Descobreixen el gravat humà més antic en uns musclos de fa mig milió d'anys

MadridL''Homo erectus' que vivia a Java ja feia servir petxines de musclos d'aigua dolça com a eines fa mig milió d'anys, i també com a 'llenç' per a un gravat. Un equip internacional d'investigadors, dirigit per l'arqueòleg José Joordens Leiden, treu a la llum aquest sorprenent descobriment publicat a la revista 'Nature'. La troballa proporciona nous coneixements sobre l'evolució del comportament humà.

"Fins aquest descobriment, s'assumia que aquest tipus de gravats no s'havia produït fins a l'arribada dels humans moderns ('Homo sapiens') a l'Àfrica, des de fa uns 100.000 anys", diu l'autor principal José Joordens, investigador de la Facultat d'Arqueologia de la Universitat de Leiden.

Un equip de 21 investigadors van estudiar centenars de petxines fòssils i troballes associades als sediments al jaciment d''Homo erectus' de Trinil, a l'illa indonèsia de Java. Les petxines són part de la col·lecció Dubois, conservada al Centre de Biodiversitat Naturalis des de finals del segle XIX. Van ser excavats pel metge holandès i investigador Eugene Dubois, descobridor del 'Pithecanthropus erectus', ara conegut com a 'Homo erectus'.

El descobriment d'un patró geomètric gravat en una de les petxines ha provocat una sorpresa total. El patró de ziga-zaga, que es pot veure només amb la il·luminació obliqua, és més antic que els processos d'erosió produïts en la pela derivats de la fossilització. L'estudi exclou la possibilitat que el gravat hauria estat causat per animals o per processos de meteorització naturals i mostra que el patró 'ziga-zaga' és treball de l''Homo erectus'.

Aplicant dos mètodes de datació, investigadors de la Universitat VU d'Amsterdam i de la Universitat de Wageningen han determinat que el gravat pot tenir entre 430.000 i 540.000 anys d'antiguitat. Això significa que és més antic que qualsevol dels gravats més antics prèviament coneguts, que es troben a l'Àfrica.

"És fantàstic que aquesta petxina gravada hagi estat descoberta en una col·lecció de museu on s'ha mantingut durant més de cent anys. M'imagino que la gent pot preguntar-se si això pot ser vist com una forma d'art", diu Wil Roebroeks, professor d'Arqueologia del Paleolític a la Universitat de Leiden. "De moment no en tenim cap pista sobre el significat o propòsit".

Aquesta investigació ha demostrat que aquests primers individus d'aparença humana eren molt intel·ligents i que obrien els musclos perforant un forat a través de la closca utilitzant un objecte punxant, possiblement una dent de tauró, exactament en el punt on s'uneix el múscul que manté la petxina tancada. "La precisió amb què treballaven indica gran destresa i el coneixement detallat de l'anatomia del mol·lusc", diu Frank Wesselingh, investigador i expert en petxines fòssils en Naturalis. Els mol·luscs es menjaven i les closques buides van ser utilitzats per a la fabricació d'eines, com ganivets. La closca amb el gravat humà més antic conegut estarà exposat al Museu Naturalis a partir del 4 de desembre.