Un centenar de persones evita el desallotjament de Casa Àfrica

BarcelonaUn centenar de persones han acudit a la convocatòria de l'entitat Emergencia Frontera Sur per evitar el desallotjament previst per entre les set del matí i les tres de la tarda de les persones que viuen al número 35 de Marià Aguiló, al Poblenou. L'edifici anomenat Casa Àfrica, antigament conegut com La Teixidora, i propietat d'un fons inversor, està ocupat per més de trenta persones. Aquest migdia, la pressió veïnal ha aconseguit suspendre el desallotjament que ha quedat ajornat fins el mes de maig, segons han explicat fonts de la propietat, el fons inversor Poblenou Federals 1922.

El portaveu d'Emergencia Frontera Sud, Nebon Babou Bassono, ha explicat que a banda de la trentena d'ocupants actuals, per aquest edifici hi han passat moltes més persones, però algunes estan de pas i altres accepten anar a albergs públics, tot i que considera que en aquest cas viure als albergs "pot durar cinc o sis mesos, però sempre té data de caducitat". Babou ha dit que la primera carta de desallotjament els va arribar el 8 de gener, però estan tranquils perquè exposa que compten amb el suport veïnal.

"Estem fent moltes activitats amb el barri, estem molt implicats, ens acullen i estem molt a gust", ha explicat Babou. Des del seu punt de vista, defensar l'ocupació "és un procés d'empoderament" que duen a terme des de fa mesos per guanyar autonomia i poder-se acabar autogestionant. "En això comptem amb el suport de totes les entitats del barri i col·lectius de Barcelona", assegura.

Si bé tenen la possibilitat d'anar a albergs municipals, es volen quedar, perquè veu aquesta resistència com la seva manera "de denunciar tota aquesta problemàtica" de l'habitatge. Considera important "que l'esperit de Casa Àfrica es consolidi" per molts motius, entre d'altres perquè diu que hi ha la possibilitat que els que van marxar a un alberg hagin de tornar properament a l'edifici.

Segon intent de desallotjament

Els ocupants de l'edifici són una trentena de persones, arribades a la ciutat l'últim any i la majoria sol·licitants d'asil, esperant que s'iniciïn els tràmits per entrar al programa de protecció, que és competència exclusiva de l'estat espanyol, segons han exposat fonts municipals.

Al mes de gener, quan es va fixar l'anterior data de desallotjament, l'Ajuntament ja va presentar un informe respecte a la vulnerabilitat d'aquestes persones, ja que molts han sigut usuaris de serveis específics municipals. El consistori considera que qui hauria d'oferir allotjament als sol·licitants d'asil és l'estat espanyol, perquè és competència estatal.

Propietat d'un fons inversor

L'edifici és propietat d'un fons inversor. Abans de la Guerra Civil va ser la seu d'un casal republicà federalista, i el 1939 va ser confiscada per la Falange. A la dècada del 1940 va passar a ser propietat d'una família del barri, i amb els anys va quedar en desús fins que als inicis de la dècada del 2000 la casa va ser ocupada per un grup de joves. Fa uns mesos l'han ocupat les persones migrants.

Durant aquests últims mesos l'Ajuntament de Barcelona ha negociat amb la propietat de la finca per evitar el desallotjament, però la propietat ha continuat el procediment judicial. L'alternativa plantejada per la propietat és l'expropiació de la finca per part de l'Ajuntament, una possibilitat estudiada i finalment descartada pel consistori, que consideren que no es donen els supòsits que motivarien i justificarien una expropiació, segons han exposat fonts municipals.

Un edifici catalogat

L'edifici està catalogat, té qualificació urbanística d'equipament, i l'Ajuntament de Barcelona considera que es troba en una zona de la ciutat ben dotada d'equipaments públics culturals, associatius i cívics. Per aquest motiu descarta l'expropiació. Segons la seva anàlisi, també es considera injustificable en termes econòmics i per les característiques de l'edifici.

La finca necessitaria una intervenció de reforma i rehabilitació per adequar-la als nous usos, una intervenció costosa tenint en compte el deteriorament que presenta l'edifici, que té unes dimensions que fan difícil que es pugui aprofitar per a altres usos, segons les mateixes fonts.