Troben un nou tipus d''Homo' a Israel que afegeix una peça al trencaclosques de l'evolució humana

BarcelonaEls ossos d'un humà primitiu, desconegut fins ara, que va viure fins fa almenys 130.000 anys, han aparegut en les excavacions de jaciment de Nesher Ramla, a prop de la ciutat de Ramla, a Israel. En reconèixer la similitud amb altres espècimens d'Homo arcaic de fa 400.000 anys, trobats a Israel i Euràsia, els investigadors han arribat a la conclusió que aquests fòssils representen una població única del Plistocè Mitjà.

Aquest descobriment, publicat a la revista Science i en el qual ha participat Juan Luis Arsuaga, catedràtic de paleontologia de la Universidad Complutense de Madrid (UCM), posa en dubte la hipòtesi predominant que els neandertals es van originar a Europa i suggereix que almenys alguns dels avantpassats dels neandertals procedien en realitat del Pròxim Orient. La nova troballa apunta que dos tipus de grups d'Homo van conviure a la regió durant més de 100.000 anys (fa 200.000-100.000 anys), compartint coneixements i tecnologies d'eines: els Nesher Ramla, que van viure a la regió des de fa uns 400.000 anys, i els Homo sapiens que van arribar més tard, fa uns 200.000 anys.

El nou descobriment també dona pistes sobre un misteri de l'evolució humana, com van penetrar els gens de l'Homo sapiens a la població neandertal. Els investigadors afirmen que almenys alguns dels fòssils d'Homo més tardans trobats anteriorment a Israel, com els desenterrats a les coves de Skhul i Qafzeh, no pertanyen a Homo sapiens arcaics (primerencs), sinó a grups de llinatge mixt d'Homo sapiens i Nesher Ramla.

Investigadors de la Universitat de Tel Aviv i de la Universitat Hebrea de Jerusalem assenyalen que la morfologia dels humans de Nesher Ramla comparteix trets tant amb els neandertals (especialment les dents i les mandíbules) com amb els Homo arcaics (concretament el crani). Alhora, aquest tipus d'Homo és molt diferent dels humans moderns, ja que presenta una estructura cranial completament diferent, no té barbeta i té unes dents molt grosses.

Els investigadors creuen que el tipus d'Homo de Nesher Ramla és la població font a partir de la qual es van desenvolupar la majoria dels humans del Plistocè Mitjà. A més, suggereixen que aquest grup és l'anomenada població desapareguda que es va aparellar amb l'Homo sapiens que va arribar a la regió fa uns 200.000 anys, de la qual es té constància per un estudi recent sobre els fòssils trobats a la cova de Misliya.

El professor Israel Hershkovitz, de la Universitat de Tel Aviv, ressalta que "aquest descobriment d'un nou tipus d'Homo és de gran importància científica. Ens permet donar un nou sentit als fòssils humans trobats anteriorment, afegir una altra peça al trencaclosques de l'evolució humana i comprendre les migracions dels humans al món antic. Tot i haver viscut fa tant de temps, en el Plistocè Mitjà tardà (fa 474.000-130.000 anys), els Nesher Ramla poden explicar-nos una història fascinant, que revela molt sobre l'evolució i la manera de viure dels seus descendents ", assegura.

El fòssil humà va ser trobat pel doctor Yossi Zaidner, de l'Institut d'Arqueologia de la Universitat Hebrea de Jerusalem, durant unes excavacions de salvament al jaciment prehistòric de Nesher Ramla, a la zona minera de la fàbrica de ciment de Nesher (propietat de Len Blavatnik), a prop de la ciutat de Ramla. A l'excavar uns vuit metres, els excavadors van trobar grans quantitats d'ossos d'animals, com cavalls, daines i uros, així com eines de pedra i ossos humans. Un equip internacional dirigit per investigadors de Tel Aviv i Jerusalem va identificar la morfologia dels ossos com a pertanyents a un nou tipus d'Homo, fins ara desconegut per a la ciència. Es tracta del primer tipus d'Homo que es defineix a Israel i, segons la pràctica habitual, se li va donar el nom del jaciment on es va descobrir: el tipus Homo Nesher Ramla. Zaidner ressalta que "és un descobriment extraordinari": "Mai hauríem imaginat que, al costat de l'Homo sapiens, l'Homo arcaic vagués per la zona en una època tan tardana de la història de la humanitat --assegura--. Les troballes arqueològiques associades als fòssils humans demostren que l''Homo Nesher Ramla posseïa tecnologies avançades de producció d'eines de pedra i molt probablement va interactuar amb els Homo sapiens locals".