El risc de patir un accident de tren a Espanya, molt per sota del de la resta de la UE
Adif defensa la senyalització i el traçat del revolt on va descarrilar l'Alvia
BarcelonaEl risc de patir un accident ferroviari mortal a Espanya està molt per sota del de la mitjana de la Unió Europea (UE), segons dades distribuïdes aquest dijous per l'Agència Ferroviària Europea. Les xifres indiquen que el perill és gairebé un 50% més baix que en el conjunt europeu. Un portaveu comunitari ha explicat que l'estadística d'accidents és de 0,16 morts per milió de quilòmetres a Espanya, davant del 0,31 del conjunt de la UE.
Espanya se situa en el grup dels països amb el risc més baix en les estadístiques, al costat de França i molt per davant d'altres estats membres de la Unió com Bèlgica o Portugal. De fet, és el novè estat, juntament amb França, amb el risc més baix de morts en accidents ferroviaris.
Aquestes dades són, evidentment, un consol escàs per als familiars dels 80 morts i més d'un centenar de ferits del descarrilament d'aquest dijous a Santiago de Compostel·la. Segons les dades de què disposen les autoritats comunitàries, el tram en el qual va descarrilar el tren Alvia no disposava del mecanisme de sistema de frenada europeu, per a la implantació del qual no hi ha un termini obligatori. Amb tot, fonts de la UE destaquen que Espanya és considerat "un bon alumne" pel que fa a la instal·lació de sistemes de seguretat com l'ERTMS. D'acord amb fonts comunitàries, Espanya disposa d'un "ambiciós pla" de desplegament d'aquest tipus d'infraestructures de senyalització i control de velocitat. A més, des de Brussel·les es destaca que Espanya ha reduït a la meitat les xifres de risc d'accident.
Què va fallar?
Els trens disposen de tres sistemes de control: l'LZB i l'europeu ERTMS eviten que se superi la velocitat màxima al llarg de tota la línia; l'ASFA fa el mateix, però en punts concrets. El problema és que l'ASFA només frena el tren quan aquest supera els 200 quilòmetres per hora, i en el moment de l'accident l'Alvia circulava a 190. L'ERTMS sí que hauria frenat el tren, perquè s'activa quan el comboi supera la velocitat permesa, que en el tram del revolt és de 80 quilòmetres per hora. Però, tal com ha constatat Brussel·les, el sistema no està instal·lat en el lloc de l'accident.
L'ERTMS, instal·lat a la línia d'alta velocitat entre Barcelona i Madrid, s'ha activat a totes les línies d'alta velocitat. Però el tram de l'accident és de via convencional. La via d'alta velocitat arriba a Santiago procedent d'Ourense seguint un traçat molt recte. Però en l'entrada a Santiago les obres de l'alta velocitat es van aturar per motius econòmics. Continuar amb el traçat més recte disparava el preu de les expropiacions. Per evitar-ho, les vies d'alta velocitat desemboquen en el traçat convencional a pocs quilòmetres de Santiago. Aquest traçat té molts revolts, fet que obliga a reduir la velocitat de forma molt acusada. Segons sembla, l'ERMTS, que hauria evitat l'accident, es desactiva just en aquest punt. Amb tot, ha de ser la investigació que ja està en marxa la que determini què va fallar a Santiago, si la tecnologia o la conducció humana.
De moment Adif, la companyia pública que gestiona les infraestructures ferroviàries, ha afirmat que la infraestructura en el punt en què es va produir l'accident del tren Alvia estava "perfectament pel que fa a la senyalització i el funcionament" i "amb totes les revisions al dia". Adif ha indicat també que el traçat del revolt en què el tren va descarrilar és correcte.
Fonts consultades per Efe expliquen que quan la línia ferroviària discorre per àmbits urbans els radis dels revolts que té el traçat són més reduïts que en els trams oberts, raó per la qual la velocitat en el tram del sinistre estava limitada. A més, afegeixen, a les zones properes a les estacions com la de l'accident cal reduir i limitar la velocitat.
En aquests moments hi ha dues investigacions en marxa sobre el sinistre: la iniciada per la Comissió d'Investigació d'Accidents Ferroviaris (CIAF), organisme independent adscrit al ministeri de Foment, i la judicial, en què també col·laboren els tècnics del ministeri.