HABITATGE
Societat20/03/2013

Els desnonats arriben al col·lapse emocional

Un estudi d'Esade mostra que l'espiral de perdre la casa provoca estrès posttraumàtic

Maria Ortega
i Maria Ortega

Barcelona.Les xifres són alarmants però conegudes. Els sentiments que hi ha darrere de cada desnonament formen, en canvi, part d'un terreny més íntim i difícilment compartible. Un drama que comença amb els primers signes que la situació empitjora, com ara una pujada de la hipoteca o una rebaixa de sou, i culminen deixant l'afectat sense casa i, en molts casos, arrossegant un deute per a la resta de la seva vida.

Un estudi d'Esade s'ha centrat ara en l'anàlisi del procés personal que travessen els que es veuen arrossegats per l'allau d'un desnonament. I, després d'analitzar en profunditat les sensacions de vuit persones, remarca que el fet d'afrontar un cop tan dur acaba provocant un estrès posttraumàtic equivalent al que experimenten, per exemple, les persones que pateixen un accident de trànsit. Així ho va remarcar ahir en la presentació de l'informe el seu responsable, el professor d'Esade Joan Ramis-Pujol, que té clar que un desnonament és un cop que marca per sempre.

Cargando
No hay anuncios

De fet, un dels punts en què fa més incidència l'estudi és la situació de col·lapse emocional, que arriba a engolir les persones amenaçades de quedar-se sense res. Segons Ramis-Pujol, la sacsejada pot arribar a ser tan forta que pot deixar els afectats "absents", totalment perduts. El col·lapse, com evidencia l'estudi, anul·la la capacitat de prendre decisions encertades. Fa que els afectats se sentin, en definitiva, superats per la situació. A més, en la majoria de casos, s'esperen massa a buscar l'ajuda d'algun especialista -un punt que l'estudi determina fonamental- per enfocar la situació i buscar sortides. I és aquí on entitats com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) o Càritas, que ha col·laborat en l'elaboració de l'estudi, juguen un paper clau, perquè ofereixen un suport que els desnonats no troben en administracions o altres elements del seu entorn, com la mateixa família.

El procés de desnonament és, en paraules del responsable de l'informe, "una bomba de rellotgeria" que pot conduir l'afectat al col·lapse en qualsevol moment. Perquè són persones que viuen una "muntanya russa emocional", diu, i que, a més, la recorren a cegues: no saben quin serà el pas següent. Fan, doncs, malabarismes sobre una corda molt fina i sense cap mestre a seguir.

Cargando
No hay anuncios

Per això, s'insisteix en la importància de detectar aviat els punts que poden portar a l'empitjorament de la situació. Cal avançar-se i demanar ajuda abans de situar-se massa al límit. L'informe utilitza, en aquest sentit, tres graus d'alarma: el taronja, que és per a situacions que ja comencen a evidenciar un empitjorament, com ara l'anunci de retallades a l'empresa o una separació matrimonial amb impacte econòmic; el vermell, que englobaria avisos com quedar-se sense feina o patir una malaltia greu, i, finalment, el punt crític: el doble vermell, el moment en què ja no es pot fer front al pagament de la hipoteca.

La família pot ser un 'enemic'

Cargando
No hay anuncios

No tenir feina és el problema més greu que coincideixen a remarcar totes les persones entrevistades -tenir-ne significaria un salt endavant-, mentre que la depressió -normalment associada al col·lapse- s'acaba erigint com el principal obstacle del procés. Fent una radiografia de l'entorn de les persones immerses en un drama d'aquest tipus, l'informe remarca que hi ha accions que ajuden -com les de la PAH-, d'altres que molesten -com la lenta resposta d'administracions- i unes altres que directament són negatives -com la pressió de la banca.

També es posa en qüestió el paper de les famílies que, en determinats casos, poden ser responsables d'un empitjorament de la situació, sobretot si neguen l'ajuda.

Cargando
No hay anuncios

L'informe conclou que és bàsic avançar la detecció del problema i que una nova llei, tot i ajudar, "no seria la panacea" en el context actual, en el qual es detecta un doble problema. D'una banda, la "pressió abusiva" de la banca i l'entorn empresarial hostil. I, de l'altra, una administració "ineficient" a l'hora d'ajudar.