Desesperació al bloc de la Mina que fa 17 anys que s’ha d’enderrocar

Sant Adrià de BesòsUna de les escales del bloc Venus porta uns dies a les fosques, i les altres tenen un fluorescent que amb prou feines il·lumina el replà i els graons. Se sent la forta olor d’humitat que es filtra pel sostre i les parets, fetes de rajoles incompletes o trencades. Paco Hernández, un dels veïns d’aquest bloc del barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs, assenyala “un dels pedaços” del sostre: unes plaques de guix que cobreixen les filtracions. L’aigua que s’escola és una de les causants dels talls de llum, però les més habituals són les sobrecàrregues. I cada vegada que salta la llum de la comunitat, els veïns han de pagar 90 euros per solucionar-ho. “Podem passar més d’un dia i mig sense llum als espais comuns. Una família que viu al setè, després de dos dies sense llum ni ascensor, va decidir trucar a la companyia”, recorda Hernández.

Aviat farà dues dècades que el deteriorament d’aquest bloc de 10 plantes de la Mina s’arrossega, després que el 2002 s’aprovés enderrocar l’edifici i reallotjar les famílies que hi vivien. Una decisió que havia de dur a terme el Consorci del Barri de la Mina -integrat per l’Ajuntament de Sant Adrià i el de Barcelona, la Generalitat i la Diputació- i que 17 anys després encara no s’ha portat a la pràctica. Només una trentena dels 240 veïns de l’edifici, a partir del 2010, van acceptar les condicions de pagar com a mínim 34.000 euros per tenir un nou pis per viure. La resta no ho podien pagar, no podien accedir a un crèdit o no el podien assumir amb garanties: “No hi havia alternativa”, assegura Paqui Jiménez, una altra de les veïnes del bloc Venus i la cara més visible d’aquesta lluita aparentment interminable. Segons Jiménez, els que continuen allà “tenen entre 45 i 60 anys i reben ajudes socials, pensions o la renda d’inserció -alguns ni això-; i els que poden tenir estabilitat econòmica són el 0,05%”.

Aquesta situació complicada encara es va embolicar més el 2014, quan es va proposar tirar enrere l’enderroc de l’edifici i rehabilitar-lo. Això va ser el punt d’inflexió en el deteriorament del bloc. “A partir del 2014, sense tenir en compte tot el que havia passat abans, vam estar anys amb talls de llum. Vam arribar a sis graus sota zero dins els pisos i no volíem agafar els ascensors perquè t’hi podies passar hores tancat. Les escales van quedar destrossades, per no parlar de les bústies”, fa memòria Jiménez mentre serveix cafès i fa entrepans al bar que regenta, al costat del bloc.

Els problemes elèctrics als pisos s’han intentat solucionar des de fa uns mesos, però els veïns han de pagar els 90 euros per recuperar la llum de la comunitat cada vegada que se’n va. A principis d’aquest any la companyia elèctrica va decidir posar unes portes metàl·liques per impedir l’accés als comptadors. Així van voler evitar que es punxés la llum i assegurar que dins dels pisos dels abonats no es produïssin més talls, com havia passat repetidament els últims anys. Ara la llum, un cop ha marxat dels espais comuns, no torna fins que els veïns truquen a la companyia i paguen.

Tot aquest deteriorament de l’edifici encara s’ha accentuat més en l’últim any amb l’ocupació de les escales i els terrats. Els visitants són persones que consumeixen droga. Després de la macrooperació policial contra els narcopisos al barri del Raval de Barcelona, molts toxicòmans es van desplaçar a la Mina. “No els importa punxar-se i deixar les xeringues a terra”, explica Hernández. Jiménez afegeix que els veïns han decidit posar cadenats a les sortides d’emergències perquè no puguin accedir als terrats, “sabent que si es produeix un incendi aleshores no podrem sortir”. “Als ascensors hi trobes vòmits o pixats. És un malestar general”.

El llarg camí judicial

Aquesta situació límit no ha fet que els veïns es quedin de braços plegats: desesperats de no veure cap horitzó per sortir dignament del bloc Venus, han decidit fer un pas més. El 2016 van demandar el Consorci de la Mina per inactivitat administrativa en el seu reallotjament, però el jutjat contenciós administratiu no va tirar endavant la causa, encara que sí que va apuntar que els veïns havien pogut patir un dany patrimonial. Per això, mentre estan a l’espera que es pronunciï el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) -van recórrer la decisió del jutjat-, aquest estiu han presentat una reclamació al Consorci per danys i perjudicis pel retard del procés d’enderroc.

Més d’una cinquantena de veïns de l’edifici s’han afegit a aquesta reclamació i cadascun d’ells demana una indemnització de 100.000 euros al Consorci. Però per poder pagar el cost d’aquest procés judicial els veïns, amb el suport del portal Desdelamina.net, han posat en marxa una campanya de micromecenatge a la plataforma Goteo per recollir 12.800 euros en els pròxims 40 dies. Jiménez recorda que són famílies amb pocs recursos i que si arriben a aquest objectiu aleshores es marcaran el repte de recollir 5.000 euros més per poder fer un peritatge de l’estat del bloc Venus. Tot i que Jiménez assegura que les administracions i la justícia “són molt lentes i van de bracet”, confia que el recorregut judicial serveixi per trobar el camí de sortida.

“Nosaltres hi haurem de posar voluntat, però ells també. Cada any que passa els propietaris volem una indemnització. El problema és el mateix: que no hi ha diners”, valora Jiménez, que deixa clar que amb la qüestió econòmica tampoc es resoldrà del tot el conflicte. Apunta que els veïns, quan puguin ser reallotjats en un altre lloc, necessitaran “molt d’acompanyament”. Però els terminis “es dilaten eternament”, segons Jiménez, que lamenta la falta de concreció del Consorci sobre el seu futur. A principis d’octubre, el Parlament va aprovar per unanimitat que es convoqués, en el termini de dos mesos, la taula de seguiment del procés d’enderroc del bloc, integrada per la Generalitat i l’Ajuntament de Sant Adrià. Les administracions, contactades ahir per l’ARA, no van aportar més concreció.