Descobreixen el mecanisme que causa una de les leucèmies més agressives
Un nou tractament podria estar a disposició dels malalts de leucèmia aguda del tipus T el 2018, segons els responsables del treball de recerca de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Bellvitge
BARCELONAL'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (Idibell) ha descobert el mecanisme responsable del 60% d'una de les leucèmies més agressives, la leucèmia aguda del tipus T. Es tracta d'un càncer que pateixen nens i adults i que afecta als limfòcits T, les cèl·lules responsables de la defensa contra les infeccions.
La recerca, liderada pel doctor Manel Esteller, al capdavant del Programa d'Epigenètica i Biologia del Càncer de l'Idibell, i publicada a la revista Leukemia, suposa un important pas endavant en la curació d'aquesta patologia, responsable del 10% dels càncers que afecten les cèl·lules de la sang. De fet, Esteller ha assegurat al diari ARA que si les anàlisis clíniques corroboren les conclusions de la seva investigació aquesta descoberta podria suposar que els malalts comptin amb un nou tractament de cara a 2018.
El mecanisme en qüestió resulta de l'acció d'una capa que es situa a sobre del gen NUDT16 i que el modifica químicament. La mutació genètica resultant implica que el NUDT16 deixi de degradar i debilitar el nociu C-MYC, que també és un gen però que és responsable de la divisió cel·lular que provoca el tumor cancerigen.
"La pèrdua d'activitat del NUDT16 provoca que el C-MYC, el gen que causa el càncer, actuï lliurement per transformar les cèl·lules bones en cancerígenes", ha resumit Esteller.
La teràpia actual per tractar la leucèmia aguda del tipus T implica diversos fàrmacs de quimioteràpia i, de vegades, un trasplantament de moll d'os. Un tractament amb què s'aconsegueix curar el 85% dels pacients menors i el 60% dels adults.
La investigació ha demostrat que els fàrmacs desmetilants i hipometilants inhibeixen l'efecte de la capa amb tumors implantats en animals. Ara, aquests agents farmacològics, que ja s'utilitzen per tractar altres tipus de leucèmia s'haurien de provar amb humans. Per això, ha avançat Esteller, si les anàlisis clíniques avalessin la tesi de la investigació, els malalts podrien començar a tractar-se eficaçment amb aquesta substància.
