Descobreixen per primera vegada un descendent directe de dues espècies diferents d'humans
Un fragment d'os analitzat formava part d'una filla de mare neandertal i pare denisovà
Una dona neandertal i un home denisovà van tenir sexe fa més de 90.000 anys. L'anàlisi d'un fragment d'os de la filla mesclada de membres dels dos parents extints més pròxims als éssers humans ha donat com a resultat la primera mostra d'un descendent directe de dues subespècies diferents d'humans, segons ha publicat aquest dimecres la revista 'Nature'.
Se sabia per altres investigacions que denisovans i neandertals "devien haver tingut fills en algun moment", en paraules de Viviane Slon, una de les investigadores, de l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva, a la ciutat alemanya de Leipzig. "Però mai vam pensar que tindríem la sort de trobar una descendència real d'aquests dos grups", ha afegit.
"Hem enxampat aquestes persones en l'acte", ha afirmat amb to d'humor Svante Pääbo, l'altre líder de la investigació. "Potser els neandertals i els denisovans no van tenir gaires oportunitats de conèixer-se, però quan ho van fer es devien aparellar amb més freqüència del que pensàvem", ha afegit.
L'evidència més pròxima a la Denny, com han anomenat afectuosament el descendent, va ser l'ADN d'un 'Homo sapiens' que tenia un ancestre neandertal d'unes 4 o 6 generacions anteriors.
Un petit fragment d'os trobat l'any 2012 a la cova de Denisova (Sibèria) per investigadors russos va obrir el camí a aquest descobriment, després que fos traslladat a Leipzig per sotmetre'l a una anàlisi genètica.
D'acord amb l'estudi, la mare estava genèticament més a prop dels neandertals que vivien a l'Europa Occidental que dels que residien a la cova, la qual cosa demostraria que els neandertals van migrar entre l'Euràsia occidental i l'oriental desenes de milers d'anys abans de desaparèixer, diuen els experts.
El pare denisovà, per la seva banda, tenia almenys un avantpassat neandertal al seu arbre genealògic. "Des d'aquest genoma podem detectar múltiples interaccions anteriors entre neandertals i denisovans", ha dit l'investigador Benjamin Vernot, un dels responsables de l'estudi.