Descobreixen el forat negre més pròxim a la Terra

BarcelonaA mil anys llum de la Terra –al costat de casa, com aquell qui diu, en termes astronòmics– hi ha un lloc on la gravetat tensa l’espai i el temps fins que les equacions dels astrofísics fallen com escopetes de fira, un esvoranc predit per la teoria de la relativitat que ni el mateix Einstein va acceptar mai, una esquerda a la textura més íntima del cosmos. Es tracta del forat negre més a prop de la Terra que es coneix. L'ha descobert un equip internacional d’astrònoms gràcies a un dels telescopis de l’observatori de La Silla, situat al desert d’Atacama i gestionat per l’ESO (European Southern Astronomy).

Com passa moltes vegades, el descobriment es va fer per casualitat. Mentre investigaven el sistema anomenat HR 6819 en el marc d’un estudi de sistemes formats per dues estrelles, els astrònoms van detectar un moviment inesperat en un dels astres: cada quaranta dies feia una volta a una regió de l’espai aparentment buida. Van saltar totes les alarmes. Els investigadors es van posar a examinar aquest moviment i, després d’observar-lo uns quants mesos, van deduir que estava causat per alguna cosa equivalent a quatre sols. "Un objecte invisible amb una massa de com a mínim quatre vegades el Sol només pot ser un forat negre", ha explicat en un comunicat l’astrofísic Thomas Rivinius, que ha encapçalat la investigació.

Fins ara s’han descobert més de vint forats negres a la nostra galàxia. Però la majoria no són tan negres. Tal com va quedar clar amb la imatge del forat negre M87*, que va donar la volta al món el 9 d’abril de l’any passat, moltes d’aquestes bèsties còsmiques generen una gravetat tan desmesurada que el gas que les envolta s’escalfa i s’accelera de manera que emet radiació electromagnètica que es pot detectar amb telescopis. Això passa amb els forats negres massius, però els que són més modestos, com el que s’acaba de descobrir, no tenen prou cos per engendrar aquest esclat i romanen sigil·losos en la foscor durant milers de milions d’anys. Només una cosa els pot delatar: la seva pròpia gravetat i els efectes que causa en unes altres estrelles.

La cosa més curiosa d’aquest descobriment és que el sistema estel·lar HR 6819, format per dues estrelles i el forat negre, és visible a ull nu. Es tracta del primer sistema conegut que conté un forat negre i que es pot veure sense telescopi ni binocles. Cal anar, això sí, fins a l’hemisferi sud, buscar un emplaçament poc il·luminat i enfocar la vista a la cantonada inferior dreta de la constel·lació del Telescopi.