Desnonen una àvia de 97 anys per error: "Gairebé no han deixat res"

La Rosario Bravo feia set anys que escrivia a mà les seves memòries en una llibreta que li va regalar Emiliano Caballero, el seu fill. Cada dia hi dedicava una estona i hi apuntava anècdotes personals sobre la Guerra Civil al seu poble natal, Santa Cruz de Mudela (Ciudad Real), el seus dos anys de matrimoni –el seu marit es va morir en un accident laboral treballant a la Renfe–, com va tirar endavant tota sola la família, com va emigrar a l'Hospitalet del Llobregat i tot tipus de maldecaps i alegries que ha viscut amb familiars i amics durant 97 anys. "Tota una vida, hi tenia", resumeix l'Emiliano.

Entre altres pertinences d'un valor personal "incalculable", com l'aliança dels seus germans i cunyats o fotos de familiars difunts, la llibreta va ser el primer que va a trobar a faltar la Rosario quan els seus fills van descobrir que havien desnonat la seva mare per error i li havien buidat el pis, havien canviat el pany de la porta i havien instal·lat una alarma. "Gairebé no han deixat res", diu l'Emiliano, que denuncia que en la diligència de llançament del jutjat de l'Hospitalet de Llobregat hi ha un error en el domicili objecte de desnonament: assenyala el sobreàtic primera, on viu la Rosario, en comptes de l'àtic primera. A més, troba "indignant" que en la diligència s'asseguri, sense veure l'habitatge, que estava buit de béns immobles i que no hi vivia ningú.

El fill de la Rosario explica que van ser els veïns que havien de ser desnonats els que els van avisar, i que també els van trucar per demanar perdó. "L'home és taxista, i amb aquesta crisi ara no poden pagar el lloguer i se senten culpables del que ens ha passat", diu l'Emiliano, que es va posar en contacte ràpidament amb Finques Gual, la propietària i administradora de tot el bloc de pisos i del del costat. Tot i que la Rosario fa seixanta anys que paga el lloguer, des de la immobiliària no la van avisar del desnonament i, quan els demanen pels objectes personals que l'empresa de mudances es va emportar, es remeten a la diligència i es renten les mans. "Ningú va moure un dit; si ens haguessin dit almenys quina empresa s'havia endut les coses i on les deixava, les podríem haver trobat. Ara ja fa vuit dies, d'això...", diu l'Emiliano, que veu com passa el temps i no recuperen res.

Abans de veure's amb Finques Gual, per sort, un representant de la immobiliària va visitar el pis de la Rosario amb la família i va poder comprovar tot el que s'havien endut. "No havíem pogut ser nosaltres perquè no teníem la clau del nou pany ni sabíem el codi de l'alarma", diu l'Emiliano, que explica que la immobiliària va poder veure, i això els pot salvar als jutjats, que faltaven el microones, la vaixella, roba i moltes més coses, valorades, segons la defensa de la Rosario, en entre 22.000 i 24.000 euros en total.

Ara, mentre intenta recuperar tot el que se li van endur –prefereix no fer servir el verb robar–, la Rosario viu amb els seus fills a Terrassa i encara té l'esperança de trobar la llibreta on anotava tots els seus records. "Era bastant gruixuda, pels costats les pàgines són daurades i la guardava en una bossa de roba amb un estampat de quadres com el de les bates dels nens quan van a escola", va explicar Laura Caballero, la neta de la Rosario, a El contenidor del programa El món a Rac 1. "És bastant rococó, amb unes anelles daurades i d'una mida entre DIN A3 i DIN A4, i a la primera pàgina hi posa el seu nom", afegeix l'Emiliano amb l'esperança que algú la trobi.