Un descobriment català, clau per fer nous fàrmacs contra les malalties autoimmunitàries

BarcelonaUn equip liderat per Pere Santamaria, investigador de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) i la Universitat de Calgary, acaba de publicar un estudi a la revista 'Cell' en què descriu un nou mecanisme a través del qual la microbiota interacciona amb el sistema immunitari i regula l’aparició de malalties autoimmunitàries. Els investigadors han descobert que gràcies a unes proteïnes procedents de la microbiota, un cert tipus de glòbuls blancs són capaços de detectar i destruir les cèl·lules que provoquen la colitis ulcerosa. Tot i que es tracta d’un procés associat a un tipus concret de glòbuls blancs, “és molt probable que hi hagi més mecanismes com aquest, que poden explicar la relació entre la microbiota i altres malalties autoimmunitàries”, aclareix el doctor Santamaria. De fet, en aquest estudi ja ha quedat clar que justament aquests glòbuls blancs que protegeixen l’organisme de la colitis ulcerosa són els mateixos que provoquen la diabetis de tipus 1. “Això indica que la microbiota pot regular els glòbuls blancs que participen en malalties autoimmunitàries que afecten parts del cos externes a l’intestí”, explica Santamaria.

Aquesta troballa obre la porta al disseny de nous fàrmacs contra les malalties autoimmunitàries. Avui dia, aquestes malalties es tracten amb productes que actuen de forma molt general sobre tot el sistema immunitari. Essencialment, el procés consisteix a neutralitzar unes molècules que apareixen abans del procés inflamatori. Un cop bloquejades, els glòbuls blancs no les detecten i, per tant, no hi interactuen, amb la qual cosa no es produeix la inflamació que dona lloc a la malaltia. El problema principal d’aquests tractaments és que poden atenuar la resposta dels glòbuls blancs en situacions d’infecció o de càncer, en les quals també apareixen aquestes molècules. “Aquest descobriment permet dissenyar fàrmacs que potenciïn l’aspecte del sistema immunitari que es necessita per lluitar contra la malaltia, en lloc d’actuar de forma general i reduir l’acció global del sistema immunitari”, confirma el doctor Santamaria.

Mitjançant la creació de la companyia biofarmacèutica Parvus Therapeutics i un partenariat amb la multinacional farmacèutica suïssa Novartis, el grup de Pere Santamaria ja treballa en el desenvolupament d’un fàrmac contra la diabetis de tipus 1 basat en aquest nou coneixement. En aquests moments, es troba en una fase prèvia a l’autorització que permetrà l’inici dels assajos clínics amb humans. Tot i que el que s’està desenvolupant actualment és un tractament contra una sola malaltia, “és relativament senzill crear fàrmacs per a altres malalties autoimmunitàries a partir dels mateixos principis”, explica el doctor Santamaria. “De fet, a totes les malalties que hem estudiat en ratolins hem trobat un tractament que ha funcionat”, conclou.

Tenim més bacteris que cèl·lules

Dins el nostre cos hi viuen més bacteris que cèl·lules pròpiament humanes. Els últims estudis assenyalen que tenim 30 bilions de cèl·lules i 40 bilions de bacteris, la major part dels quals viuen als budells, des d’on hi hem establert una relació simbiòtica essencial per a la nostra supervivència. Algunes de les funcions més rellevants que duu a terme aquesta comunitat bacteriana, anomenada microbiota, són la digestió de fibres i altres aliments –sense la qual seríem incapaços de digerir–, la secreció de vitamines que el cos absorbeix i utilitza i la regulació del sistema immunitari.

En aquest sentit, se sap des de fa temps que la microbiota produeix algunes proteïnes gràcies a les quals els glòbuls blancs, que són els encarregats de destruir els virus i els bacteris que ens infecten i provoquen malalties, regulen l’activitat per no atacar la resta de cèl·lules del cos. Quan aquest equilibri s’altera, però es pot donar el cas que els glòbuls blancs agredeixin altres cèl·lules i teixits i es desenvolupi alguna de les malalties anomenades autoimmunitàries, com la colitis ulcerosa, la diabetis de tipus 1, l’esclerosi múltiple o l’artritis. Hi ha més de cent tipus diferents de malalties autoimmunitàries, i al llarg de les últimes dècades se n’ha observat un augment de casos considerable: actualment hi ha mil milions de persones afectades a tot el món. Segons la comunitat científica, una de les causes d’aquest increment és el consum excessiu i imprudent d’antibiòtics, que altera notablement la composició de la microbiota i n’afebleix la capacitat de regular el sistema immunitari.