Desconcert a les farmàcies després que Salut les descarti com a punt de cribatge massiu

BarcelonaEls farmacèutics catalans se senten desconcertats i decebuts després de saber que serà l'atenció primària la que s'encarregarà dels cribatges massius als territoris més castigats pel covid. Després de cinc mesos preparant de forma conjunta amb el departament de Salut un protocol perquè les mateixes oficines comunitàries dispensessin i gestionessin els kits d'automostres de PCR, la conselleria finalment ha optat per centralitzar totes les proves diagnòstiques als centres d'atenció primària (CAP). La possible col·laboració amb les farmàcies en la detecció de positius, doncs, queda en suspens, i allunya la possibilitat d'estendre a curt termini la prova pilot que es va organitzar al desembre al districte barceloní de les Corts a la resta de Catalunya.

“És decebedor, perquè portàvem des d’abans de Nadal treballant amb Salut i esperant indicacions per muntar el sistema. Sabem que la xarxa de farmàcies pot ajudar moltíssim a descongestionar els CAP i és una gran oportunitat perduda", afirma el president del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona i del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya, Jordi Casas. Coincideix amb ell el president de la Federació de Farmacèutics de Catalunya (Fefac), Antoni Torres: "És una infrautilització dels recursos sanitaris: s'exclouen les farmàcies, que tenen una gran capil·laritat en el territori i són els espais de més proximitat a la població, alhora que s'exerceix un excés de pressió sobre la primària, que ja s'encarrega de les vacunacions i van al límit".

Salut Pública ha decidit engegar una tongada de cribatges poblacionals amb automostres a les àrees amb una "incidència superior a la mitjana per acorralar el virus", començant per Lleida, la Catalunya Central i Girona. Els ciutadans més joves de 70 anys que no estiguin vacunats podran anar al seu CAP, on es donaran d’alta en un aplicatiu i recolliran el seu kit d'automostra. A casa es faran la prova i després retornaran la mostra a l'ambulatori. El ciutadà serà citat per repetir la prova al cap de quinze dies, sempre que vulgui i fins que Salut decideixi finalitzar el cribatge a la zona.

Els farmacèutics, però, qüestionen la decisió de Salut sobre desplegar aquesta estratègia a través del mig miler de CAPs que hi ha al país i no aprofitar la multiplicitat d'oficines comunitàries disponibles, entorn a unes 3.200. "Per al sistema és més fàcil treballar en 500 ambulatoris, però si posem el pacient al centre de les decisions, que porta un any sense oci, amb poca mobilitat i tancat a casa, era més just apropar-li la prova a la farmàcia del costat de casa que haver de demanar cita prèvia al CAP", lamenta Torres. Des de la Fefac afirmen que sovint la farmàcia és l’únic agent sanitari disponible en els nuclis rurals i aïllats. A més, destaquen que fer els cribatges a les farmàcies permetria descarregar la primària, "com s’ha demostrat amb el cribatge del càncer de còlon".

Casas, per la seva banda, assenyala que el programa de cribatge és "complex" i requereix "molta coordinació" i que, a primer cop d'ull, podria semblar que l'assumpció per part dels CAP era l'alternativa menys arriscada. No obstant això, defensa que el protocol treballat entre les autoritats sanitàries i els farmacèutics és exactament el mateix que ara faran servir els CAP. "Paralitzar el cribatge amb automostres era una decisió que podia entendre's, perquè en una pandèmia les coses canvien molt ràpidament, però que ara es faci el mateix que havíem acordat a la primària és desconcertant", insisteix Casas.

Falta de comunicació

Els farmacèutics van assabentar-se d'aquest canvi de plans en la roda de premsa dels responsables sanitaris de divendres passat. Abans ningú del departament els va comunicar que es paralitzava la iniciativa gestada a parts iguals entre Salut i els farmacèutics. "Quan la consellera de Salut ho va anunciar, a nosaltres encara no se'ns havia comunicat res. Les formes van ser encara pitjors que el canvi en si”, denuncia Casas.

Segons les autoritats sanitàries, però, la decisió de distribuir els tests d'automostra des dels CAP respon exclusivament a l'aprofitament de la coordinació i planificació feta pels equips de primària en els cribatges massius a les diverses universitats catalanes. En aquest sentit, el secretari general de Salut, Marc Ramentol, va assegurar que aquest pla "no repercutirà en les agendes de les infermeres", sinó que serà una estratègia administrada pels gestors covid.

El president de la Fefac, en canvi, subratlla que la pandèmia ha posat de manifest la importància d'impulsar la col·laboració público-privada per sumar tots els recursos possibles. "Teníem els protocols fets i sabíem que tindríem uns resultats de qualitat, idèntics als que ofereix la primària. A més, les farmàcies tampoc no guanyaríem ni un duro, es tractava d'una participació voluntària", apunta Torres.

Clam per vendre tests d'antígens

Malgrat el revés que ha suposat que Salut hagi substituït les farmàcies pels CAP en aquests cribatges, aquestes mantenen la mà estesa a futures accions. "Formem part del sistema sanitari i mantindrem l'esperit col·laboratiu", diu Casas. Per exemple, amb la venda de tests d'antígens ràpids a les farmàcies, àmpliament reivindicada pels farmacèutics.

Si bé Salut va tenir reticències davant la dispensació lliure d'aquesta prova diagnòstica a les oficines comunitàries, especialment durant el Nadal per por que els tests fossin un salconduit per a les mesures de prevenció, sembla que ara s'hi posa de cara. La consellera Alba Vergés s'ha queixat recentment que el ministeri de Sanitat no hagi autoritzat aquesta venda, cosa que ha alentit "l'estratègia de control epidemiològic".

L'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) hauria de modificar la normativa perquè els tests passessin a ser proves d'autodiagnòstic sense prescripció mèdica, com els tests d'embaràs o de glucosa. "Això no seria gens anòmal. De fet, molts països europeus com el Regne Unit o Alemanya ja han canviat aquesta qualificació per facilitar la vida a la gent", afirma Torres. La població d'aquests estats –diu– fa servir els tests amb un compromís d'autoresponsabilitat i els farmacèutics registren tota la informació possible. "Cal confiar en la població", insisteix Torres.

Els tests d'antígens detecten la càrrega viral i, per tant, si una persona dona negatiu, no vol dir que no estigui contagiada, sinó que en aquell moment no és contagiosa. Els resultats són fiables fins a 72 hores. Els farmacèutics asseguren que cada vegada es comercialitzen proves més específiques i homologades per evitar falsos negatius i destaquen que poder accedir-hi és "una demanda social forta i fàcil de regular".

"Ara ja és innegable la necessitat d'incorporar aquests tests en la quotidianitat si volem obrir certs sectors i recuperar la normalitat", exposa Casas, que assegura que seria un circuit "reglat i validat" per les autoritats. "Nosaltres no seríem només un punt de venda, sinó que explicaríem com es fa la prova, contextualitzaríem el resultat i declararíem els positius al sistema de salut", defensen.

En aquest sentit, els professionals farmacèutics recorden que mentre l’AEMPS no autoritza la comercialització de tests a les farmàcies, fomentant-ne l'adquisició per una via legal i segura que permeti mantenir el control epidemiològic i el rastreig de positius i contactes, Internet està ple de tests de dubtosa qualitat als quals la gent pot accedir fàcilment.