El desglaç de l'Àrtic multiplica per 10 les emissions de CO2
El gel protegeix dipòsits de carboni que daten de fa fins a 40.000 anys, que poden quedar exposats i multiplicar l'escalfament del planeta. Es calcula que l'alliberament de CO2 pot arribar a 44 milions de tones a l'any
BarcelonaL'augment de les temperatures està provocant el desglaç de zones del sòl costaner de l'Àrtic congelades gairebé permanentment, fenomen que comportarà que es multipliquin per 10 les emissions de diòxid de carboni (CO2) procedents dels dipòsits de carboni protegits fins ara pel gel, cosa que accelerarà el canvi climàtic.
Un estudi realitzat per la Universitat d'Estocolm, al costat de científics d'altres països, entre ells l'Institut Català de Ciències del Clima (IC3), assenyala que la pujada de les temperatures està produint la descongelació del pergelisòl (nom del sòl permanentment glaçat) durant més temps a l'estiu i a més profunditat, de manera que activa, així, els dipòsits de carboni orgànic.
Aquesta investigació, que va consistir en un treball de camp a l'Àrtic Siberià i els resultats de la qual publica la revista 'Nature', apunta que l'alliberament del carboni àrtic, causat per la degradació i l'erosió degudes al desglaç, podria arribar als 44 milions de tones a l'any, deu vegades més del que s'estimava anteriorment.
El cercle viciós de l'escalfament
L'anàlisi indica que uns dos terços d'aquest carboni contingut en el pergelisòl, uns dipòsits que en alguns casos es remunten a fa 40.000 anys i que s'han mantingut inactius en estar congelats, s'aniran escapant a l'atmosfera en forma de CO2, un els principals causants de l'efecte hivernacle, assenyala a Efe la investigadora de l'IC3 Laura Sánchez-García, co primera autora de l'estudi.
El progressiu col·lapse tèrmic del pergelisòl costaner, "en una regió especialment sensible a l'augment de les temperatures", diu la científica, pot accelerar encara més l'escalfament. Sánchez-García subratlla que el gel actuava com "tap" o "nevera tancada" per evitar l'activació d'aquest carboni, i que aquestes alteracions cada vegada més ràpides provoquen un cercle viciós.
"Formes de carboni orgànic fins ara inactives s'estan emetent a l'atmosfera en forma de gasos d'efecte hivernacle, que al seu torn provoquen més escalfament, que alliberarà més carboni inactiu; una tendència que s'està veient que és cada vegada més gran", assenyala aquesta experta en el cicle del carboni orgànic a gran escala.
Dipòsits tan grans com dues Espanyes
La regió costanera de l'Àrtic, on es troben la meitat dels dipòsits planetaris de carboni orgànic terrestre (en una superfície equivalent a dues vegades Espanya i molt poc estudiada fins ara pel seu difícil accés), està patint un escalfament dues vegades més gran que la mitjana.
Tot i que el ritme actual d'emissions de carboni al llarg de la costa nord-oest siberiana encara no està afectant de manera substancial els nivells de CO2 a l'atmosfera global, el procés està en marxa, remarquen els autors.