Descobert un antibiòtic que combat els bacteris resistents

BarcelonaLes infeccions resistents a múltiples fàrmacs són la causa d’unes 25.000 morts a l’any a Europa, segons dades del Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC, en les sigles angleses). I la xifra va en augment, ja que davant el mal ús dels antibiòtics cada cop hi ha més bacteris que aprenen a escapolir-se dels medicaments. Però un nou estudi que publica avui Nature presenta la troballa d’un prometedor antibiòtic, batejat com a tixobactin, que ha demostrat que pot aniquilar els bacteris més comuns i amb més resistències. Entre ells, l’ Staphylococcus aureus, que està darrere de pneumònies, dermatitis i infeccions hospitalàries, entre d’altres.

El descobriment de la penicil·lina als anys 40 va transformar la medicina i va obrir pas a altres fàrmacs per combatre les infeccions més comunes. Des dels anys 60 s’han trobat pocs antibiòtics nous, la majoria són modalitats dels antics que els bacteris ja consideren vells coneguts als quals cal esquivar.

Molts antibiòtics que tenim avui derivats de la recerca que es va fer en aquesta primera meitat del segle XX es van desenvolupar arran del cribratge exhaustiu de mostres de terra, on viuen molts dels bacteris i fongs que afecten els humans i d’aquí es van derivar nous remeis. Cap tècnica de cultiu de laboratori ha sigut tan prolífica com les que es van fer durant aquells temps, ja que molts dels bacteris no es poden cultivar de forma prou eficaç fora del seu medi natural. Molts moren i d’altres es comporten de manera diferent a la natura o en un medi artificial. Fent un símil amb la recerca a l’espai, igual que es parla de la matèria fosca per referir-se al 99% de l’univers desconegut i invisible als ulls, en microbiologia també es parla de matèria fosca microbiana.

Davant tot aquest desconeixement, tot i que hi ha substàncies candidates a antibiòtic, trobar al laboratori la que pot atacar els bacteris resistents és com buscar una agulla en un paller, una cosa que resulta cara i poc eficaç. De fet, poques farmacèutiques fan recerca en nous antibiòtics i són molts els científics que afirmen des de fa temps que a la recerca en antibiòtics li cal un nou enfocament, com la construcció de llibreries genètiques amb dades massives o el que els autors de l’estudi que publica Nature han trobat. Inspirant-se en els pioners, els investigadors, de la Universitat de Bonn (Alemanya) i de diferents centres públics i privats als Estats Units, han utilitzat un laboratori en miniatura -iChip- en el qual han diluït una petita mostra de terra que contenia microbis cultivats en el seu medi natural. Entre 10.000 soques han pogut identificar un bacteri gramnegatiu, Elephtaria terrae, que un cop modificat al laboratori ha donat lloc al tixobactinque és capaç d’aniquilar l’ Staphylococcus aureus, bacteri grampositiu. Creuen que el fàrmac també serviria per a altres bacteris grampositius.

Un antibiòtic rendible

Els autors han identificat la forma com desmunta la membrana del bacteri infecciós, dirigint-se a dos lípids que en formen part. Trobar la clau per desmuntar la membrana ha sigut un dels grans reptes de la recerca en antibiòtics, ja que és la via per evitar que el bacteri es resisteixi al fàrmac. Els investigadors creuen que el nou antibiòtic tindria una llarga vida i, per tant, seria rendible. L’antecedent per fer una afirmació d’aquest tipus és l’experiència amb un altre medicament: la vancomicina també actua sobre la membrana i encara que ha acabat generant resistències han trigat dècades a reaparèixer.