilla.

Encara són poques les maletes que turistes traginen amunt i avall, i on se sentia anglès o francès ara s’hi sent el català i castellà de residents i visitants de fora de la ciutat. Els quatre membres dels García-Riera de Manresa s’han deixat caure per Barcelona aprofitant que “no hi ha zona blava i es pot entrar amb un cotxe vell” i, tot i que dubten si quedar-se a la Rambla per dinar per por “a les clavades” -ho diuen mig rient-, són conscients que “són els últims dies abans que els turistes recuperin el terreny”. Una cambrera admet que a mesura que es veuen més turistes els preus de les consumicions s’encareixen, però d’amagat hi ha “el preu per als locals”.

Aquests dies l’Ajuntament de Barcelona i l’associació Amics de la Rambla llancen la campanya Baixa a la Rambla, una aposta perquè precisament els autòctons es facin seu el passeig. “Ens agradaria que el lloc dels turistes l’ocupessin els barcelonins”, assegura Fermín Villar, president de l’entitat, que lamenta que en els 15 mesos d’aturada forçosa “no s’hagi fet res” per imposar controls de qualitat als negocis i evitar que la Rambla sigui “la Tijuana d’Europa”.