Els desnonaments sense avís es multipliquen

BarcelonaEls desnonaments en obert van obrir-se pas a Barcelona tímidament l’any 2017, i la PAH Barcelona calcula que, aquell mateix any, sis famílies van enfrontar-se a un desallotjament sense avís de data ni hora. Ara les entitats de defensa de l’habitatge alerten que aquest procediment -que no té cap cobertura legal- s’ha multiplicat per 10 en només dos anys. Si el 2018 es va tancar amb 47 casos de desnonament en obert, aquest 2019 les associacions veïnals ja tenen constància d’almenys una quinzena més, és a dir, un cada dia.

La Plataforma Prou Desnonaments Oberts, de la qual formen part unes 200 entitats -entre elles la PAH Barcelona- va concentrar-se ahir davant la Ciutat de la Justícia per denunciar l’increment de casos de desnonaments per sorpresa a Barcelona. La pràctica ha proliferat sobretot a la capital catalana, i els activistes la consideren il·legal perquè la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC) estableix que tots els llançaments han de ser notificats amb data i hora d’execució i que, en molts casos, aquesta informació no arriba a les famílies. “Saben que tenen una setmana o un període de 15 dies perquè els facin fora de casa, però no saben exactament quan, i això els genera patiment i angoixa”, denuncia la portaveu de la PAH Barcelona, Lucía Delgado.

El magistrat del Jutjat de Primera Instància número 1 de Barcelona, Guillem Soler, coincideix en el fet que els desnonaments sense avís no tenen cap cobertura legal expressa. “La LEC diu clarament que tant en el primer llançament, com en el procediment d’execució, els llogaters han de saber quin dia exacte està previst fer el desallotjament”, diu en declaracions a l’ARA . I va més enllà: “Si existís una llei que els preveiés seria inconstitucional, perquè atemptaria contra la dignitat del llogater: el mínim dret de defensa és saber quin dia et faran fora”.

“Resposta residual”

Prou Desnonaments Oberts retreu als òrgans judicials que avalin aquesta pràctica i els acusen de fer de Barcelona un escenari de proves. La plataforma apunta que aquest increment de desallotjaments sense avís respon a un atac frontal per “desactivar la mobilització ciutadana”. I és que, de fet, aquest és un dels objectius dels desnonaments en obert. “Després de tres intents de llançament, es prenen mesures d’urgència per evitar l’obstrucció a la justícia, però en cap cas s’estira la llei per encabir els desnonaments en obert, perquè sí que hi figura un termini”, detalla Cristina Vallejo, coordinadora de la Comissió de Relacions amb l’Administració de Justícia, del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (Icab). Assegura que, si bé els afectats no saben quin dia concret se’ls desallotjarà -s’oculta per motius de seguretat-, serveis socials sí que en són conscients, ja que en molts casos les famílies necessiten un reallotjament. A més, Vallejo defensa que és una pràctica residual: només el 4% dels desnonaments a Barcelona són en obert. “No és una solució ideal ni acceptable a llarg termini, sinó una resposta d’emergència”, admet.