Què opinen els antropòlegs catalans del nou homínid descobert a Sud-àfrica?

BarcelonaFins a quin punt pot arribar a ser important la nova espècie d'homínid descoberta a tocar de Johannesburg, a Sud-àfrica, i que ja ha estat batejada com a 'Homo naledi'? El debat ja s'ha obert a la comunitat científica: Christian Springrer, un dels antropòlegs més reputats a tot Europa, ha obert foc provocativament i ha assegurat que, com que les restes no estan datades, podrien ser d'una espècie que hagués evolucionat en un indret molt concret i que no tingués més de 200.000 anys, abans-d'ahir en termes evolutius. Els descobridors, en canvi, asseguren que els homínids tenen uns 2,5 milions d'anys i pot ser important per entendre l'evolució humana. L'ARA ha contactat amb tres experts per conèixer l'abast d'aquesta nova troballa.

Salvador Moyà, director de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), és del parer de Christian Springer. El director de l'ICP apunta dues raons per sostenir aquesta tesi: les restes ens parlen d'un homínid petit d'alçada, i s'ha descobert en una zona on abunden els pigmeus. La mida dels homínids i sobretot la seva evolució com a conseqüència de l'aïllament, si es confirmés aquesta tesi, recordaria el conegut com a 'home de Flores', a vegades anomenats 'hobbit' per la seva mida, les restes dels quals van ser trobades en una illa d'Indonèsia el 2004. La segona raó que aporta és la confusió en les característiques, que són "confuses", ja que es combinen parts del cos molt primitives amb d'altres de molt avançades. Segons Moyà, tot indica que la troballa no "il·lumina cap baula perduda de la cadena evolutiva".

Robert Sala, investigador de l'Institut Català de Paleoecologia Humana Evolució Social, puntualitza, sobre la segona raó aportada per Moyà, que aquest "mosaic de característiques", amb un tronc d'Australopithecus, un dels primers homínids que es coneixen, i unes extremitats que recorden clarament els humans, es pot deure senzillament al fet que les parts del "cos humà han evolucionat a diferents velocitats".

El que no genera cap mena de debat és a l'hora de qualificar d'"extraordinària" la troballa. Jordi Serrallonga, arqueòleg i naturalista i des d'aquest curs professor del grau d'antropologia i evolució humana de la Universitat Rovira i Virgili i de l'Oberta de Catalunya, destaca la "gran quantitat de fòssils trobats" (uns 15 individus), quan normalment acostumen a ser només "petits fragments". Tampoc hi ha debat a l'hora de qualificar les troballes com a restes d'homínids: sembla clar que eren bípedes, una característica humana, i que havien estat enterrats. "Cap altre animal té aquesta relació amb la mort", apunta Moyà. D'aquesta manera, no es repetirà el cas de Raymond Dart, el descobridor de l'Australopithecus, que es va passar anys intentant fer entendre a la comunitat científica que havia trobat alguna cosa més que restes de simis estranys.

Sala justiifica les crítiques de Springer i Moyà sobre la falta de datació del jaciment, ja que quan es troben tants cossos, barrejats a més amb restes d'altres animals, la identificació és complicada, i a Sud-àfrica no sempre disposen dels mitjans tècnics per fer-ho. Ara bé, aquesta no és l'única critica abocada sobre els descobridors. Serallonga diu que és un "error" la "tendència a posar noms diferents" a espècies que tot sovint només són "baules intermèdies". D'aquesta manera, donen peu als antievolucionistes per dir que es tracten d'espècies aïllades, no sotmeses a l'evolució. I apunta que les raons per fer això no sempre són científiques: un nou bateig acostuma a implicar "més atenció mediàtica i més subvencions".