Desídia davant del patrimoni històric de l'Hospitalet
Entitats i veïns critiquen que s'enderroquin edificis emblemàtics en benefici de promocions immobiliàries
L'HospitaletFa temps que diferents entitats i associacions veïnals de l'Hospitalet de Llobregat acusen de desídia l'Ajuntament davant del patrimoni històric industrial i rural de la ciutat en benefici de la constant promoció immobiliària. Un dels últims casos més paradigmàtics és el de l'antic conjunt industrial de Cosme Toda, en què es construiran centenars d'habitatges. Només hi han deixat la nau principal, la de Can Batllori i de Can Llopis, la casa del director, dues xemeneies i els forns. A més, tot això quedarà amagat enmig d'un bosc d'edificis altíssims d'entre cinc i quinze plantes. "Tot i que darrerament hem aconseguit algunes petites victòries, anem de derrota en derrota", lamenta Manel Domínguez, president del Centre d'Estudis de l'Hospitalet.
Casos tan rellevants com aquest, però, animen molts veïns a sumar-se a la lluita per a la defensa del patrimoni històric de la ciutat. "Desconeixia tot el que ens hem deixat perdre fins que van començar a construir tot això davant de casa meva i vaig obrir els ulls. No podem esborrar així el nostre passat", diu Núria Blanco, que fa mitja vida que viu al costat de l'antiga Cosme Toda, la que es coneixia com "la bòbila de Catalunya" per la gran quantitat de maons i tota classe de terrissa que s'hi fabricava. "També va servir de polvorí republicà durant la Guerra Civil i com a refugi antiaeri", recorda Domínguez.
En aquest sentit, l'arquitecte i veí de l'Hospitalet Fran Villaescusa subratlla que el patrimoni històric ens diu d'on venim i ens ajuda a situar-nos i a "decidir cap on anem". Per aquest motiu, en una ciutat com l'Hospitalet encara juga un paper més important en el sentiment d'arrelament i en la creació d'identitat. "Un terç de la població prové del darrer episodi d'immigració, i un altre terç procedim del segon, del peninsular. No hi ha gaires famílies que hi portin generacions i generacions, aquí, però això no impedeix que els hospitalencs ens sentim cada vegada més orgullosos de la història de la nostra ciutat i la vulguem reivindicar", diu Domínguez.
La nau principal de Cosme Toda està descuidada i, des de fora, es veuen els vidres trencats i com els coloms hi campen lliurement. De fet, Villaescusa considera que una de les estratègies de l'Ajuntament per anar reduint el patrimoni històric que es veuen obligats a preservar és deixar que es faci malbé. "Quan cau el sostre surt del pla de protecció i ja l'hem vist prou", diu. Ara bé, pel que fa a la nau de Cosme Toda, el tinent d'alcalde de l'Hospitalet Francesc Belver ha assegurat a l'ARA que el consistori té previst convertir-la en un equipament cultural o educatiu com, per exemple, un museu.
Més enllà de Cosme Toda, destaca la mítica fàbrica de Can Trinxet, un complex modernista que també es va enderrocar en gran part per construir-hi blocs de pisos. Hi treballava molta gent i s'hi confeccionaven els uniformes dels treballadors de Tramvies de Barcelona. Pel que fa al patrimoni rural, està en vies de desaparició l'antiga casa senyorial d'estil Can Rigal, la masia Torre Gran o la de Cal Masover Nou, entre d'altres. "Tot això és rellevant arquitectònicament i ens parla de l'Hospitalet preindustrial, fet de camps i conreus", remarca Domínguez.