El cas de desnonament d'un home de 92 anys del Clot que ha arribat a l'ONU

Barcelona"Visc aquí des del 1931; aquesta casa és la meva vida. Hi tinc tot de records, aquí hi va morir el meu pare, la meva dona... He passat de tot, aquí. Jo segurament em moriré aviat i em vull quedar aquí". Són els arguments senzills però contundents del Cinto, de 92 anys, per evitar que el desnonin. Així s'explicava fa uns dies des del sofà del seu pis al carrer Ruiz de Padrón, número 60, al barri del Clot de Barcelona, mentre esperava que una comitiva judicial executés el segon intent de desnonament contra ell, previst per demà al matí i que finalment s'ha aturat.

El Cinto és un dels veïns històrics del barri, propietari d'una coneguda polleria que hi havia al mateix carrer. "Aquest barri és la meva vida, fins als 71 anys també hi vaig tenir la botiga", explica l'home, que té greus problemes de mobilitat però conserva plenes les facultats mentals. Finalment, després de dies de molta pressió, la justícia ha decidit aquest dilluns al migdia aturar el seu desnonament.

Lluny d'acabar-se, però, la polèmica per aquest cas s'ha encès a les xarxes, on la família propietària ha defensat la seva versió dels fets i ha carregat contra el Cinto i la seva família. L'actual propietària del pis -on el Cinto viu de lloguer amb un contracte indefinit de renda antiga des de 1960- el vol fer fora per la via judicial. Primer el va denunciar per unes suposades obres, segons explica l'Observatori d'Habitatge del Clot i, ara, l'acusava d'haver-se endarrerit uns dies en els pagaments de la quota, una renda antiga amb contracte indefinit des del 1960. "La propietat va advertir el Cinto per burofax que havia de pagar la mensualitat entre els dies 1 i 5 de cada mes, però la filla que portava al dia els pagaments va morir i la família va passar uns dies descol·locada, per això es van produir els endarreriments", argumenta a l'ARA Robert Palomera, membre de l'Observatori d'Habitatge del Clot, que subratlla que en cap cas van ser superiors a 30 dies i, per tant, mai es va produir cap impagament.

La versió de la propietària, la Rosa Maria Balagueró, és diferent. "En el moment en que la relació es va tensar el Cinto va deixar de pagar a principis de mes i va estar un any pagant el dia 30", assegura Balagueró. El jutjat de primera instància número 38 de Barcelona va donar la raó al Cinto, però la propietat va recórrer la sentència. Finalment l'Audiència Provincial de Barcelona va considerar que el burofax en què la propietat avisava el Cinto dels terminis era clau: "Va dictar que la propietària tenia raó, va rescindir el contracte i va ordenar el desnonament", explica Palomera. "Estic malament però he de lluitar –es defensa el Cinto–. Fins i tot per ells [la propietat], que no tenen consciència ni res", lamenta.

El cas va arribar a l'Observatori quan ja era massa tard per posar cap altre recurs, i el 20 de gener van aturar el primer desnonament a peu de carrer. Els veïns van organitzar-se i divendres passat van fer arribar una sol·licitud per aturar el desnonament a l'Alt Comissionat de les Nacions Unides (ONU) per als Drets Humans, una petició que l'organització va resoldre en qüestió d'hores: "Se sol·licita a l'estat part que suspengui el desnonament d'aquest habitatge [...] mentre la comunicació estigui sent considerada pel Comitè", reclamava en la seva resposta el responsable de la divisió de Drets Humans de l'ONU, Ibrahim Salama. Paral·lelament, l'Observatori d'Habitatge del Clot ha publicat tots els detalls del cas i una entrevista amb el Cinto a les xarxes socials.

Aquest dilluns la Generalitat també s'havia pronunciat sobre el cas. "Vistes les informacions relacionades amb el desnonament del veí del Clot de 92 anys i, tenint en compte l’existència d’un requeriment de l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, el govern de la Generalitat demana a la justícia que en suspengui l’ordre d’execució prevista per demà", demanava l'executiu en un desnonament només uns minuts abans que la justícia es fes finalment enrere.

La família propietària es defensa a les xarxes

Davant les acusacions i l'impacte mediàtic i institucional d'aquest cas, la família ha decidit defensar-se. El fill de la propietària ha explicat la seva versió dels fets a les xarxes socials. En un vídeo penjat al seu compte d'Instagram, el fill Balagueró –que es dedica a la música i és conegut a les xarxes com a Rusty Boy Mishii– denuncia maltractaments i insults per part de la família del Cinto i assegura que l'inquilí tenia una propietat que es va vendre fa pocs anys per 400.000 euros.

La propietària, Rosa Maria Balagueró, ha admès a l'ARA que un cop va saber que el Cinto tenia un bloc "que havia heretat dels seus pares" va demanar-li que marxés per poder disposar del pis que ella havia comprat el 1994 amb l'inquilí de renda antiga inclòs, els anomenats "pisos amb bitxo".

"Vam saber que ell tenia un bloc, amb cinc pisos i un local, que estava a 10 minuts caminant i va arribar un moment que hi havia dos habitatges buits, però ell no va voler marxar", argumenta Balagueró, que assegura que no vol el pis del Cinto per especular, sinó per a la seva família.

"També vam intentar actualitzar-li el lloguer, però ell va al·legar que no tenia recursos", explica Balagueró que considera que el Cinto i la seva família la van "enganyar". Aquesta propietària, a més, assegura que l'home li deu "diversos mesos de lloguer" i "l'actualització dels IPC".

El fill de Balagueró, a més, assegura al vídeo que ha penjat a les xarxes que les famílies estan enfrontades i acusa els nets del Cinto de llançar insults racistes a la seva família (el pare de la família propietària és d'origen asiàtic). "Aquest home no se'n va al carrer. Insisteixo no es queda al carrer", subratlla el fill de la propietària, que també assegura que els veïns que van anar a aturar el desnonament ho van fer "perquè els agrada el rotllo que vingui la policia i els pegui".

Des de l'Observatori responen que aviat presentaran els documents que desmunten la versió de la família propietària. "El Cinto va haver de malvendre el bloc perquè tenia aluminosi, la quantitat de diners que diuen és falsa", expliquen des de l'Observatori. "En qualsevol cas, els diners els necessita per pagar l'atenció i cures que requereix i que serveis socials no cobreixen", afegeix Palomera. Tot i això, admet que "no estem davant d'un cas de vulnerabilitat econòmica": "És un cas de fragilitat humana –assegura Palomera–. El Cinto està reclamant una mort digna a casa seva, simplement això".